dilluns, 10 d’octubre del 2011

VIA CADE A L´AGULLA DEL CENTENARI. 220 MD. (27 SET.2011)

AQUEST COP QUEDAVEM ENTRE SETMANA  AMB EN MARÇAL PER ANAR A FER UNA GRAN CLASSICA DE LA PARET NORD DE MONTSERRAT: LA CADE DE L´AGULLA DEL CENTENARI.
Passo per Arenys de Munt per deixar la furgo i pujar al cotxe del Marçal.Ens espera una gran jornada escaladora.El dia abans el Jaume i en Musa em passen els friends necessaris per anar més tranquils  per la ruta.En Marçal també porta força ferralla.Enfilem doncs direcció al Bruc per fer el café i despres dirigir-nos al parking de Can Massana o acabarem destriar el material que ens endurem i el que no caldrà portar.

Vista panoràmica del pany de paret per on s´enfila la Cade. La segona esquerda per la dreta ,la que té una sabina enmig que quasi no es veu és la linea per on va la Cade.
Ressenya de la via de Rocaineu.
En Marçal arribant a peu de via.
Primer llarg de la via.La reunió es fa a la sabina.El Marçal està a punt d´arribar.El primer llarg és per fer un tastet d´allò que vindrà més endavant.Comença per una placa que no és dificil, per anar a buscar un tram d´A0 seguit de una travessa que et condueix a la fissura d´abans d´entrada de la reunió.

Segon i magnífic llarg de fissura.El primer tram és una mica sobat i dona mal rotllo.Els friends entren a discrecció.

En Marçal a l´alçada de la segona  reunió.Aquesta no cal fer-la i anar directament a la tercera .
En Marçal arriba a la tercera Reunió.
Arribada d´en Marçal a la tercera reunió.No tinc les fotos de la magnífica tirada i reina de tota la via : fisura en diagonal a la dreta ,amb poques assegurances i no tan de canto com es diu,ara, es deixa fer.Una tirada d´aquellas que no s´obliden..

Quarta tirada en fisura -diedre.Vista des de abaix i despres de fer la tercera tirada sembla molt fàcil,però un cop la fas no la trobes tan senzilla, és un llarg amb trams amb roca dolenta que  l´has de protegir amb friends.
Arribada del cim del Frare d´en Marçal.
Foto del cim del Frare.
Un dia d´escalada d´aquells que no s´obliden.M´ho he passat molt bé amb la companyia i també he disfrutat de l´escalada.i ara cap a casa a veure la canalla. Ens veiem...

dijous, 6 d’octubre del 2011

VIA LA INTREPIDA SIRENA. V+ 103 metres.

Dissabte 1 d´octubre.No sembla que ja estiguem a la tardor .Fa un dia radiant i la temperatura és força agradable. Tampoc no diriem que anem a escalar.Estem a punt de salpar amunt d´una barqueta direcció la Punta Milà, passada Cala Montgó.L´Enric Panoi  ( telf 636264600 ), és l´amo de l´embarcació i qui ens durà fins al peu de via o millor dit fins al bot de l´aigua que fa de peu de via. L´Intrepida Sirena ens està esperant.

A punt de sortir del port de l´Escala direcció Punta Milà.

En Ramon Cot fent de capità.


Aprofitem per esmorçar a dalt de la barqueta, el trajecta fins la Punta Milà dura aproximadament 20 minuts.



Ens apropem a la via.Si la mar està picada podem tenir problemes per atansar-nos a la roca

LLoc on ens va deixar la barca. Tots vam possar els peus en remull, per aixó és recomanable portar sabatilles lleugeres de bany, tipus xancletes.

La Intrèpida Sirena és una via  assegurada amb Rings.Nosaltres vam possar algut camalot del nº1 i 2.Però no són imprescindibles.La via es caracteritza per tenir grans presses i tirar una mica cap enrrera.A mida que vas pujant notes com fas força amb els braços i aquest comencen a escalfar-se.
En Ramon fent el primer llarg de la via.

En Pep fent de primer a la segona tirada.A mida que puges la roca es torna de més bona qualitat.

En Ricard a la primera reunió.









El cap que surt és el meu; al darrera en Pep escalant la quarta tirada que no és molt dificil però ja vas amb els braços força escalfats.En Pep va caure uns metres abans de xapar l´últim ring.Un friend li va parar la caiguda en un primer moment però inmediatament es va arrencar i va cantinuar caient uns metres més fins que l´últim ring xapat el  va parar definitivament.

En Ricard que pujava per darrera nostre fent cordada amb l´Isabel i en Ramon Cot.



En Musa abans d´arribar a la quarta reunió.

Pas final en sostret abans d´arribar al mirador del cim.

En Pep despres de superar el sostre.



En Ramon ,L´Isabel i en Ricard a l´última reunió per sota del cim.

Pas de sostre final.No és gaire complicat,jo diria que és més aviat estrany..



Una avioneta fa vàries passades just per sota els nostres peus.

En Ricard sortint de la via.



Des de la via no pares de veure barquetes, kayaks passejat i disfrutant de la navegació.


En Cot possant-se be per sortir a la foto..


En Ramon, feliç i content felicita al Pep .

 
Ultims passos ..

L´Isabel a punt d´arribar al final de la via.

Foto cimera ,d´esquerra a dreta: Gerard,Ricard,Isabel,,Ramon i en Pep.
Ressenya extreta del blog del C.E.R.  DE L´ESCALA.

I aixó és tot amics, un via que cal fer-la.Felicitats als obridors Xeve Feliu i Isaac Royo.Si voleu més informació clikeu AQUÍ  .
Fins aviat ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡