GEL AL PEDRA. LA VILA DEL PINGÜÍ.

Contiunen les temperatures gèlides i aprofitem per anar a visitar un torrent que fins ara s´ens havia resistit, la Vila del Pingüí. Oberta l´any 2005 per en Ricard Balaguer, en Iban Bessa, en Joan Cunill i en Jordi Francés,necessita temperatures molt baixes perque s´arribi a formar.Almenys en dues ocasions ens haviem atansat fins el final del barranc per intentar remuntar-lo però les condicions no eren les més favorables.

 

Aquesta vegada ,però, en Ricard , en Pep i en Jaume alies "Cunyao", pugen per veure com està el gel. Jo vinc amb el meu company Arnau de la Seu.Estem de reforç de la Guardia,o sigui que no estem de primera sortida en cas d´un avis d´accident.Arribem i just estan aparcant. Ens preparem i comencem nosaltres primers a remuntar el barranc .

El gel esta més que acceptable, els primers resalts son curtets però mantinguts.Aixó promet..

Aquest és el ressalt mes llarg de la Vila. Uns 50 metres aproxiadament amb trams de 90 graus.

Aquest sóc jo pujant de segon, abans de fer el tram més vertical.

En Pep iniciant el segon ressalt on ens encordavem.

En Pep arribant al tram vertical.

Cunyaoooo¡¡¡¡

En Jaume fa un segon atac al ressalt.

Ultim ressalt de la Vila. Més curt però no per aixó menys interesant.

En Jaume pujant l´últim ressalt.

Per fi hem fet la Vila.Una més que podem apuntar-nos i que no ens  ha decepcionat gens. Segur que la tornarem a fer .. Ens despedim dels meus companys , abans, però ,en Ricard em dona una alegria al trovar-me un cargol que havia perdut de l´arnes . Res,  doncs ,nosaltres tirem cap al parc de la Seu i la colla s´en va cap al Maresma. I aixó és tot , ens veiem ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡