COMENÇEM EL DILLUNS REMULLAR-NOS EN UN BARRANC , AMB EL MEU COMPANY ALBERT.
EL VIU DE LLEVATA ÉS UN BARRANC MOLT FREQÜENTAT I AIXÓ ES TRADUEIX EN MÉS POSSIBILITATS D´ACCIDENTS. L´ANY PASSAT S´HI VAN FER-HI UN TOTAL DE CATORCE RESCATS. ÉS UN BARRANC QUE NO ÉS TECNIC PERÒ PER CONTRA HI HAN MOLTS LLOCS ON S´HA D´ANAR EN COMPTE AMB LES PEDRES MIG AMAGADES .
FOTO D´ENTRADA DEL BARRANC.
L´ALBERT QUE VISITA PER PRIMERA VEGADA AQUEST BARRANC.
TRAM CARACTERISTIC DEL BARRANC, AMB POUS ALLARGATS ESTRETS I AQUÀTICS.
L´OCELL QUE NEDAVA MÉS QUE VOLAVA
ENTRADA DEL POU MARMITA.L´ALBERT BAIXA AMB RAPPEL PERÒ TAMBÉ HI HA LA POSSIBILITAT DE DESGRIMPAR-LO UNA MICA I SALTAR AL POU.
RESSENYA DEL LLIBRE " EL DESCENTS DE ENGORJATS DE CATALUNYA" I AIXÓ ÉS TOT COMPANYS ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
De nou, un altre diumenge de cursa "pel monte". Aquest cop pugem al nostre país veí ,amb una llarga tradició de travesses de muntanya.No farà pas tant , uns deu anys ..( collons com pasa el temps..quan hi penso s´en possen els pèls de punta, i no els del cap que ja gairebé no me´n queden¡¡) que varem fer l´última travessa amb el meu amic Ivo.Ell i jo fèiem parella i no ens perdíem una cursa del circuït andorrà de travesses de muntanya.Ara ja no l´enganyo i no hi ha manera que mogui una mica el culet i es posi a córrer.
Instants de la sortida "bona ", abans d´aquesta sortida feiem una petita volta de reconeixement neutralitzada d´uns dos-cents metres i tornavem altra cop a la sortida.
En X. Cadena està a punt de passar-me . Ho fara una mica més endavant i sense pietat.
En Xavi abans d´arribar al camí més ampla d´Angolasters.
En Xavi entra a meta acompanyat del seu fill Bernat.
I sorpresa : podium en categoria veterà junt amb el X. Cadena i el Juanjo Barrio.Un magnífic fuet com a premi¡¡
Felicitats als organitzadors per la travessa, tan l´itinerari com a nivell organitzatiu han estat a un nivell molt alt. Si podeu i us agrada còrrer com les cabres per la muntanya no us la perdeu el proper any . i això es tot ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Ens veiem¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Aquí us passo les classificacions i el vídeo de la cursa celebrada aquest diumenge a Vilaller. Per una part felicitar a l´organització pel recorregut alternatiu a la marató, anul.lada per previsió de mal temps.
Per una altre costat ,criticar a l´organització la mala passada que ens vam fer als qui com jo ens vam apuntar CORRECTAMENT amb una llicencia No Habilitada FEDME i SENSE PREVI AVÍS EN LES INSCRIPCIONS NI A LA NORMATIVA DE CURSES DE MUNTANYA ens obliguen a sortir mitja hora més tard que els HABILITATS FEDME, amb el que això comporta: possibilitats més grans de patir les inclemències del temps (més calor,més possibilitats de tempestes, etc.) i de no retrasar per nosaltres els horaris de tall dels diferents controls, més embussos de gents en els corriols etc. i tot aixó gràcies a un arbitre de cursa de l´Espanyola que unilateral-ment pren aquesta decisió (en un principi no ens volia deixar ni córrer).
Mala gestió que es podia haver sol.lucinat fent dos calaixos i sortir al mateix temps,com es fan a totes les carreres del món,sense menysprear una part de corredors,que recordo, estan inscrits correctament.
i amb tot aixó , recordar a l´organització de la cursa (OCISPORT OUTDOOR EXPERIENCES),QUE PER MOLT QUE SIGUI UN CAMPIONAT D´ESPANYA, A CATALUNYA ES PARLA TAMBÉ EN CATALÀ, I QUE VILALLER ÉS CATALUNYA i per tant unes parauletes també en CATALÀ,durant el briffing,a la sortida i arribada.. no haguessin fet mal a ningú.. GRACIES PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR...
Com podeu veure la cara que faig en aquesta foto, no ho estava passant gaire bé.Les sensacions que he tingut des del principi de la cursa no han estat gens bones.Les meves cames no volen correr ¡¡ Foto d´Agustí Peña.
L´ Anna Serra, a la carena abans d´arribar al cim del Sant Quiri.7a classificada en dones Foto Agustí Peña.
En Mingo Ruiz al davant de dos corredors.Fot d´Agustí Peña.
El Felix poc abans que el David Julia li fes la pell. Foto Agustí Peña.
En Josep Cuadrat,classificat en 2ona posició,demostra que està en un molt bon moment de forma i preparat per fer un bon resultat per la Zegama que es disputarà d´aquí a pocs dies.Foto d´Agustí Peña.
Segons abans de tocar la campana del cim. Si la cara que fas a mitja cursa indica que estas molt fotut, aquesta s´et canvia al cap de pocs segons d´arribar a dalt del cim, la felicita t´invaeix i ja penses en l´ edició de la Sant Quiri 2012. CIM DE SANT QUIRI, temps : 49´40´´
MAGNÍFICA FOTO DE MIQUEL SOLE CERQUEDA, AIXÓ ÉS EL SANT QUIRI. FINS AVIAT ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Així és com me vist durant tota la via: arrossegant-me com un cuc.La Banda del Taco(soposo que són els qui la van obrir: Marmolejo i companyia) deurien estar molt forts en el seu temps¡ La via que ens toca fer avui la considero una via molt exigent,que caldrà protegir-la en uns quants trams, aprofitar els claus rovellats que hi ha i tenir molta agilitat per moure´s per diedres tècnics i verticals.
No tinc fotos de les dues primeres tirades,són les més assequibles i per tant les que em toca fer a mi (sóc el més patata dels tres). .El primer llarg,segons una ressenya del blog de l´Edu ,marca de v+.Amb passos tècnics i poc protegits et fas una idea de com aniran les coses més amunt,en els trams de 6a ..la cosa promet.
En Cesar, a la tercera tirada.El començament és tècnic per una tram de placa per anar a buscar una fissura dreta i poc protegida.
En Pinyoleitor començant la tercera tirada.
En Piñol i el Cesar.
4arta tirada ,de pocs metres i no gaire dificil.
Vista en direcció a Coll de Nargó.LLàstima del soroll excesiu de la cantera que hi ha a l´altre costat de la carretera.
En Cesar sortint de la R4.Ha de superar un panxa amb un passet de A0.
Part de la R4.
LLarg 6 i el més complicat.
El Piñol arribant al tram de 6c.Aquest llarg està assegurat amb spits i claus .Es l´unic que encara pots arribar a fer A0 si no t´ho veus per apurar-lo en lliure.
Organyà i la muntanya de Santa Fe.
I la muntanya de Santa Fe vista amb el zoom de la meva màquina.Els núvols ja ens fan anar més depressa del compte.
I l´ùltim llarg que com diu el llibre de les 100 millors escalades de Catalunya del Pep Soldevila : "de fissura montrebeiana".
Fissura exigent i assegurada amb quatre spits, ens possarà a caldo si no l´entrem d´una manera suau i dolça.
Rappels de baixada, vàrem baixar per l´esquerra per anar a buscar el rappels de la via del Nifo.
i els tres magnífics ,una mica mullats, però contents per l´activitat feta, ara toca recollir material i anar a buscar una coca al Thaussa de Coll de Nargó¡¡
* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.
* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.
* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplerxar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.
* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.