NEUIFOC

VIA CAMEL VARIANT SLOWHAND A VILANOVA DE MEIA.

2012-01-23T15:30:00.000-08:00

Ens reunim amb en Ricard i en Lluis a Artesa de Segre.Porto tota la família.La Marta i els meu dos nens, en Bernat i en Jan.També venen a esmorçar al forn d´Artesa.Ells,però,seguiran camí direcció a Calella i jo em quedarè a trepar amb els meus dos companys.Tenim una via pendent que ja fa dies que haviem parlat de venir a fer, però aixó en LLuís ho explica molt bé en el seu blogg. Podeu veure més fotos i una molt bona explicació en el blogg FENT EL MIKU

Ressenya de RESSENYA .NET

La Camel és una gran classica de Vilanova, totalment recomanable. El Primer llarg està una mica gastat.Les presses no donen molta confiança i dona sensació de tenir que relliscar en qualsevol moment.Les proteccions estan un pel allunyades i no està de més portar algun camalot per acabar de protegir-se una mica entre parabolt i parabolt.

En LLuis i en Ricard en el primer llarg.

Segon llarg de la Camel. En Ricard si possa de ple i empalma el segon i tercer llarg.

En LLuís fent la tercera tirada de segon.Llarg molt xulo i disfruton.

En LLuis a la variant que es pot fer just a la tercera tirada de la Camel.En aquest punt no continuem a la dreta per sota el sostre sino que es supera aquest aprofitant la tirada de 6b+ de la via slowhand. Una alternativa més exigent però també molt disfrutona.

Gerard, Lluís i Ricard al cim de la paret de Vilanova de Meia.

Una jornada d´alló més plaent ,una via més que possarema la llista.Encara queda molta feina per fer ¡¡¡Però com diu aquell de mica en mica s´omple la pica .
Ens veiem¡¡

VIA BUENAS VIBRACIONES A LA ROCA DELS ARCS.

2012-01-09T15:37:00.000-08:00

ROCA DELS ARCS ens espera de nou.El temps diu que serà un cap de setmana tranquil , l´anticiclò del gener ja fa dies que està instal.lat en el nostre petit país.En LLuís , l´Albert i en Ricard em comenten que no les tenien totes quan pujaven del Maresme.La boira i el fred de la plana de LLeida no animava a escalar gaire. Ens trovem al Bar Cirera de Vilanova. He baixat de la Seu i arribo una mica abans que els meus companys.L´Albert ja porta ens deures fets. En un plis plas diu el que toca per avui.Es possaran a la Tàrrega junt amb en LLuis, i en Ricard i jo ens possarem a la Buenas Vibraciones .

La B.V. és una via semiequipada (només tres espits i tres o quatre claus en tota la via) .Les reunions estan muntades .Cal portar una bona Ressenya per saber per on hem de passar.La NAVEGACIÓ és fonamental per no perdre´s i anar per el lloc correcte.Nosaltres portavem de tomtom l´Albert. la Tàrrega va al costat esquerra en un principi i despres es creua en el segon llarg per anar paral.lela a la dreta de la B.V. Per aixó el feiem servir constantment de navegador per indicar-nos per on anava la via.

Primer llarg de la Buenas Vibraciones. Primer tram marronos i ràpidament canvia la roca a calcari típic de Vilanova ,per possar-se més vertical i inclús una mica extraplomat amb passos atlètics amb molt bon canto.Un espit protegeix aquesta secció desplomada en els seus primers metres però caldrà possar un camelot del 1 per protegir-nos pocs metres més amunt.

En Ricard al tram desplomat del primer llarg.

Arribant a la primera R per sobre d´un arbre sec.

Començo el segon llarg. Un pas atlètic s´em resisteix i tinc que tirar del tascó empotrat que ja forma part de la via . El pas no és molt difícil però és bastant bloquero. Un cop superat ,li segueix una secció d´uns 5 metres molt verticals i sense cap altre protecció que els nostres camalots.

Despres de passar el pas de blogg,en el tram vertical.Un cop superat aquest tram,caldrà anar a buscar uns pitons bastant més amunt en tendència a l´esquerra.Arribarem a un primer diedre bastant marcat on trubarem una reunió de dos caps de burils.La podrem superar per continuar amb el diedre pelat fins a la reunió còmode que es troba a la dreta a sobre una repisa.

En Ricard a la segona reunió.

En Ricard en el tercer llarg. Cal anar a buscar la savina de l´esquerra i tirar-li amunt recte .

Un servidor a la segona reunió tambe.

Quarta tirada que com es veu a la foto comença per anar a buscar aquest diedre fàcil i desprotegit. Nosaltres empalmen la quarta i la cinquena tirada. La cinquena és la cirereta de la via . Una placa desprotegia amb només un espit al final de d´aquesta , amb un pas tibaner just on es troba l´espit (un cop ja hem xapat).

El meu company de cordada .Lo millor de la via ¡¡¡¡

Foto cimera amb el Ricard. La foto amb el LLembresko i en LLuïs que també ens vam fer plegats en aquest mateix lloc m´ha desaparescut misteriosament de l´ordinador...

L´Albert despres de finalitzar la Tàrrega.


El modelito ,foto cimera.En LLuís no surt a cap foto però dono fe que estava entre nosaltres...

OK rectifico el tema de la foto i d´en LLuis.Finalment he trobat aquesta que m´ha passat lo Albert.

Aixó és tot, com sempre una agradable jornada d´escalada , amb una temperatura fins i tot un mica exagerada (ens sobrava tota la roba d´abric que portavem..) i unes vies que ens han deixat un gran sabor de boca¡¡¡¡¡ ENS VEIEM AVIAT¡¡

VIA MONTPART A LA MIRANDA DE LES BOHIGUES. 100 metres 6a

2011-12-30T15:29:00.000-08:00

Visita a Montserrat, més cocretament a agulles, amb els meus companys de la colla Xapoutot Marçal i LLuís.Aprofito que he baixat per festes nadalenques a Calella a passar uns dies amb la familia per fer alguna cosa per aquí abaix a part de menjar galets , canalons i turrons.Doncs no sabiem molt bé on acabariem i en Marçal ens propossa de fer aquesta gran classica d´agulles.Jo, l´havia fet fa molts i molts anys ,uns dinou, sí sí no m´he equivocat.. del juny del 1992 ¡¡¡¡( collons com passa el temps¡¡) amb el meu estimable amic Musa de Sant pol , i tenia el record d´una via dura i amb assegurances llunyanes, que em va fer patir molt.. Doncs caldrà torna-hi per veure com està l´asunto ¡¡¡

Vista des de la base de la miranda de les Bohigues en direcció nord, un dia radiant i frescot ens dona la benviguda .El sol escalfa prou i s´agraeix la seva presència.El dia promet i tenim una curta però agradable escalada per davant.

En LLuís fent la primera tirada de la Mompart. Un pas finet i amb poca presa al mig del llarg fa que l´hagis d´escalar amb compte i sense presses.

En LLuis i un servidor a la primera R.

Tercer i últim llarg en diedre i una mica sobat. Li donen de grau 6a en lliure, però jo li possaria un modern 6a+ o fins i tot 6b i no passaria res..Segons una ressenya antiga era un llarg de IV+ amb un pas de A1e.

Despres de passar el tros més vertical i fi, el diedre tomba una mica més i es fa més humà.

En LLuis fent la tercera tirada.

Arribats al cim i disfrutant del magnífic dia .

i aixó és tot, despres de quasi dinou anys de fer la Montpart encara belluguem l´esquelet per aquestes contrades i tornem a pujar una via mítica . L´any que bé,si res no ho impideix, la tornarem a fer amb en Musa
per celebrar aquest vint anys d´escalades i bons moments.
Aixó és tot ¡¡fins aviat¡¡¡¡
clikeu aqui per veure una ressenya antiga de la via de ressenya.net

MARATÓ DE VALENCIA. 27 De Novembre del 2011.

2011-12-19T14:11:00.000-08:00

Ciutats de les Arts i les Ciències.Pont on demà sortirem per fer la maratò.

Cap de setmana de turisme esportiu a la ciutat de Valencia.Cada vegada s´està possant més de moda sortir a voltar pel món amb l´escusa de fer una marató , o una challenge o un raid..etc qualsevol excusa és bona per fer una mica de turisme i combinar-ho amb l´esport. Marxem amb la familia cap a Valencia.Allà hem quedat amb en Martí que hi arribarà amb l´Euromed.Despres de passar-lo a buscar per l´estació ,anem a dinar una paella just al davant de l´estació, en una mena de rambla i en un bar que és força turistic.La paella no guanyaria un concurs de paelles ni al Japó i despres de fer els cafés enfilem a buscar l´apartahotel. Al vespre anem a la Ciutat de les Arts i les Ciències.Ës el punt on hi ha l´entrega de dorsals i una petita fira dedicada al corredor.La ciutat de les Arts és molt guapa.Pavellons amb uns dissenys extraordinaris que il.luminats a la nit d´una manera exel.lent donen al lloc un encant especial.

Espectacle arquitectònic.

En Jan també està disposat a animar-me,entre teta i teta..

En Bernat m´ajuda a fer els escalfaments previs de la Marató.

Minuts abans de la sortida.


Foto del moment de la sortida.( foto de la pagina web de la Marato Divina Pastora de València )

De tot hi ha a la vinya del senyor..

A dos kms de la arribada.

I a pocs metres de creuar la linia d´arribada.

En Martí i jo mateix despres de l´esforç.

Per mala sort el meu company Martí es veu obligat a abandonar en el km vint-i-u. Per part meva la cosa em va força més bé i faig marca personal. Un crono una mica curiós: 2:59´59". Content per la marca i per el dia tan bonic que ens fa. La cursa ha estat molt ben organitzada.

Arribada de la meta.

I despres de la Marató en Bernat i en Jan es preparen per retornar cap a la Seu..

Si voleu veure les classificacions clikeu AQUÍ.

Aixó és tot.La meva tercera maratò ja està a la saca. Ara fins la propera:
la Marató de Barcelona 2012 .

AMISTADES PELIRROJAS.PERLES. 6a+ 125mtres

2011-12-11T13:59:00.000-08:00

PER FI ENS TORNEM A TROBAR AMB ELS DE LA COLLA.Despres de molts dies sense veurens quedem al bar Thaussa de Coll de Nargó.Uns a dins i els altres esperant a fora prenent la fresca ,a dos quarts de nou del matí ,els de fora decideixen entrar al Bar per trobar-se en Ricard, en Marçal i en LLambresco tot calentonets.Despres de les salutacions i explicar-nos que han fet mig viatge acompanyats per una boira que no veien ni el volant de cotxe, comencen a fer via amb l´esmorçar .I despres amb la panxa plena decidim una mica les vies on ens podem possar.L´Albert descarta la possibilitat d´anar a la Pareimare.Fa molt fred i sembla que els núvols no tenen intenció de marxar.L´alternativa més sencilla és possar-se a les dues vies més conegudes de Perles: La Putes mosques i la Amistades Pelirrojas, amb GARANTIA de passar-ho d´allò més bé.

El Ricardito junt amb l´Albert a la segona reunió de la P.M.

Tercer llarg de la A.P. Tos els llargs son força mantiguts.

En Jaume fent la sortida al cim.

En Jaume i un servidor fent-nos la foto a la sortida de la via.

En Marçal a la última reunió de la P.M.

La colla pessigolla despres de fer l´escalada.

Teniu més informació de la Putes Mosques al bloc de l´Albert: COLLA XAPOUTOT. Dia genial per la bona companyia i amenitzada per una bona escalada.Nomes cal ramatar-ho amb una coca del Thaussa¡¡ Vinga som-hi.Ens veiem.

VIA QUERALT-ONA A LA PEDRA D´ESPARRAGUERA., 120m V+/6a,MONTSERRAT.

2011-11-10T14:46:00.000-08:00

Ressenya de la via Queralt Ona feta per en LLembresko.

JA FEIA DIES QUE TENIA GANES D´ANAR A FER LA VIA OBERTA PEL CUNYAO JAUME I L´ALBERT ,EN LLEMBRESKO

Per Tot Sants la gent de Calella i Pineda pujen a Montserrat en romeria per passar-hi uns dies de descans i reflexió.Nosaltres també hi pujem per descansar POC I REFLEXIONAR MENYS i poder escalar una miqueta amb el meu Cunyao.I ES QUE QUALSEVOL EXCUSA ÉS BONA PER PUJAR A MONTSERRAT ¡¡El primer dia aprofitem per anar a fer aquesta via que feia temps tenia pendent.En Ricard ,en LLembresko i en Marçal també pujen per escalar i escullen la via propera Gaston va bufat al Dru.
Les fotos que veureu a sota no són de la via nostra sino de la del costat,la via Gaston va bufat.

L´Albert en el primer llarg de la Gaston va bufat del Dru.

La via Queralt Ona es caracteritza per anar a buscar unes plaques discontinues i de passos fins amb cantells de pressa petita on caldrà possarse bé per anar a buscar les expansions distants entre sí.
LA VIA QUERALT -ONA, ESTA MOLT APROP DEL MONESTIR I AMB UNA APROXIMACIÓ MOLT CURTA.Es una via de tres llargs, el primer és on es concentra el pas més difícil de la via que es pot superar fàcilment amb un A0,el segon llarg està encara una mica brut a falta de que hi passin més cordades per acabar de netejarlo una mica més.Te una entrada a la segona reunió una mica matojera i delicada.La tercera tirada és la perlita de la via.Una placa molt xula i mantinguda.

El cunyao a la primera reunió de la via Queralt-ona.

A sota ,serie de fotos de la via en Gaston va bufat.En Ricard puja de primer obrint el llarg ,nosaltres teniem una vista privilegiada de la cordada veïna.

En Ricard de Mataró.

En Marçal i l´Albert esperen a la reunió el seu torn per pujar .

Ultim llarg de la via on l´Albert ajuda al Marçal a fer els primers passos de sortida.


La Queralt Ona transcorre just pel mig del collet que es veu a la foto.Comença per un bombo dificil a l´esquerra dels arbres ,per anar a buscar la placa més evident que acava a la canal on es veuen les alcines grans.

Despres de fer les vies ens reunim les dues cordades i comenten la jugada .La Queralt Ona ja es al sac i ben lligat¡¡¡¡¡ Felicitats als obridors¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡CUNYAOOOOOOOOO......................

VIA CADE A L´AGULLA DEL CENTENARI. 220 MD. (27 SET.2011)

2011-10-10T14:55:00.000-07:00

AQUEST COP QUEDAVEM ENTRE SETMANA AMB EN MARÇAL PER ANAR A FER UNA GRAN CLASSICA DE LA PARET NORD DE MONTSERRAT: LA CADE DE L´AGULLA DEL CENTENARI.
Passo per Arenys de Munt per deixar la furgo i pujar al cotxe del Marçal.Ens espera una gran jornada escaladora.El dia abans el Jaume i en Musa em passen els friends necessaris per anar més tranquils per la ruta.En Marçal també porta força ferralla.Enfilem doncs direcció al Bruc per fer el café i despres dirigir-nos al parking de Can Massana o acabarem destriar el material que ens endurem i el que no caldrà portar.

Vista panoràmica del pany de paret per on s´enfila la Cade. La segona esquerda per la dreta ,la que té una sabina enmig que quasi no es veu és la linea per on va la Cade.

Ressenya de la via de Rocaineu.


En Marçal arribant a peu de via.

Primer llarg de la via.La reunió es fa a la sabina.El Marçal està a punt d´arribar.El primer llarg és per fer un tastet d´allò que vindrà més endavant.Comença per una placa que no és dificil, per anar a buscar un tram d´A0 seguit de una travessa que et condueix a la fissura d´abans d´entrada de la reunió.

Segon i magnífic llarg de fissura.El primer tram és una mica sobat i dona mal rotllo.Els friends entren a discrecció.

En Marçal a l´alçada de la segona reunió.Aquesta no cal fer-la i anar directament a la tercera .

En Marçal arriba a la tercera Reunió.

Arribada d´en Marçal a la tercera reunió.No tinc les fotos de la magnífica tirada i reina de tota la via : fisura en diagonal a la dreta ,amb poques assegurances i no tan de canto com es diu,ara, es deixa fer.Una tirada d´aquellas que no s´obliden..

Quarta tirada en fisura -diedre.Vista des de abaix i despres de fer la tercera tirada sembla molt fàcil,però un cop la fas no la trobes tan senzilla, és un llarg amb trams amb roca dolenta que l´has de protegir amb friends.

Arribada del cim del Frare d´en Marçal.

Foto del cim del Frare.

Un dia d´escalada d´aquells que no s´obliden.M´ho he passat molt bé amb la companyia i també he disfrutat de l´escalada.i ara cap a casa a veure la canalla. Ens veiem...

VIA LA INTREPIDA SIRENA. V+ 103 metres.

2011-10-06T03:26:00.000-07:00

Dissabte 1 d´octubre.No sembla que ja estiguem a la tardor .Fa un dia radiant i la temperatura és força agradable. Tampoc no diriem que anem a escalar.Estem a punt de salpar amunt d´una barqueta direcció la Punta Milà, passada Cala Montgó.L´Enric Panoi ( telf 636264600 ), és l´amo de l´embarcació i qui ens durà fins al peu de via o millor dit fins al bot de l´aigua que fa de peu de via. L´Intrepida Sirena ens està esperant.

A punt de sortir del port de l´Escala direcció Punta Milà.

En Ramon Cot fent de capità.

Aprofitem per esmorçar a dalt de la barqueta, el trajecta fins la Punta Milà dura aproximadament 20 minuts.

Ens apropem a la via.Si la mar està picada podem tenir problemes per atansar-nos a la roca

LLoc on ens va deixar la barca. Tots vam possar els peus en remull, per aixó és recomanable portar sabatilles lleugeres de bany, tipus xancletes.

La Intrèpida Sirena és una via assegurada amb Rings.Nosaltres vam possar algut camalot del nº1 i 2.Però no són imprescindibles.La via es caracteritza per tenir grans presses i tirar una mica cap enrrera.A mida que vas pujant notes com fas força amb els braços i aquest comencen a escalfar-se.

En Ramon fent el primer llarg de la via.

En Pep fent de primer a la segona tirada.A mida que puges la roca es torna de més bona qualitat.

En Ricard a la primera reunió.

El cap que surt és el meu; al darrera en Pep escalant la quarta tirada que no és molt dificil però ja vas amb els braços força escalfats.En Pep va caure uns metres abans de xapar l´últim ring.Un friend li va parar la caiguda en un primer moment però inmediatament es va arrencar i va cantinuar caient uns metres més fins que l´últim ring xapat el va parar definitivament.

En Ricard que pujava per darrera nostre fent cordada amb l´Isabel i en Ramon Cot.

En Musa abans d´arribar a la quarta reunió.

Pas final en sostret abans d´arribar al mirador del cim.

En Pep despres de superar el sostre.

En Ramon ,L´Isabel i en Ricard a l´última reunió per sota del cim.

Pas de sostre final.No és gaire complicat,jo diria que és més aviat estrany..

Una avioneta fa vàries passades just per sota els nostres peus.

En Ricard sortint de la via.

Des de la via no pares de veure barquetes, kayaks passejat i disfrutant de la navegació.

En Cot possant-se be per sortir a la foto..

En Ramon, feliç i content felicita al Pep .

Ultims passos ..

L´Isabel a punt d´arribar al final de la via.

Foto cimera ,d´esquerra a dreta: Gerard,Ricard,Isabel,,Ramon i en Pep.

Ressenya extreta del blog del C.E.R. DE L´ESCALA.

I aixó és tot amics, un via que cal fer-la.Felicitats als obridors Xeve Feliu i Isaac Royo.Si voleu més informació clikeu AQUÍ .
Fins aviat ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

VIA LA VEU DEL RIU .320 m 6b PARET DEL RIU LA VANSA.

2011-09-24T14:17:00.000-07:00

Ressenya del Miquel Blanco.

ENS PENSAVEM QUE FARIEM UNA MATINAL D´ APROXIMACIÓ DIVERTIDA I CURTA I QUE SERIEM A DINAR AL MIGDIA I RESULTA QUE PER POC NO ARRIBEM NI A L´HORA DE SOPAR...
Quin viote que li a sortit al Miquel Blanco,ajudat el primer tram fins la feixa per el marcel Lavaquiol.Una via llarga com un dia sense pa i disfrutona d´allò més..

El Marcel i el Nacho preparant el material davant l´entrada de la pedrera on s´ha de deixar el cotxe.

Aproximació curiosa de la via.Haurem de remuntar el riu La Vansa i possar en refrecs els peus..

Petit pas de bloc per anar remuntant el riu.

Bloc empotrat caracteristic: ATENCIÓ, NO PASSAR-HI PER SOTA SI NO VOLEM TROVAR-NOS UNA TOLLA QUE ENS COBRIRIA COMPLETAMENT. Haurem de passar per la dreta seguint un corriol en pujada amb un tram on hi ha esgraons de ciment.

Un altre punt important, just ABANS d´aquest passamans es troba l´inici de la via.

El Nacho es mira el punt on comença la via.Un pas de A0 sobre una baga vermella ens dona la Benvinguda.

Primer llarg de la via.De tots els llargs potser és el més "matojero".Tot i aixó no deixa de tenir els seus passos interessants, sobretot l´entrada a la reunió.

En Marcel a l´entrada de la primera reunió.

El Nacho comença el 3er llarg.No tinc fotos del segon llarg.Dir-vos que el segon llarg presenta un prmer tram exigent , una placa fina que pots esquivar per la dreta per anar a buscar una fisura en diagonal on em va anar molt bé col.locar un camalot del nº 2.

Pont de roca caracteristic.En general la via està ben assegurada per parabolts i ponts de roca com el de la foto.Caldrà ,per aixó, portar friends ,sobretot dels nº 1 i 2.

Quart llarg de la via, abans d´entra a la feixa que divideix la via en dos trams completament diferents

Cinqué llarg i primer des de la feixa.Aqui comença una via completament diferent.La roca és exel.lent i les dificultats van creixent a mida que guanyem alçada.

L´entorn de la via és un deu.El barranc del Riu La Vansa com a telò de fons i un paisatge molt salvatge que es gaudeix de debó.

El Marcel fent els primers passos del primer llarg des de la feixa.

El Marcel despres de pujar el llarg de 40 metres de 6a mantingut i un pas de 6a+.

El Nacho mirant-se la ressenya.Varem repartir-nos la via fent dos llargs de primer seguits cadascun.

Segon llarg que li toca fer el Marcel.Aqui comença amb una placa per anar a buscar el diedre que es veu a la foto.El començament del diedre és dificil fins anar a buscar un pitó clavat que et salva una mica el pellejo.

I ara em toca a mi. Tercer llarg des de la feixa.Comença amb passos fins i de pressa petita...


per anar a buscar el diedre amb uns passos delicats on s´ha d´escalar.

Pas de sortida del 4rt llarg.Una sequència de passos delicats i tècnics .

L´últim llarg és de fisures generoses de canto però que caldrà possar-se bé per superar-les.

Primer rappel de baixada.Nosaltres només varem saltar-nos una reunió a la primera part de la via i vàrem rappelar tots els llargs sense poder saltar cap altre reunió.En total uns 8 rappels.


Ja a peu de via i de retorn amb unes cuantes hores de retard de l´horari previst i aixó que no varem badar gaire. En total unes 10 hores d´activitat de cotxe a cotxe.

I aixó és tot amics .Una via nova que aconsello totalment fer-la als grimpaires.El Miquel , amb l´ajuda del Marcel, s´ho a currat molt i molt i li a sortit una petita però gran joia de l´alt urgell,per l´entorn ,l´itinerari i la dificultat mantinguda però factible de tota la via.
Com diu en Miquel: UNA VIA PA LA PENYA¡¡¡¡

VIA TREINTAITANTOS.PARET BUCOLICA. 160m 6b (v+obli.)

2011-09-16T12:33:00.000-07:00

Ja fa dies que amb el Marc ens vam trobar per fer una escalada ràpida, una escalada de pare de família, o sigui ,que no ens podiem estar tot el dia penjats a la paret¡¡¡.Es per aixó que malgrat les primeres reticencies del Marc per llevar-se tant d´hora, ell encara no ha criat..,el convenço per començar a punta d´alba l´escalada i evitar que el sol ens abraçi i ens ofegi de calor i tornar d´hora a casa.

RESSENYA DEL BLOGG DEL XAVI GRANE.

A la reparticio dels llargs, em toca sortir primer. Empalment el primer i el segon llarg.

El Marc es curra el segon llarg ,que en realitat és el tercer llarg de la ressenya, amb una entrada de 6b.

Sortida de la via per la feixa.


El Marc Rocaspana i un servidor.

I aixó és tot, dia d´escalada ràpida a la petita però gran paret de la Bucòlica, amb vies de caire esportiu,ben assegurades i amb accesos ràpits.
Ens veiem.

CARROS DE FOC 2011. 55 km. i 4700 mtres desnivell.MODALITAT SKY RUNNER.

2011-09-05T15:38:00.000-07:00

La Carros de Foc és d´aquelles curses que no s´obliden.De les que sempre comentes amb els amics,que si tu ja l´has fet ,que si quin temps has fet ,que si a mi em va passar aixó ,que de quin refugi vas sortir ..etc. La Carros et marca de debó. L´escenàri de la prova és ´´unic: El Parc Nacional d´Aigües Tortes i Sant Maurici.

El David Julià,el meu company de travessa de la Carros.

Per qui no sàpiga com va la cursa en la seva modalitat Skyrunning li farè cinc centims.El dia 26 d´agost es dona la sortida a les 7 del matí en qualsevol dels nou refugis del circuït.La sortida està oberta a partir d´aquesta hora.L´unica condició és acabar la cursa en menys de 24 hores passant pels nou refugis i segellant el forfait de la carros.El temps màxim d´arribada són les 7 de la tarda del dissabte 27.Com a requisit obligatori es passar una nit en qualsevol dels refugis(la nit abans de correr o quan ja has acabat la cursa).Uns 400 valents emprenen la sortida entre el divendres i la matinada del dissabte.Tenen 55 Kms per davant i un desnivell de 5000 metres i molts corriols ,tarteres,camins ,prats i colls per sortejar.

Moments abans d´arribar al Refugi de la Restanca.

El David ens mostra la bosseta amb el dopping..

Les xuxes que el Felix i el David em van fer comprar a Viella per portar com a material indispensable per la travessa.

Sortida a les 7:10 del refugi de la Restanca.Per davant tenim 55 kms i 4700 metres de desnivell.

Promer Refugi que ens trobem:El Ventosa i Calvell.El nostre sentit de la marxa és l´antihorari.L avituallament es fa en cadascun dels refugis. Atenció ,però, que no en tots els refugis tens la mateixa atenció ni et donen el mateix.Aixins, l´avituallament és exel.lent en el Refugi d´Amitges, Colomina,J.M.Blanc , ,ventosa i calvell i Saboredo.En canvi , són molt pobres en la resta de Refugis: La Restanca, LLong, Mallafre, i Colomers (i el tracte deixa molt que desitjar.)

Refugi de colomers.

Pujant el coll de Calders i amb una pàjara que porto que ja no se ni com m´he dic¡¡. Per sort el Felix em dona una barreta que em permet recuperar-me una mica.Des de abans del Refugi d´Amitges fins just abans d´arribar al Refugi de Colomers una tempesta d´aigua i pedra ens agafa i ens deixa ben xops i gelats.

Finishers¡¡¡¡ temps total 12:55

El David amb el colze butit com una patata degut a una caiguda tonta aprop del refugi de Colomers.


El David i el Felix i un servidor al mig. Gràcies Felix per la teva companyia i el teu suport ¡¡¡¡¡¡¡¡¡

i aixó és tot , ens veiem aviat¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Podeu consultar les CLASSIFICACIONS AQUÍ.

ESPERO NORD EST PIC DE LA VALLETA. 335m ( V OBL. ) PORTE PUYMORENS.

2011-08-29T06:40:00.000-07:00

Aproximació des del coll de Porte-Puimorens.En aquesta imatge,es veu com ens acostem a la base de la paret.La via te dues entrades.Nosaltres varem començar per l´entrada de la dreta.Més sostinguda i recomenable.

Ens trobem al camping de Queixans amb l´Albert i en LLuis i les respectives famílies.Aquest cop combinem uns dies a la Cerdanya amb la familia i una sortida d´escalada al Pirineu Frances.L´Albert escull la via i ens porta en aquesta petita perla de granet que tenim aquí oblidada, i tant a prop ¡¡.El Pic de la Valleta s´alça majestuos i imponet.L´aproximació d´ una hora i mitja , s´ho val.El traçat és lògic i intuitiu.La via és alpina i per tant les assegurances son matusseres i escasses.Es, però, una via molt fàcil de protegir.Una via de les que cal fer algun dia ¡¡¡

Primer llarg fácil i sense cap complicació.

LLarg de sortida amb pas de bloc i que l´Albert es treu molt be.

En LLuís superant la xemeneia fina i ben assegurada del quart llarg.

Sortida al cim ,queden pocs metres i la via encara ens regala aquest petit diedre .

EN LLuis i l´Albert s´acosten a trepijar el mateix cim per fer-nos la foto.

En LLuís, i l´Albert i un servidor enmig.

Tartera de baixada des del coll.

I ja a punt d´arribar a la furgo de l´Albert ,contents amb l´escenari de la nostra aventura darrera nostre.

Podeu veure la RESSENYA a la pàgina wep del Josep i Laura "Benvinguts al Paradís".I per completar aquesta petita entrada del Blogg podeu veure el Blogg dels Xapoutot. I aixó és tot.

PEDRA DE TARTERA.PARET BUCOLICA.

2011-08-24T14:11:00.000-07:00

RESSENYA DE LA VIA EXTRETA DE LA PAGINA DEL XAVI GRANE D´ESCALADA DE L´ALT URGELL.

Primer llarg de la via PEDRA DE TARTERA.

Es dissabte.Avui és festa major al poble.No tenim gaire temps per escalar. La calor d´aquest darrers dies no deixa gaires opcions per escalar a l´Alt Urgell. Li proposo al Marcel de fer una escalada ràpida i matinera a la paret Bucòlica.Quedem a les 7 al Tu Tries. Quan arribo, el Marcel ja m´està esperant. Pugem al meu flamant Ibiza i girem direcció al pantà.

Segon i bonic llarg,on es va a buscar a l´esquerra una fisura de passos fins.

El Marcel supera la fisura, de grau 6a+.

Tercer llarg.

Pas clau del tercer llarg. Una panxeta amb passos fins i ben buscats ens possara a prova.

Entrada a la reunió del tercer llarg.El Marcel , tocat d´un dit , fa un sobreesforç i acava per trenca-se en un mal moviment el dit dolent.

Moment que s´ha de penjar pel dolor intens del dit.

Cuarta tirada que empalmo amb la cinquena i surto a la feixa de baixada.


Arribats d´hora al cotxe i amb la calor que comença a apretar.

i aixó és tot. Felicitats al Xavi Grane per l´encert del traçat de La Pedra de Tartera.ENS VEIEM¡¡

PRACTIQUES D´ HELICOPTER ,RESCAT D´UNA PERSONA A L´AIGUA.

2011-08-18T13:09:00.000-07:00

US PASSO AQUEST VIDEO D´UNES PRACTIQUES GRAE QUE VAREM FER AL PANTA DE SANT ANTONI.
Les practiques consistien en anar a buscar una persona de dins del pantano de Sant Antoni,possar-li l´arnes de cavall i pujar-lo amb la grua fins l´helicopter.

Un dels handicaps més gran de les pràctiques és per el pilot de l´helicopter.En mig del llac no té referències per mantenir la vertical,o sigui ,estar-se a la mateixa alçada sense pujar ni baixar,i això ho varem notar en algun moment dels primers cicles quan ,ja dins de l´aigua, els graes erem estirats de sobte pel cable de l´helicopter que rectificava l´alçada.

i aixó és tot , espero que us agradin. ENS VEIEM AVIAT ¡¡¡

PANTA D´ESCALES. VIA SOBAOS PASIEGOS. 205m 6a (V+ oBLI.)

2011-08-01T10:55:00.000-07:00

Accés al peu de via per les escales de la pressa.

Des de fa molts anys que el Ricard i la seva familia acostumen a passar les vacances a la Vall d´Aran.Aquest com ens apuntem per fer-li companyia una colla:la Laura, en Peter,els Cadena, la meva germana i el Cunyao..Muntem el campamento gitano al Camping Verneda de Es Bordes.Fem caliu i entre tots ens ajudem a passar els dies de pluja del començament de la setmana.Dissabte decidim aprofitar la previsió de bon temps per escapar-nos fins el pantà d´Escales i fer alguna via guapa.ës la primera vegada que visito la zona i de veritat no m´ha decebut gens ni mica.

Primer llarg de la via Sobaos pasiegos. Els quatre llargs de la vies passen de 30 metres de llargària cadascun.

El Ricard ja era la tercera vegada que trepava per aquestes parets i ja dsabia de que anava la cosa: vies força ben assegurades i disfrutones.

Segon llarg. El Ricard és qui l´obre.

Tercer llarg.

El Ricard a punt d´arribar a la reunió.Com podeu veure la via guanya ambient ràpidament.

Quart llarg i el més dificil. Comença amb una fissura i acaba amb una placa mantinguda i amb poques presses.

Foto de sortida de via. Amb un plis plas et puges dos-cents metres de paret i pa casa..o millor dit pa el camping.

Des de la repisa de sortida de la via, la presa de Escales.

Ressenya de la via ,extreta de la pagina web RESSENYA.NET http://www.ressenya.net/

I ja de tornada despres d´haver passat el petit tunnel que atravessa a l´altre costat de la pressa.

La presència de la pressa enganya i a simple vista el pany de paret no sembla gran cosa però us puc assegurar que la via te ambient.

I aixó és tot companys , en definitiva un sector que cal visitar si encara no ho heu fet . fins aviat ¡¡¡¡¡

BARRANC DE VIU DE LLEVATA.

2011-07-14T06:20:00.000-07:00

COMENÇEM EL DILLUNS REMULLAR-NOS EN UN BARRANC , AMB EL MEU COMPANY ALBERT.

EL VIU DE LLEVATA ÉS UN BARRANC MOLT FREQÜENTAT I AIXÓ ES TRADUEIX EN MÉS POSSIBILITATS D´ACCIDENTS. L´ANY PASSAT S´HI VAN FER-HI UN TOTAL DE CATORCE RESCATS. ÉS UN BARRANC QUE NO ÉS TECNIC PERÒ PER CONTRA HI HAN MOLTS LLOCS ON S´HA D´ANAR EN COMPTE AMB LES PEDRES MIG AMAGADES .

FOTO D´ENTRADA DEL BARRANC.

L´ALBERT QUE VISITA PER PRIMERA VEGADA AQUEST BARRANC.

TRAM CARACTERISTIC DEL BARRANC, AMB POUS ALLARGATS ESTRETS I AQUÀTICS.

L´OCELL QUE NEDAVA MÉS QUE VOLAVA

ENTRADA DEL POU MARMITA.L´ALBERT BAIXA AMB RAPPEL PERÒ TAMBÉ HI HA LA POSSIBILITAT DE DESGRIMPAR-LO UNA MICA I SALTAR AL POU.

RESSENYA DEL LLIBRE " EL DESCENTS DE ENGORJATS DE CATALUNYA"
I AIXÓ ÉS TOT COMPANYS ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

TRAVESSA ENCAMP 2011

2011-07-12T08:00:00.000-07:00

De nou, un altre diumenge de cursa "pel monte". Aquest cop pugem al nostre país veí ,amb una llarga tradició de travesses de muntanya.No farà pas tant , uns deu anys ..( collons com pasa el temps..quan hi penso s´en possen els pèls de punta, i no els del cap que ja gairebé no me´n queden¡¡) que varem fer l´última travessa amb el meu amic Ivo.Ell i jo fèiem parella i no ens perdíem una cursa del circuït andorrà de travesses de muntanya.Ara ja no l´enganyo i no hi ha manera que mogui una mica el culet i es posi a córrer.

Instants de la sortida "bona ", abans d´aquesta sortida feiem una petita volta de reconeixement neutralitzada d´uns dos-cents metres i tornavem altra cop a la sortida.

En X. Cadena està a punt de passar-me . Ho fara una mica més endavant i sense pietat.

En Xavi abans d´arribar al camí més ampla d´Angolasters.

En Xavi entra a meta acompanyat del seu fill Bernat.

I sorpresa : podium en categoria veterà junt amb el X. Cadena i el Juanjo Barrio.Un magnífic fuet com a premi¡¡

CLASSIFICACIONS

Felicitats als organitzadors per la travessa, tan l´itinerari com a nivell organitzatiu han estat a un nivell molt alt. Si podeu i us agrada còrrer com les cabres per la muntanya no us la perdeu el proper any .
i això es tot ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Ens veiem¡¡¡¡¡¡¡¡¡

II SKY RACE- MARATHON VALLIBIERNA 2011. CLASSIFICACIONS. ATENCIÓ AL DESPRECI DE LES LLICENCIES NO HABILITADES DE LA FEDME EN LES COMPETICIONS ¡¡

2011-07-04T14:53:00.000-07:00

Aquí us passo les classificacions i el vídeo de la cursa celebrada aquest diumenge a Vilaller. Per una part felicitar a l´organització pel recorregut alternatiu a la marató, anul.lada per previsió de mal temps.
Per una altre costat ,criticar a l´organització la mala passada que ens vam fer als qui com jo ens vam apuntar CORRECTAMENT amb una llicencia No Habilitada FEDME i SENSE PREVI AVÍS EN LES INSCRIPCIONS NI A LA NORMATIVA DE CURSES DE MUNTANYA ens obliguen a sortir mitja hora més tard que els HABILITATS FEDME, amb el que això comporta: possibilitats més grans de patir les inclemències del temps (més calor,més possibilitats de tempestes, etc.) i de no retrasar per nosaltres els horaris de tall dels diferents controls, més embussos de gents en els corriols etc. i tot aixó gràcies a un arbitre de cursa de l´Espanyola que unilateral-ment pren aquesta decisió (en un principi no ens volia deixar ni córrer).
Mala gestió que es podia haver sol.lucinat fent dos calaixos i sortir al mateix temps,com es fan a totes les carreres del món,sense menysprear una part de corredors,que recordo, estan inscrits correctament.
i amb tot aixó , recordar a l´organització de la cursa (OCISPORT OUTDOOR EXPERIENCES),QUE PER MOLT QUE SIGUI UN CAMPIONAT D´ESPANYA, A CATALUNYA ES PARLA TAMBÉ EN CATALÀ, I QUE VILALLER ÉS CATALUNYA i per tant unes parauletes també en CATALÀ,durant el briffing,a la sortida i arribada.. no haguessin fet mal a ningú.. GRACIES PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR...

RESULTATS DE LES PROVES:

II SKYMARTHON VALLIBIERNA 2011 CLASSIFICACIÓ ABSOLUTA

II SKYMARATHON VALLIBIERNA 2011 CLASSIFICACIO NO HABILITATS

II SKYMARATHON CLASSIFICACIÓ AUTONOMIQUES FEMENINES

II SKYMARATHON CLASS AUTONOMIQUES MASCULINA

ens veiem ¡ nos vemos ¡

ESCANYABOCS 2011. CRONOESCALADA VERTICAL QUIRI.

2011-05-18T15:01:00.000-07:00


Com podeu veure la cara que faig en aquesta foto, no ho estava passant gaire bé.Les sensacions que he tingut des del principi de la cursa no han estat gens bones.Les meves cames no volen correr ¡¡ Foto d´Agustí Peña.

Aqui teniu algunes fotos que he extret del albums web de Picasa de la Sant Quiri 2011.Podeu consultar aquí les CLASSIFICACIONS de tota la Escanyabocs 2011. Si voleu més fotos podeu clikar els següents enllaços de Picasa VERTICAL QUIRI 2011.FOTOS D´ AGUSTÍ PEÑA VERTICALQUIRI 2011 FOTOS D´EN MARCEL FOTOS DE LA NURIA .V.QUIRI

L´ Anna Serra, a la carena abans d´arribar al cim del Sant Quiri.7a classificada en dones Foto Agustí Peña.

En Mingo Ruiz al davant de dos corredors.Fot d´Agustí Peña.

El Felix poc abans que el David Julia li fes la pell. Foto Agustí Peña.

En Josep Cuadrat,classificat en 2ona posició,demostra que està en un molt bon moment de forma i preparat per fer un bon resultat per la Zegama que es disputarà d´aquí a pocs dies.Foto d´Agustí Peña.

Segons abans de tocar la campana del cim. Si la cara que fas a mitja cursa indica que estas molt fotut, aquesta s´et canvia al cap de pocs segons d´arribar a dalt del cim, la felicita t´invaeix i ja penses en l´ edició de la Sant Quiri 2012.

CIM DE SANT QUIRI, temps : 49´40´´

MAGNÍFICA FOTO DE MIQUEL SOLE CERQUEDA,
AIXÓ ÉS EL SANT QUIRI. FINS AVIAT ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

VIA LA BANDA DEL TAKO. ROCA NARIEDA. 175m ,6a obligat. semiequipada.

2011-05-13T14:38:00.000-07:00

Així és com me vist durant tota la via: arrossegant-me com un cuc.La Banda del Taco(soposo que són els qui la van obrir: Marmolejo i companyia) deurien estar molt forts en el seu temps¡ La via que ens toca fer avui la considero una via molt exigent,que caldrà protegir-la en uns quants trams, aprofitar els claus rovellats que hi ha i tenir molta agilitat per moure´s per diedres tècnics i verticals.

No tinc fotos de les dues primeres tirades,són les més assequibles i per tant les que em toca fer a mi (sóc el més patata dels tres). .El primer llarg,segons una ressenya del blog de l´Edu ,marca de v+.Amb passos tècnics i poc protegits et fas una idea de com aniran les coses més amunt,en els trams de 6a ..la cosa promet.

En Cesar, a la tercera tirada.El començament és tècnic per una tram de placa per anar a buscar una fissura dreta i poc protegida.

En Pinyoleitor començant la tercera tirada.

En Piñol i el Cesar.

4arta tirada ,de pocs metres i no gaire dificil.

Vista en direcció a Coll de Nargó.LLàstima del soroll excesiu de la cantera que hi ha a l´altre costat de la carretera.

En Cesar sortint de la R4.Ha de superar un panxa amb un passet de A0.

Part de la R4.

LLarg 6 i el més complicat.

El Piñol arribant al tram de 6c.Aquest llarg està assegurat amb spits i claus .Es l´unic que encara pots arribar a fer A0 si no t´ho veus per apurar-lo en lliure.

Organyà i la muntanya de Santa Fe.

I la muntanya de Santa Fe vista amb el zoom de la meva màquina.Els núvols ja ens fan anar més depressa del compte.

I l´ùltim llarg que com diu el llibre de les 100 millors escalades de Catalunya del Pep Soldevila : "de fissura montrebeiana".

Fissura exigent i assegurada amb quatre spits, ens possarà a caldo si no l´entrem d´una manera suau i dolça.

Rappels de baixada, vàrem baixar per l´esquerra per anar a buscar el rappels de la via del Nifo.

i els tres magnífics ,una mica mullats, però contents per l´activitat feta, ara toca recollir material i anar a buscar una coca al Thaussa de Coll de Nargó¡¡

Ens

veiemmm.

ressenya de la via: clikeu aquí (blog de l´edu)

LOS LUNES AL SOL.SERRAT D´EN MUNTANER. 90mts. 6b(6a obligat).

2011-05-11T14:58:00.000-07:00

Aquesta és la foto emblemàtica dels meus dos súbdits, que m´ajuden a passar tot aquells passos que s´en fan difícils.Els tinc sempre a la meva disposició,un és el cunyao i l´altre en Musa. no surto mai sense ells ¡

com diu l´Albert : PAS D´ESPATLLES AMB FOLRE I MANILLES

Els Xapoutot ens trobem al Bar de l´Anna ,al Bruc, despres que ens dividisim pel tema dels cotxes.Els d´arenys de Munt (en Joan i l´Albert) surten per anar a buscar en Ricard a Matarò i els de Sant Pol(en Musa i la Isabel) ens venen a buscar a Calella a en Jaume i a mi.,
Al Bar és on es prenen les decicions més importants, i entre aquestes, i degut al temps una mica lletjot,decidim anar al Clot de la Mònica, al Frare de Baix.

Moment de la repartició de les vies.L´Albert ho explica molt bé a l´entrada del seu blog.

En Ricard, company de cordada per aquesta vegada,em porta a fer Los Lunes al Sol.

Primera tirada de los Lunes al Sol.Petit tram en diedre per passar a una placa fina on se t´escalfen els avantbraços i per rematar-ho ,el sostre t´acaba de pujar la temperatura braçal.

Pas clau del primer llarg.


Segon llarg, amb un pas de sortida de la reunió molt exigent, la resta del llarg és mantingut i finet.

Tercer llarg de v grau.

En Ricard just abans d´arribar a la reunió.

Foto cimera.

i a sota ,despres de fer Los Lunes al Sol, anem a fer la via Petit Nil.El temps ens dóna una treva i permet enfilar-nos en aquesta petita i bonica via.La sorpresa la dóna la Yolanda, una noia que s´ajunta a la nostra cordada per les ganes d´escalar que encara li queden,despres d´haver escalat Abierto hasta el Amanecer.

La Yolanda, fent la 2 tirada d´artificial de la Petit Nil.

Els meus súbdits animats a escalar despres d´haver vist el nostre nou fixatge de coordada.

L´albert rappelant despres d´haber escalat la normal del Frare de baix.

En Pep a la nostra cacera d´artificial en el Petit Nil.

La Isabel fent el segon llarg de el Petit Nil.

En Joan, que ha fet cordada amb l´Albert, despres descalar la Normal del Frare.

La Isabel saludant a contrallum , entre pas i pas de la segona tirada del Petit Nil.

Aquest sóc jo fent el primer llarg del Petit Nil, no us oblideu d´algun friend per acabar d´assegurar la tirada ¡¡

La Yolanda, molt contenta ,despres d´acabar la via.

L´Albert, fent els llargs d´esportiva del costat del Frare.


La Yolanda, enmig dels seus dos companys de cordada.			Si voleu veure la RESSENYA DE LOS LUNES AL SOL DE ESCALATRONCS,CLIKEU PER AQUÍ.ens veiem aviat¡¡¡¡¡¡¡¡

VIA EL CAMÍ DEL´ALFONS BARÓ. ROC DELS COLLARS.

2011-05-06T07:30:00.000-07:00

Si hi una cosa que abunda a l´Alt Urgell és la roca. Hi aixó fa que hi hagi molt racons molt poc coneguts i per tant molt i molt salvatges. Un d´aquest racons és la Roca dels Collars ( enllaç al blogg de Xavi Grané )a Canelles.Es la primera vegada que la visito i no serà pas l´última.

Ens fa de guia el Miquel Blanco, un gran coneixedor de la zona.L´aproximació no és gaire complicada.A l´enllaç del blogg del Xavi Grané ho explica molt bé i de forma detallada.
Som cinc GRAES que estem de pràctiques, i decidim fer dues cordades.El Miquel Blanco amb el Cesar, i el Pinyol, el Furi i jo farem l´altre cordada.

El Mas de Sant Pera és pas obligatori per l´aproximació en cotxe.Quina tranquilitat que s´hi respira¡¡¡

El camí despres del Mas,un espectacle de bellesa i tranquil.litat.

El Roc dels Collars, la via que fem discorre pel tram ombrívol que es veu a la foto.

Primer llarg de la via. L´ahderència en placa és la tecnica reina que marca tota la via.La roca és molt abrassiva i adherent.

En aquest punt on s´en veu a la foto és on hi ha el pas més fi del llarg. despres comença un petit flanqueig a la dreta per anar a buscar la reunió.

Segon llarg, de 6a. La via flanqueja constanment a la dreta ,dibuixant una diagonal bastant marcada a la dreta.

El Furi no te pietat de mi i aprofita que estic penjat com un xoriço per fer-me fotos sense parar .

El Pinyol,preparat per sortir per fer el tercer llarg.

El tercer llarg està situal al darrera d´una sabina que ens obsequia amb una mica d´ombra.

Quart llarg,.Segueix un petit diedre.No és difícil, però l´entrada de la reunió s´ha d´estar atent, primera per veure-la i no tirar de llarg, i despres perque el pas d´entrada tampoc no és fàcil.

Reunió en línea , per reunions on els parabolts estan molt separats.

La vall de Canelles, al fons a la dreta es veu el Turb.

El Pinyol arriba al cim despres de fer el sisè llarg.

El Miquel i el Cesar al turonet on acaba la via.

Anem a buscar el rappels de baixada de la via del Dioni.

Rappels de baixada per la via del Dioni.

i Aixó és tot amics, via molt recomanable i xula.El llarg de 6b és exigent i obligat. Cal possar-se les piles per fer-lo¡¡¡ i aixó és tot, ens veiem.

VIA MAR DE NÚVOLS.6a 110 mtres,PARET DE ZARATUSTRA. VILANOVA DE MEIA.

2011-05-02T12:27:00.000-07:00

Bones a tots¡¡ Quedem amb els companys dels Xaputot a Vilanova de Meia ,al cafè del poble. Arribo primer i aprofito per aclucar els ulls una miqueta fins que no arribi la tropa.Pel retrovisor veig com s´acosta la furgo del cunyao, aparquen al darrera meu, i de la furgo,com si de l´equipo A es tractes, baixen part dels Xaputot.Aquest cop són en Musa, l´Albert,en Marçal,en Joan ,i en Jaume.Despres de les sal.lutacions anem a trobar el cafè del poble.No tenim sort i el trobem tancat.L´ Albert pregunta a una gent que corria per allà i casualitat que són els amos del Bar que tenim al davant i que estan a punt d´obrir.Doncs vinga som-hi cap a dins¡¡
Despres del tiberi, l´Albert porta els deures fets i ens diu quines vies podem anar a fer.Anirem a la paret de Zaratustra, uns faran la Txuvascos Bascos (en Jaume i en Marçal) ,l´Albert i en Musa faran la Caipirinha i en Joan Font i jo fen la Mar de Núvols.

La via es troba al costat dret de la Txubascos Bascos i aquesta té el nom gravat a peu de via. La Mar de núvols és una via assequible i ben assegurada. A dalt en Joan en el segon llarg.

A dalt, en Joan en el tercer llarg.Un tram vertical despres d´una petita rampa donen una mica més d´ambient en aquest tercer llarg.

El cunyao ,a la Txubascos, assegurant de segon al Marçal.Les dues vies discorren paral.les i l´últim llarg dista molt pocs metres de la Mar de núvols.

En Marçal a l´arribada del penúltim llarg.


En Joan a l´últim llarg de 6a.Mantingut i en general amb bones presses, és el més guapo de la via.

En Font ja quasi arribant a la R de l´últim llarg.Només queda sortir de la via per anar a buscar el camí de baixada.En LLembresku i en Pep ens fan una perduda quan estan a dalt de la Caipirinha .No arribem a trobar-nos.Ells baixen del cim direcció sud i nosaltres sortim a buscar el coll que ens queda a la esquerra per un corriol força perdedor i dret.

Aquest cop no ens hem fet la foto cimera.Ens trobem tots a la furgo i canviem impressions i alguna que altre pedra s´en va a la saca d´algun despistat. L´Albert ens porta al cafè del poble on la terrassa mirador ens espera per fer uns entrepans boníssims i també algun que altre carajillo.

Ens definitiva una jornada xula i en bona companyia.

RESSENYA DE LA VIA : RESSENYA .NET

Ens veiem aviat¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

PRACTIQUES DE RESCAT A LA PARET BUCÒLICA. VIA K FA REM.

2011-04-28T14:37:00.000-07:00

Jornada de pràctiques al GRAE. La paret Bucòlica ens espera per penjar-nos des de la via K fa rem ,oberta no fa gaire pel Franc, en Marcel i en Ramon, els maneiron´s climb.

El més complicat de tot es trovar algú que voluntariament s´ofereixi per fer de ferit.Som sis graes que farem la pràctica i fer de ferit no és el que agradi més. Finalment decidim fer-ho a sorts i que els paperets marquin el destí. I l´Oriol, és l´afortunat que encamillarem i baixarem de la segona reunió fins a terra.

El primer que cal fer és fer l´instal.lació de baixada aprofitant els parabolts de la via. Despres, arribar fins el ferit, es fa una valoració de l´estat i s´encamilla a la nest de peltz.

En Ricard baixa la camilla per la instal.lació per arribar fins el ferit.

Els dos-cents metres de la via donen ambient a la maniobra.

En Guillamó es possa a la vertical de la paret.

Tots preparats per començar les maniobres.

El Ricard i el Xavi comencen a encamillar al suposat ferit.Aquesta és la maniobra més complicada i delicada. Un cop empaquetat el ferit només és questió de tenir totes les reunions preparades per rebre la camilla.

L´Alfons ,el Franc i Pinyol preparant les reunions.

Un cop acabada la maniobra i amb el ferit a terra , s´ha de desmuntar tota l´instalació de la via.Toca pujar amb els punys i el crol.

El Pinyol desfent la reunió i desmuntant la via.


El Franc, capo del GRAE de la Seu d´Urgell i un servidor.			i aixó és tot amics.. fins aviat.

ESPERO DELS MANAIRONS.PARET DEL GRAU. COLL DE NARGÓ.

2011-04-26T13:57:00.000-07:00

Setmana Santa humida i plujosa però que ens ha deixat fer una escapadeta a la paret del Grau de Coll de Nargó.En Jaume i jo ens acostem en aquestaa paret de no gaire alçada però perfecte per fer " encadenes " de varies vies,deixant a gust aquells que no tinguin prou en fer una sóla via.Podeu veure les ressenyes de tota la paret del Grau en el blogg del XAVI GRANE .

Primer llarg de la via , de 6a+.

Primera reunió de la via. Tot just sortint d´aquesta R, hi ha el pas de 6b de la segona tirada.

Tercer llarg de 5c .La via és molt ràpida de fer.Nosaltres vam trigar dues hores sense anar amb presses.La baixada és pel rappel de la via Me´n vaig a Mallorca. Amb cordes dobles de 60 metres s´arriba amb un sol rappel fins a terra.

Tercera tirada,mantinguda en un grau prou factible i molt ben assegurada.

El Jaume i un servidor.

FINS AVIAT¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

CANAL DE MIDI EN BICICLETA DE CARRETERA. TOTAL 222 km.22/25 Març.

2011-04-04T14:56:00.000-07:00

Despres de veure les previsions de temps de la setmana (setmana del 21 al 25) i comprovar que les pluges venien generals i generoses per tota la península ens decidim anar a veure els nostres veïns del nord.Sortim per la Vall d´Aran i fem la primera nit a LLes.Quan vas amb criatures el temps i les parades les marquen ells amb la seva paciència i les seves necessitats de sortir de la furgo i fer una mica el cabra pels gronxadors de tot arreu. Doncs aixó , en Bernat ens va aguantar fins passat Viella.De totes maneres no teniem gens de pressa..

La primera etapa ciclista fou de Tolosa fins Caltelmaudary, de 55 km aprox.

França estima les coses velles i les cuida; a la foto un cotxe dels Sapeurs - Pompiers.

En Bernat en un moment tranquil dins la furgo.

En Bernat i la seva moto fent els primers kms matinals.

Papa un patito¡¡¡¡¡¡¡

La Marta preparant el café que dona energia pels matins.

La segona etapa la faig amb 74 kms i vaig de Caltelmaudary fins Corberes.

Parada Carcasona.

Ciutat medieval de Carcasona.

En Bernat fent de les seves..

Esglèsia a la ciutat murallada,Carcasona.

La tercera etapa i última la fem de Corbieres fins Port Nouvella, ja a la Mediterrànea.El canal de midi no està asfaltat en la seva major part.Per fer-lo, és aconsellable utilitzar una bicicleta híbrida,amb pneumàtics tipus slics de carretera.

Port Vendres.Els pobles francesos estan molt més ben cuidats i més bonics que els catalans ,tristement, aixins és; encara ens queda molt camí per fer ..

MARATÓ DE BARCELONA 2011

2011-03-12T14:36:00.000-08:00

EL TEMPS EMPRAT, PASSA A SEGON PLA, EL QUE REALMENT HE DISFRUTAT ÉS DE LA CIUTAT TAN MARAVELLOSA QUE TENIM I DELS SEUS CIUTADANTS. UNA VEGADA MÉS HEM SENTO ORGULLÓS DEL MEU PAÍS..
SI VOLEU MIRAR IMATGES MEVES DE LA CURSA CLIQUEU AQUÍ

VIDEO PENJAT AL YOU TUBE I PRODUIT PER CREUETA FILMS. AIXÓ SI QUE ÉS AMBIENT¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

POSICIÓ FINAL : 984

TEMPS : 3:07:22

TEMPS PRIMERA MITAT: 1:32:03

TEMPS SEGONA MITAT: 1:35:19
I ARA MIREU AQUEST VIDEOCLIP , ÉS TOT AMOR,VA PER BARCELONA¡¡¡¡

FINS AVIAT¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

GRALLERA DEL COLL DE L´OLLA. OSSERA. 8-3-2011

2011-03-08T14:53:00.000-08:00

Una vegada més ens reunim una part dels GRAES de la Seu per fer pràctiques.L´avenc l´ha escollit en Franc i ésta a la nostra zona.Es un avenc petit i desconegut.No hi ha gaire bibliografia a la xarxa que parli del forat.no és dels més concurreguts però no per això li podem negar una visita.Localitzar-lo ja ens porta problemes.Tenim les coordenades però pel que es veu no deuen ser gaire exactes.En Marcel i en Marc l´han intentat localitzar aquest cap de setmana sense èxit.Ni rastre de l´avenc.

Per aixó sens planteja un repte: trovar el forat negre. El vehicle d´en Marcel arriba des de la Seu per el coll de la Traba fins Ossera.En el poble, i ja veien-ho venir contracte els serveis gratuïts i sense ànims de lucre d´un guide local: en Jaume de Ossera.

Per un altre part anem un altre equip amb un vehicle per la carretera de Perles,per comprovar per quin lloc es va més depressa. UNA VEGADA ARRIBATS al lloc comprovem que hi ha un corriol que planeja des de la pista principal fins pujar lentament finsa una carena que ens marca el limit d´un barranc.I és en aquest punt on teoricament ens porten les UTM de la grallera.i per aquí no hi ha res..En Jaume també està desorientat, fa més de deu anys que no ve al forat . i volta que volta per fi donem amb l´avenc.Està a uns dos-cents metres d´on marca el waipoint del GPS.


El Capis a l´entrada de la grallera.

L´avenc és poc profund, només 44 metres.A dalt en Jordi fent el rapel de 22 metres.

El pou més llarg vist des de dalt.L´avenc està equipat amb espits .

Entrada de la segona cavitat.

El pou de 22 metres d´alçada.

i accés al tercer pou i últim.

I la sorpresa del dia :aquest ossos variats on destaca un fémur de cosiderables dimensions que molt be podrien pertànyer a un ésser humà..aixins es queda la cara del Riki despres de la descoberta.

Encaixa no?

un servidor .

La col.leció d´ossos de la petita cavitat.

Accés a l´últim pou,que presenta un estat precari amb forces pedres a punt de caure.

Fi del trajecte.L´avenc sembla que acaba aquí.

Parada a Ossera per deixar el nostre guia ,en Jaume.

TOPO DE LA GRALLERA EXTRETA DE ESPELEOINDEX

Si voleu més informació de l´avenc cliqueu aquí.
Gràcies i ens veiem aviat...

FUL DE SAC.110 m 6a. EL SETRILL,MONTSERRAT.5-3-2011

2011-03-07T17:38:00.000-08:00

Bones a tots ,us passo unes quantes fotos de l´activitat del dissabte amb alguns components dels Xaputot.Si voleu més informació de l´activitat ,us podeu mirar el següent enllaç del blog de l´Albert on ho explica tot detalladament: clica aquí.

Si voleu veure la ressenya de la a via cliqueu el següent enllaç: clica aquí.

L´Albert en el primer llarg, exigent i amb algun pas obligat.

En Ricard en el primer llarg.

L´Albert emprenyat perque se li ha trencat una ungla.


En Ricard al tercer llarg de la via Salvador-Àlava.

L´Albert en el segon llarg i el Jaume ja enfilant el tercer llarg de la Salvador-âlava.

En Jaume satisfet de l´escalada i a punt de liar-se un cigarret.

En Gerard, l`Albert,en Ricard i en Jaume.

Quina branqueta més maca..

El rappel del Setrill cal buscar-lo a la seva cara nord despres d´una grimpadeta de baixada.

MIREU QUINS COMPANYS QUE TINC, SI NO ET CARREGUEN ROCS COM UN RUC ET POSSEN LES SEVES ORELLES .. COMENÇANT PER DALT : EN LLUIS,RICARD,ALBERT,JAUME,JOAN I EL QUE FA DE RUC,EN GERARD,AUTOR D´AQUEST BLOG.Fins aviat.

FOU DE BOR. SIMULACRE DE RESCAT. 24-2-2011

2011-02-24T15:27:00.000-08:00

Feia temps que no ens possavem per sota terra.Ens reunim amb companys de Cerdanyola i d´Olot.En total uns dotze GRAES.La FOU de Bor es troba al poble de Bor , al costat del poble de Bellver de Cerdanya.Haurem d´atravessar el poblet de Bor i despres de la plaça girar per la pista de l´esquerra.La seguirem fins trovar-nos un tancat metal.lic a ma dreta on comença el corriol d´accés a la cova.Deixem el cotxe una mica més amunt en una petita entrada del camí.

El Capis ens ha preparat unes bones pràctiques.Consisteixen en fer un simulacre d´evacuació d´un ferit que es troba dins la Fou de Bor (passades les primeres gateres, a la sala del gos).

Preparatius del simulacre i de material.

El diumenge dia 8 d'agost els espeleòlegs Josep Subils i Ferran Godoy moren quan intentaven superar, amb escafandres autònomes, el sifó inundat de la galeria Badalona de la tuta Freda. La tasca de recuperació del cossos dels espeleobussejadors s'allargà fins el diumenge següent. extret de la següent pàgina: http://espeleobloc.blogspot.com/2009/06/tutes-de-la-fou-de-bor-exploracions.html

En Miquel Pla, infermer i bomber del Parc d la Seu s´encarrega d´atendre en Ricard que fa de ferit.

Sergi Furió company de la Seu.

El Zapa i el Sergi ja de tornada i recollint el material.

El Francecs esperant el seu torn per passar per la gatera.

Pas estret on inevitablement es va haber de desencamillar el ferit i passar-lo sense la camilla a l´altre costat de la ratonera.

Dues llums dins la foscor.

Petit brifing d´arribada del ferit a la sortida de la cova.El ricard va suportar estoïcament dins la camilla tots els passos estrets de la cova.

EL Capis,comanament del simulacre va quedar prou satisfet del resultat d´aquest.

a la sortida de la cova es fa la llum.

ens veiem aviat¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

TRAÇA MUGA 2011. COPA CATALANA D´ESQUI DE MUNTANYA.

2011-02-22T03:35:00.000-08:00

Un altre diumenge de competició.El dissabte pugem amb la furgo, la Marta i en Bernat ,anem direcció Aransa. Passem la nit acurrucats en els sacs de plomes i si no és pel xivarri de la gent preparant-se a les 8 del matí que ens fan adonar que és hora de llevar-se i començar a preparar trastos,ens haguéssim quedats tranquil-lament adormits.

A la sortida, unes setanta parelles fent corredisses circulars per escalfar-se.La gent està impacient, tots tenim ganes de sortir com coets.

El recorregut és força llarg i variat, amb tres pujades , dues de canals on s'han de posar grampons, i tres pujades.El desnivell, uns 1600 metres molt aprofitats.

La lluita pel podi va ser força aferrissada entre les tres primeres parelles. Només tres minuts de diferència dels primers classificats, la parella formada pel l´incombustible Alfons Gaston i el Xavier Sadurní , i els tercers ,en Joan Torne i el Xavi Guillamó.


Fotos del divendres passat que vam pujar a traçar per la cursa de diumenge.

El Monturull al fons ,la carena de la esquerra és la que pugem.

Baixada directa direcció Pollineres, un descens molt rapid i guapo.

CLASSIFICACIONS ,CLIQUEU-ME.
Ens veiem aviat companys ¡¡¡

Fotos de X.Escribà

CURSA D´ESQUI DE MUNTANYA FONT BLANCA 2011

2011-02-15T14:15:00.000-08:00


Recorregut de la cursa d´esqui de muntanya.Imatge extreta de la pàgina web de l´organització: http://www.fam.ad/content/fontblanca

I HE DEIXAT LA PELL ¡¡ Cursa molt dura, no tant pel desnivell, que deunido, i més per l´estat de la neu irregular i molt dura , que ha fet estralls en molts participants que han vist com trencaven el material i no podien seguir . Més de quatre canvis de pells i dues baixades molt tecniques per canals feien que la cursa prengues un caire alpi molt dificil de superar en qualsevol altre cursa de la copa catalana.
En fi una disfrutada de valent...

VIA SHANGRI-LÁ .SERRA DE BUSA, La PRESÓ. 80 metres 6a o V+ A0

2011-02-08T15:42:00.000-08:00

Bones ¡¡ Som sis de practiques i toca fer la sargantana pel Solsones.L´idea original era passar-nos per Canalda però fent una pensada col.lectiva ens declinem majoritàriament per atansar-nos a la serra de Busa .Aquest cop i a diferèccia d´altres vegades, i anem pel tunnel i a Berga agafem el trencant direccció Solsona.Aquesta opció és molt més ràpida que anar-hi des de la Seu per el coll de la Traba ,Tuixent i sant llorens de Morunys.

L´accés a peu de via no és sencill si anem des de el mirador de la preso. Si accedim per Sant Llorens de Morunys des de el pantà de llosa de cavall haurem de fer-ho en 4x4 per pistes en mal estat,la aprox. és bastan més curta.
Comencem la via des de la feixa , fent cas de la ressenya passem de fer el primer llarg.En aquestes fotos es veu en Capis fent el segon llarg,una mica trencat i exigent.

El Zapa recuperant de segon les cintes que ha possat el Capis.

El Furi preparat per l´escalada i el que calgui.

Parabolt abans d´arribar a la primera reunió.Nosaltres comencem la via des de aquest punt.

Segon llarg, sabina caracteristica que ens ajudarà ràpidament a identificar la via.

Tercer llarg de la via o segon llarg que fem nosaltres;és el més bonic.Un 6à amb bon canto i ben assegurat.

Penúltim llarg, de V+ i molt ben assegurat.S ´arriba a una sabina on és fa la reunió.

Ultim llarg per una esquerda amb només dos espist per assegurar-nos.Cal portat un parell de friends de l´u i un altre del número dos per acabar d´assegurar la tirada. Avís: sortida molt i molt trencada, cal anar amb precaució.

VIA GODEFROI A BASTARENY, BAGÀ. 5 de gener de 2011.

2011-02-05T13:40:00.000-08:00

Diuen que el que no busca no troba , i aquest dissabte tots teniem ganes d´anar algun indret nou ,de provar nous llargs , i és per aixó que li possem més ganes del compte i no ens quedem amb el típic Pedra.En Pep comença a mirar per un costat i jo per l´altre i per fi trobem una cascadeta que sembla ser que pot estar en bon estat, i segurament no gaire visitada.

La via Godefroi al barranc de Murcurols, te una alçada d´uns 35 metres.


En Pep inagurant la cascada, el gel es presenta en bon estat.

i ara em toca a mi..

Anem a provar els resalts que hi han més amunt de la cascada principal.

En Ricard .

Aquest és el petit resalt que hi ha per sobre de la cascada, un petit dry tooling per evitar caure a la gorga i no fer riure.

Rappel guiat per evitar la gorga i mullar-nos fins els cataplins.

i encara no en tenim prou i fems diver-ses pujades per el costat esquerra de la columna.Aixó si , cada cop et vas quedant més i més xop, és una dutxa constant .

La temperatura puja i no perdona.Quedem xops com pops.

La tribu despres d´haber escalat una mica , d´esquerra a dreta : en Pep, en Ricard, un servidor i en Jaume.


LES BÉSTIES .

FINS AVIAT ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡