dimarts, 29 de maig del 2012

VEN-SURI-VEN A LA PASTERETA.AGULLES.MONTSERRAT.


Dissabte de clàssica.Ens reunim en Ricard, en Marçal, en Jaume i jo mateix.No tenim molt clar on anar a trepar i algú deixa anar un nom que a tots ens sona: La Ven-Suri-Ven.Ni en Jaume ni en Marçal mai l´havien fet.El Ricard un parell de vegades i jo la vaig fer l´any 1995 amb el Xavi "petit" i amb el Juanjo.No ha plogut ni res¡¡  O sigui que hem de tornar-hi ¡¡

Una bona foto:cap,braç i peu i  la broma que no falti..

El cunyao que avui no s´ha pogut estar de venir a escalar i saltar-se l´entreno de la Quebrantahuesos..

El Ricard fent la primera tirada.
 La Ven-Suri-Ven és una via que fa molts anys que es va obrir,tants com 50 més o menys.L´equipament no ha canviat gaire.Escara podreu admirar els claus i les falques que els obridors van utilitzar per progressar.Aixó sí, les reunions estan reequipades amb parabolts.

En Marçal en els primers metres de la via.Un cap de buril ens marca línici.

En Ricard a la segona tirada.


Començament de la segona tirada.Ens caldrà una plaqueta recuperable per possar al primer seguro que ens trobem.

El Cunyao fent els últims metres de la segona tirada.


En Marçal arriba a la segona R.per darrera surto jo per fer el llarg.

Increible tercera tirada.Es por fer perfectament tirant dels claus que hi han possats,per superar els passos en A0.Si es vol pujar en lliure surt segons les ressenyes un grau de 6a.




Arribada del cunyao a la tercera R, despres de superar  el llarg  vertical i mantingut .

En Marçal ,a la tercera R. En Ricard és qui fa la foto pujant pel diedre - bosc característic. 

En Marçal arribant a la última R despres de superar el diedre .



En Marçal al cim de la Pastereta.


Rappel de descens encaixonat per anar a buscar el camí de baixada  cap a  les portelles.

En Marçal,en Jaume,en Ricard i jo mateix.
I aixó és tot, penseu en portar una plaqueta recuperable i també és recomanable portar un semàfor de camalots.Nosaltres varem portar catorze cintes i varem fer una mica curt.Ja ho sabeu, una via una  mica amb els cantos més romos del que voldriem peró  molt recomenable¡¡¡ disfruteu de          l´ambient i de l´escalada.. 
ens veiem¡¡

dimarts, 22 de maig del 2012

ESCANYABOCS 2012. VERTICAL QUIRI I PEDALADA DE 45kms.

L´Agustí Roc entra a meta en primera posició a la Vertical Quiri.
UNA ALTRA EDICIÓ DE L´ESCANYABOCS s´ha celebrat aquest cap de setmana.Per qui no sap de què va l´història, L´ESCANYABOCS 2012 és un cap de setmana d´activitats que es fa a la Seu d´Urgell..Es celebren  vàries modalitats esportives: Raid, cronoescalada, orientació,pedalada o marxa nórdica.I si vols et pots apuntar a una o a vàries activitats o  a totes i participar  a  l´Escanyabocs de Ferro.
En el meu cas només vaig tenir valor de participar a la Vertical Quiri i a la Pedalada del diumenge.

El Felix apretant de debó per arribarr per devant meu al cim del Sant Quiri.
FOTOS AGUSTÍ PEÑA.
La Vertical Quiri es va disputar el dissabte a la tarda.El temps va aguantar i ens va deixar córrer.L´ambient aquest any va ser increïble.El cim del sant Quiri estava ple al complet de gent entusiasta animant fins                l´esgotament.
Aquest mindundi ho va donar tot i va poder fer el seu millor temps a la Sant Quiri.

Aixo del córrer és dur però si a més a més es córrer cara amunt ja no t´ho explico..

En David Julia company de fatigues també a la Transvulcania.

La Mont encantada de tenir una estoneta en Jan.

En David abans d´arribar a la creu del cim de Sant Quiri.

El Felix realitzant l´última apretada.



La Sandra realitzant una magnifica cursa.
VIDEO REALITZAT PER ARRUIXDESANTAFE.



VIDEO DE LA PEDALADA DEL DIUMENGE, EL VIDEO HA ESTAT REALITZAT PER REDIR11



La Pedalada del diumenge es va realitzar sota un cel molt negra.Apuntava que en qualsevol moment podia caure un ruixat considerable,però al final tot va quedar en un no-res. L´itinerari de la cursa va ser molt similar al dels altres anys.Corriols de baixada molt tècnics i disfrutons.Es podia escollir entre tres distàcies diferents: 35,45 o 60 kms.Jo em vaig quedar al mig.Reconeixo que tenia intenció de fer el circuit més llarg però les forces  em van abandonar.A vegades s´ha de saber escoltar el cos i quan aquest diu prou es prou.A l´arribada les gotes amenacen altre vegada la fideua que es prepara per tots els corredors.

Arribada de la pedalada, despres de fer el circuit de 45kms.

L´Unai i en Bernat al cim del Sant Quiri.

I AIXO ÉS TOT ,CAP DE SETMANA ESTUPENDO , ESPORT ,NATURA,AMICS i FAMILIA, QUE MÉS ES POT DEMANAR?
ens veiem¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡





dijous, 17 de maig del 2012

TRANSVULCANIA 2012 o córrer per la lluna..

Nois ja ho tenim¡¡ ja tenim la TRANSVULCANIA al sac¡¡ 83kms de patiment barrejats amb una sensació  d´eufória per estar corrent en un indret tan i tan guapo.Son moltes les sensacions que hem deixat enrera.Correr entre volcans ,entre boscos de pi canari ,trepitjar terra negra i compartir aquestes sensacions amb bons amics,  aixó no té preu..

L´ illa de la Palma ens dona la benvinguda.Ens trobem allotjats a Puerto Nao.Al costat mateix de l´hotel  hi ha una platja amb la sorra negra com el carbó.Algú s´entreté fitant el no res..


Platja de Tazacorte.


La Marta aguanta en Jan , en Bernat rinxolat més content que una patufa.


Far de Fuencaliente. Des de aquest far es fa la sortida de la Transvulcania.Centenars de llums substituexent el protagonisme al Far per formar un gran i llarg cuc de llumetes que s´enfilen cap al Nord de l´illa.


Plantacions de plataners invaeixen l´illa, el típic Platano de canarias.

FOTO DE SAÚL SANTOS.

El Felix i el David son els meus companys d´aquesta aventura. Trobar-se a Fuencaliente a les quatre i mitja del matí rodejat per més de set-centes persones imposa molt i els nervis comencen a invair-te.Ja hem acordat que cadascú faria la seva cursa. No triguem gens en separar-nos. El David és el més ràpid dels tres.Jo el segueixo i el Felix be per darrera meu.L´arribada dels 21primers kms coincideix amb el Refugio del Pilar.L´ambient és una passada.Molta però que molta gent.El recorregut és molt simple, una aresta divideix l´illa en dos, est i oest, i la cursa va sempre enfilant-se per l´aresta, fins arribar al cim del Roque de los Muchachos on l´aresta comença a pendra la direcció cap a l´oest per tancar-se altre vegada en direcció sud formant l´olla del Tamburiente.
Abans d´arribar al cim ja he atrapat al David.La panxa li fa una mala passada i no pot menjar gaire be res.Intento animar-lo.Ens queden uns pocs kms per arribar al cim.Un cop allà, ,2426 metres de desnivell de baixada.Despres de 60kms ,la baixada t´acaba de reventar.la calor a mitja baixada no ens ajuda gens.Al arribar a la Torreta de "el Time " uns militars es volquen per ajudar-nos en l´avituallament.quires meter la cabeza en el cubo de agua con hielo ? -no gracias ,responc jo; i la gorra ?mete la gorra que te ira bien..bueno al final accedeixo. Sembla que no ens queda res, veiem els terrats de les cases de Tazacorte.La baixada ens pot.Ja ho hem donat tot i no acabem d´arribar mai.

Baixada espectacular a Tazacorte. FOTOS DE LUIS MIMARLO.

Però el control de Tazacorte no era l´últim.Semblava que la cursa s´hauria d´acabar allà però no.Encara ens queden 6 kms molt i molt durs.Els primers metres en un asfalt abrasador, les cames ja no volen correr. El David està emprenyat per aquest final de cursa.Per fi s´acaba l´asfalt.Ara queden uns tres-cents metres de desnivell que representen l´infern.El David no vol més. Te les pulsacions a tope i està més clavat que un clau.Jo no se que fer.. només queden un parell de kms ¡¡¡ trec la manta térmica per protegir-lo de la calor, està assegut intentant recuperar-se.VINGA DAVID QUE JA HO TENIM ¡¡  i per aquelles coses de la vida ens agafa el meu jefe de la feina , el Sebas, que ni ho sabia que també estava fent la cursa.Ens veu apurats i  s´ofereix a donar-li un bany d´aigua fresca que portava al camel ,barrejada amb glaçons, i li possa pel cap per refrescar-lo.I també li dona un gel que l´acaba de ressucitar.Ei Sebas tu sí que vals¡¡ VINGA DAVID QUE JA HO TENIM ¡¡¡ i ARA sí que ens veiem enfilant el passeig de Los LLanos de Ariadne per creuar la linea de meta. OHHjeahhhhh¡¡¡¡¡¡¡
I PER FI L´ARRIBADA A LOS LLANOS D´ARIADNE¡¡¡


El Felix arriba una mica més tard que nosaltres.



Encara que no ho sembli per aquesta pared baixa un camí empedrat i vertiginós.  


Foto de família .
Aquí teniu i un vídeo espectacular de la cursa i  el blog d´en Jordi Saragossa amb unes fotos increïbles..No te´ls perdis ¡¡¡¡Ens veiem..


                               

CLASSIFICACIONS TRANSVULCANIA 2012