ESCANYABOCS 2012. VERTICAL QUIRI I PEDALADA DE 45kms.

L´Agustí Roc entra a meta en primera posició a la Vertical Quiri.

UNA ALTRA EDICIÓ DE L´ESCANYABOCS s´ha celebrat aquest cap de setmana.Per qui no sap de què va l´història, L´ESCANYABOCS 2012 és un cap de setmana d´activitats que es fa a la Seu d´Urgell..Es celebren  vàries modalitats esportives: Raid, cronoescalada, orientació,pedalada o marxa nórdica.I si vols et pots apuntar a una o a vàries activitats o  a totes i participar  a  l´Escanyabocs de Ferro.

En el meu cas només vaig tenir valor de participar a la Vertical Quiri i a la Pedalada del diumenge.

El Felix apretant de debó per arribarr per devant meu al cim del Sant Quiri.
FOTOS AGUSTÍ PEÑA.

La Vertical Quiri es va disputar el dissabte a la tarda.El temps va aguantar i ens va deixar córrer.L´ambient aquest any va ser increïble.El cim del sant Quiri estava ple al complet de gent entusiasta animant fins                l´esgotament.

Aquest mindundi ho va donar tot i va poder fer el seu millor temps a la Sant Quiri.

Aixo del córrer és dur però si a més a més es córrer cara amunt ja no t´ho explico..

En David Julia company de fatigues també a la Transvulcania.

La Mont encantada de tenir una estoneta en Jan.

En David abans d´arribar a la creu del cim de Sant Quiri.

El Felix realitzant l´última apretada.

La Sandra realitzant una magnifica cursa.

VIDEO REALITZAT PER ARRUIXDESANTAFE.

VIDEO DE LA PEDALADA DEL DIUMENGE, EL VIDEO HA ESTAT REALITZAT PER REDIR11

La Pedalada del diumenge es va realitzar sota un cel molt negra.Apuntava que en qualsevol moment podia caure un ruixat considerable,però al final tot va quedar en un no-res. L´itinerari de la cursa va ser molt similar al dels altres anys.Corriols de baixada molt tècnics i disfrutons.Es podia escollir entre tres distàcies diferents: 35,45 o 60 kms.Jo em vaig quedar al mig.Reconeixo que tenia intenció de fer el circuit més llarg però les forces  em van abandonar.A vegades s´ha de saber escoltar el cos i quan aquest diu prou es prou.A l´arribada les gotes amenacen altre vegada la fideua que es prepara per tots els corredors.

Arribada de la pedalada, despres de fer el circuit de 45kms.

L´Unai i en Bernat al cim del Sant Quiri.

I AIXO ÉS TOT ,CAP DE SETMANA ESTUPENDO , ESPORT ,NATURA,AMICS i FAMILIA, QUE MÉS ES POT DEMANAR?
ens veiem¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

RESULTATS SANT QUIRI 2012 
RESULTATS PEDALADA ESCANYABOCS 2012

TRANSVULCANIA 2012 o córrer per la lluna..

Nois ja ho tenim¡¡ ja tenim la TRANSVULCANIA al sac¡¡ 83kms de patiment barrejats amb una sensació  d´eufória per estar corrent en un indret tan i tan guapo.Son moltes les sensacions que hem deixat enrera.Correr entre volcans ,entre boscos de pi canari ,trepitjar terra negra i compartir aquestes sensacions amb bons amics,  aixó no té preu..

L´ illa de la Palma ens dona la benvinguda.Ens trobem allotjats a Puerto Nao.Al costat mateix de l´hotel  hi ha una platja amb la sorra negra com el carbó.Algú s´entreté fitant el no res..

Platja de Tazacorte.

La Marta aguanta en Jan , en Bernat rinxolat més content que una patufa.

Far de Fuencaliente. Des de aquest far es fa la sortida de la Transvulcania.Centenars de llums substituexent el protagonisme al Far per formar un gran i llarg cuc de llumetes que s´enfilen cap al Nord de l´illa.

Plantacions de plataners invaeixen l´illa, el típic Platano de canarias.

FOTO DE SAÚL SANTOS.

El Felix i el David son els meus companys d´aquesta aventura. Trobar-se a Fuencaliente a les quatre i mitja del matí rodejat per més de set-centes persones imposa molt i els nervis comencen a invair-te.Ja hem acordat que cadascú faria la seva cursa. No triguem gens en separar-nos. El David és el més ràpid dels tres.Jo el segueixo i el Felix be per darrera meu.L´arribada dels 21primers kms coincideix amb el Refugio del Pilar.L´ambient és una passada.Molta però que molta gent.El recorregut és molt simple, una aresta divideix l´illa en dos, est i oest, i la cursa va sempre enfilant-se per l´aresta, fins arribar al cim del Roque de los Muchachos on l´aresta comença a pendra la direcció cap a l´oest per tancar-se altre vegada en direcció sud formant l´olla del Tamburiente.

Abans d´arribar al cim ja he atrapat al David.La panxa li fa una mala passada i no pot menjar gaire be res.Intento animar-lo.Ens queden uns pocs kms per arribar al cim.Un cop allà, ,2426 metres de desnivell de baixada.Despres de 60kms ,la baixada t´acaba de reventar.la calor a mitja baixada no ens ajuda gens.Al arribar a la Torreta de "el Time " uns militars es volquen per ajudar-nos en l´avituallament.quires meter la cabeza en el cubo de agua con hielo ? -no gracias ,responc jo; i la gorra ?mete la gorra que te ira bien..bueno al final accedeixo. Sembla que no ens queda res, veiem els terrats de les cases de Tazacorte.La baixada ens pot.Ja ho hem donat tot i no acabem d´arribar mai.

Baixada espectacular a Tazacorte. FOTOS DE LUIS MIMARLO.

Però el control de Tazacorte no era l´últim.Semblava que la cursa s´hauria d´acabar allà però no.Encara ens queden 6 kms molt i molt durs.Els primers metres en un asfalt abrasador, les cames ja no volen correr. El David està emprenyat per aquest final de cursa.Per fi s´acaba l´asfalt.Ara queden uns tres-cents metres de desnivell que representen l´infern.El David no vol més. Te les pulsacions a tope i està més clavat que un clau.Jo no se que fer.. només queden un parell de kms ¡¡¡ trec la manta térmica per protegir-lo de la calor, està assegut intentant recuperar-se.VINGA DAVID QUE JA HO TENIM ¡¡  i per aquelles coses de la vida ens agafa el meu jefe de la feina , el Sebas, que ni ho sabia que també estava fent la cursa.Ens veu apurats i  s´ofereix a donar-li un bany d´aigua fresca que portava al camel ,barrejada amb glaçons, i li possa pel cap per refrescar-lo.I també li dona un gel que l´acaba de ressucitar.Ei Sebas tu sí que vals¡¡ VINGA DAVID QUE JA HO TENIM ¡¡¡ i ARA sí que ens veiem enfilant el passeig de Los LLanos de Ariadne per creuar la linea de meta. OHHjeahhhhh¡¡¡¡¡¡¡

I PER FI L´ARRIBADA A LOS LLANOS D´ARIADNE¡¡¡

El Felix arriba una mica més tard que nosaltres.

Encara que no ho sembli per aquesta pared baixa un camí empedrat i vertiginós.  

Foto de família .

Aquí teniu i un vídeo espectacular de la cursa i  el blog d´en Jordi Saragossa amb unes fotos increïbles..No te´ls perdis ¡¡¡¡Ens veiem..


                               

CLASSIFICACIONS TRANSVULCANIA 2012

VIA NAVARRO A VILANOVA DE MEIA.

Feia molts dies que no em reunia amb els meus companys.Tenia ganes de tornar-me a trobar amb els ganganapies dels Xapautot.Quedo amb l´Albert, que pujen junts amb en Musa, en Marçal (amb jet -lac inclòs) i en Ricard del Maresme per  trobar-nos  a Ponts i  anar plegats en un  mateix cotxe fins a Vilanova. Parem al cirera per esmorçar i agafar forces.Ens sorpren gratament que hem coincidit amb una trobada de dones  escaladores.L´Albert disimula i diu que ell no s´havia res,jeje..Despres de riure molt i omplir-nos la panxa , decidim una mica el que farem avui. Porto en ment  un ana via que ja havien fet els alguns de la colla.La  Navarro és d´aquelles vies que es deixen fer però que s´han d´ autoprotegir i per tant s´ha de portar força fato.En Ricard i l´Albert aniran a buscar la Pastelina.

 Començament de la via . La via està situada al costat esquerra de la Camel i com podeu veure te el nom inscrit a la base de la paret.

En Marçal que el dijous va arribar
de les Canaries on ha estat currant
 un parell de mesos

En Pep.

 El primer llarg de la Navarro va a buscar unes fisures fàcils de protegir per abans d´arribar a un sostre girar a la dreta i despres encarar-nos a un petit diedre on hi ha un passet i un cop superat aquest arribar a la R.

En Pep en el passet que hi ha abans d´arribar a la primera R.

En Marçala la primera R

 La segona tirada es caracteritza per sortir de la R tot recte per anar a buscar un spit on hi ha una mica de passet.El canto és generos .despres de superar l´espit anem a buscar una sabina que la superarem deixant-la a la nostra esquerra.farem metres sense cap complicació fins arribar a a segona R.

En Pep fent la quarta tirada.

 La quarta tirada supera aquest ressalt vertical i despres tomba i es possa fàcil.

Ultima tirada i crec que la més maca.Està totalment desequipada .Pots possar fàcilment friends a dojo i la roca és ferma i agraïda amb els cantos.

En Pep intentant fer l´última tirada .

 Com podeu veure , l´última tirada ressegueix l´arc que fa el sostre per anar-se cap a la  dreta.Podem sortir rectes en direcció a la sabina, que es veu a la foto (V grau) o anem flanquejant molt més a la dreta per fer la sortida original de la via.

En Pep abans de sortir de la via.

En Pep , jo mateix i en Marçal.

i aixó és tot.En Ricard i l´Albert es possen a la Pastelina i pel que expliquen s´ho passen d´alló més bé. Espero no trigar massa per tornar a escalar amb tant bona companyia¡¡¡

VIA PUYAL - BENAVENT A LA BITLLA i LA VIA D´EN JORDI A LA BOLA DE LA PARTIO. AGULLES. MONTSERRAT.

En  un dels llibres de ressenyes que correr per casa ,classifica les escoles d´escalada segons la volada que es  pugui fer en cas de caiguda..L´escala va des de l´helicopter,per escoles ben assegurades, avioneta,per escoles on en cas de caiguda voles una miqueta, el Boing 747 on les volades són considerables, i el cohet..ja s´enten no?.Montserrat té una classificació de Boing 747. Doncs doncs be, la Puyal-Benavente fa honor a aquesta classificació ¡¡ 

 La via es situa a la dreta  de la BLUESNAKE, que varen fer la Glòria i l´Albert.La nostra via té un primer llarg  on només  hi han quatre parabolts en trenta-cinc metres .El Ricard comença el llarg.La distància entre el primer bolt i el segon és una auténtica flipada.Per anar a xapar el segon seguro ho has de tenir molt clar, no s´ hi val a badar..

Pujo de segon el primer llarg.No paro de pensar en lo lluny que estan les assegurances..aqui hay tomate¡¡

El segon llarg és curt i desplomat.es pot tirar de les cintes per superar-lo i si no diria que surt un llarg de 6c.

En Ricard superant el segon llarg.

En Ricard m´assegura en el segon llarg.

En Ricard superant el segon llarg.

L´Albert assegura a la Glòria que està fent el segon llarg.

La cordada Glòria - Albert.

Pas clau del tercer llarg de 6c.El Ricard s´el va treure molt bé.

 Despres de rappelar La Bitlla fins el peu de via de la Bola de la Partió decidim pujar-la per la via oberta pel Ricard i el Roberta ja fa uns anys : la Via d´en Jordi.Només té un llarg i empalma amb la Siddharta.

En LLambresko s´enfil.la per la via d´en Jordi.La graduació és de v+.Les assegurances allunyen una mica bastant ..però res que no desentoni amb lo que hi ha pels voltants.

La Gloria pujant per la Via d´en Jordi

Ara em toca a mi¡¡.La veritat és que despres de veure l´Albert com es feia la via i els comentaris que deia respecte els seguros no tinc moltes ganes de possar-m´hi.Pero que carai los cobardes al rio¡¡

La via d´en Jordi és totalment recomanable.No és molt dificil i es deixa fer.Només cal anar en compte per xapar el segon seguro.

La Glòria fent amb molta elegància els passos d´artifo de Siddharta.

El llarg d´artifo que et porta al cim de la Bola de la Partió.L´ artificial se li entravessa una mica a l´Albert i necessita d´un pas d´ombros per super-se.

Fotos de l´Albert Roig i d´en Ricard Valor.  

i aixó és tot, una combinació de dues vies magnífiques que per superar-les cal una petita dosis de valentia .Avui em conegut a la Glòria i ens ha fet el pes.Una gran escaladora i encara sembla més bona persona.Espero que tornem a compartir escalades ¡¡. El Ricard ens ha tornat a deixar clar que té el pot de la por buit i que quan cal li fot molt de morro.. 

En Ricard, Gerard, Albert i Glòria

Ens veiem ¡¡