dijous, 23 d’agost del 2012

CEREMÒNIA CREE, 100 m 6b/Ae . Roca Narieda, Paret Oest.

Amb aquest dies de tanta calor poques alternatives tens per anar a escalar a l´Alt Urgell.Una d´aquestes és la paret Oest de Roca Narieda.Vies molt bones i ombrejades fins passat el mig dia. 
El meu company és l´Enric Nadal, l´Enric d´Estana.I la via escollida és una relativament curta i ràpida de fer: Ceremònia Cree.
 L´aproximació és molt curta, 10 minuts tirant a llarg.Deixem el cotxe al parking del davant de la Roca Narieda , enfilem pel corriol que ens portaria a la via del Nifo,La Banda del Taco per deixar-lo i anar cap a l´esquerra direcció nord.Avistem el diedre on hi ha la via Ja et Val i a la dreta d´aquest hi ha la nosta via.
 El primer llarg és el que està més desequipat de tots.S´ha de possar algun caxarret per acabar de completar les assegurances de la via. Passos xulos i assequibles.
L´Enric de segon escalant el primer llarg.


Abans d´entrar a la primera reunió.
 El segon llarg combina una mica el lliure amb algun pas de A0.Està més assegurat que el primer llarg .
L´Enric possa una baga a la sabina per assegurar-se els primers passos del segon llarg.


En aquest punt la cosa es possa més fina i la dificultat aumenta.
 El tercer llarg és molt mantigut i si es vol es pot apurar tot en lliure(jo no ho vaig fer).
Tercer llarg.


L´Enric puja de segon i va lliurant tots el  passos .



Magnífica entrada a l´última reunió. Exigent i molt bonica.
 A remarcar que la via és rapelable en dos rapels (nosaltres portavem cordes de 50 metres).

L´Enric i jo a l´arribada al parc.

RESSENYA DE LA NOCHE DE LLORO
I aixó és tot ¡¡¡ bonica i recomanable via per fer en combinació amb d´altres del costat o sencillament per anar -se´n aviat cap a casa..
ens veiem ¡¡¡

dimarts, 14 d’agost del 2012

STOC DE COC AMB SORTIDA PER MONGES MASCLES V+ 160m i INTEGRAL FARIGOLA INDÒMITA MD+ 110m MALANYEU.

A l´agost els xapautot s´en van de vacances.Alguns com l´Albert i el Cunyao pujen uns dies a pendre la fresca per la Cerdanya.Aprofitant la  distància tant curta que ens separa de la Seu,on  jo hi estic visquent, decidim fer alguna coseta conjunta.El Cunyao,però no pot apuntar-se i el que sí que no falla és en LLembresco.
  Ens decidim per unes petites parets properes i en un entorn idíl.lic: Malanyeu ens espera.Tot i ser una escola amb orientació sud i no gens recomanable per aquesta época de l´any ,ens la juguem i decidim anar-hi.Es cert que les temperatures han baixat uns quants graus i que pel matí s´està fresquet, o sigui que serà qüestió de llevar-se d´hora¡¡
La primera via que fem és una gran clàssica de la zona:Stoc de Coc.  Es una via fàcil i mantinguda amb assegurances no molt llunyanes.Aixó de fàcil no vull que es malinterpreti ¡¡ al loro¡¡ No és una via amb passos tècnics ni difícils ,però si que és vertical i pot esgotar si no ens col.loquem correctament,estic parlant bàsicament del segon llarg,i pensant que les distancies entre assegurances son de uns tres metres o una mica més ,en alguns llocs, vol dir que podem fer volades de uns quatres a cinc metres i aixó si que ho haurem de tenir-ho  en compte.

Primer llarg de la Stoc de Toc.
 El Primer llarg no té gaire a comentar, està molt ben assegurat i amb passos que es deixen fer molt bé.La sort o la mala sort fa que li toqui a l´Albert obrir-lo.Per mi serà el magnífic segon llarg ¡¡ jeje
 La segona tirada és una joia de l´escalada¡¡ amb molta pressa per escollir,i una pedra exel.lent fa que sigui una disfrutada enfir-se per aquí ¡¡

En LLembresko disfrutant del segon llarg.






Quin casco més bonic ¡¡ llàstima que la perxa no ho és tant ..jejeje

Arribada a la segona reunió.
 La tercera tirada és del mateix pal que la segona ,potser una mica més fàcil.
Tercera tirada i sortida de la via per la Monges Mascles.


En LLembresko i jo a punt de preparar el segon rappel de la via.



Ressenya de la STOC DE COC I SORTIDA PER LA MONGES MASCLES


 La INTEGRAL FARIGOLA INDÓMITA  ja és una altre história.Es tracta  d´un via semiequipada (sobretot  i principalment el  primer llarg) on ens caldrà portar algun alien i  camalot i també un joc de fissurers. El segon i tercer llarg estan força ben assegurats.
Primer llarg de la Farigola.Encara que trobem algun que altre parabolt cal possar-hi algun catxarret entre mig per assegurar-nos.



L, Albert a punt d´entrar a la primera reunió.
 La segona tirada també és molt vertical i xula. Té un caire més esportiu que la primera i per aixó trobem més expansions.Un flanqueig a esquerres per anar a buscar una aresta una mica massa poblada de vegetació, li treuen una mica de continuïtat al llarg.

El d´ARENYS DE MUNT superant el segon llarg i abans de fer el flanqueig.

 i el tercer llarg,que no tinc cap foto, és la cirereta del pastis¡¡ un 6a de l´epoca (jejeje) ens possa a prova en l´art de l´escalada.45 metres mantinguts amb passos finets des de el primer fins l´últim  i que només per la llargària de la tirada , la graduació ja es queda curta.


Els mestres de la verticalitat fent-se  un autoretrato al cim on surt la via.

 I AIXÓ ES TOT ¡¡¡ La calor només ens ha atacat en l´últim llarg de la Farigola Indòmita i aixó està molt bé tenint en compte  que estem en ple més d´agost i escalant en una escola amb orientació sud.Ens hem lliurat d´una bona ¡¡ ara recollim trastos i cap a la cerdanya¡¡
BONES ESCALADES ¡¡¡

dissabte, 4 d’agost del 2012

VIA CADE A LA ROCA DEL 92 .V+ obli. 6b/A0.AGULLES NORD.

Poques vegades arribar a dalt d´un cim no m´havia fet tanta il.lusió com aquest cop.A l´arribar al cim ens hem felicitat d´una manera especial amb els meus dos companys en Ramon Cot i en Marçal ..Fer una via com la CADE  de la Roca del 92 ens ha possat a prova..
La CADE DE LA ROCA DEL 92
I es que la ressenya ens la pintava una mica més factible de la que ens l´hem trobada.La Cade és una via molt mantinguda amb la roca en algun tram una mica dubtosa.Les assegurances en algun lloc disten força per no dir molt..i L´ autoprotecció es fa necessària en molt trams, diriem que  no és una via per a principiants.
Primers metresde la via.La roca no és molt bona però en canvi és fàcil de  possar  "caxarrets " per assegurar-se.
El PRIMER LLARG es caracteritza per fer uns primers passos en A0 per tot seguit anar a buscar una fissura vertical i un petit desplomet. Es fàcil de protegir amb camalots i també hi ha algun pitonet que ens ajuda a superar els trams més finets.
En Ramon Cot em fotografia en els primers passos del primer llarg.




En Marçal superant el tram de la savina del primer llarg.
SEGONA TIRADA , la més curta de totes on un pas de 6a+ ens possa a prova per situarnos ràpidament en una fissura fàcil fins la segona Reunió.
Primera reunió de la via.




En Ramon que disfruta molt i molt..



En Ramon i per darrera seu en Marçal.
A baix, la TERCERA tirada ,llarguissima i difícil on ens obligara a escalar entre assegurança i assegurança.
Primers metres del tercer llarg,on la fissura no té bona roca.A mida que guanyes alçada,però , la roca guanya consistència i es torna de més bona qualitat.


Passos previs abans no et passes a la fissura SUPERMAN.

La fissura imposa..

I cada cop més lluny..

Fissura "SUPERMAN", que en lliure li donen 6b ? però que es pot  passar  fent A0.

Aixó és el que s´en diu un fissurote.


Ultims metres abans d´entrar a la tercera reunió.

En Marçal arribant a la tercera reunió.
I a sota les imatges de l´últim llarg, EL QUART.Crec que la cirereta del pastis.Les forces em comencen a fallar i comença a passar pel cap la idea d´ abandonar la via.Va hem dic¡¡ vaigs a  provar fins el següent parabolt i despres ja veure..el que més por em feia és la xemeneia-diedre final, de v grau .I efectivament és el que més m´ha costat i  m´ha fet suar de valent ,jeje : sense ser una xemeneia dificil les assegurances disten molt i aixó fa que em bellugui molt lentament .Per fi assoleixo la reunió i s´acaba una mena de patiment barrejat amb la felicitat d´haver superat el llarg.
Quart i últim llarg. No deixa de ser un llarg exigent i que em fa treure tot el millor de mi per superar-lo.

En Ramon que encara tenia més ganes que jo de sortir per dalt..

En Marçal fent els últims metres de la via.

Ultims metres de xemeneiaper arribar a la quarta reunió.Assegurances  molt llunyanes  i és d´aquelles escalades que depen de com s´et donguin ho pots fer molt fàcil o et pots complicar molt la vida..

Aquest cop l´alegria ens desborda.. i es que ens ha fet suar de valent..
i aixó és tot ¡¡¡una via cinc estrelles peró que en absolut és apte per tots el públics ¡¡¡ Aqui teniu la ressenya molt ben feta dels companys d´ESCALATRONCS.
RESSENYA ESCALATRONCS
ENS VEIEM¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡