Blogg per els fanàtics de la muntanya i aficionats pel tema bomberil.
dilluns, 20 de febrer del 2012
GEL AL PEDRA.
És dissabte i amb el Marc ens hem escapat al Pedra.Els de la colla,en Ricard, en Marçal i L´Albert han anat a Vilanova de MEIÀ ( http://llembresku.blogspot.com/), uns altres s´en van a fer jornada gastronòmica a Tarragona ( o sigui a ficar-se fins al c.. de calçots ).
Amb el Marc no les tenim totes: per una part sabem del cert que avui serà un dia de molta afluència al Pedra i per altre part la pujada de temperatura de fa uns dies ens fa pensar que les cascades no estraran en óptimes condicions.
Quan arribem al mirador comprovem que efectivament avui és un dia de gran afluència de gent, aixó està a petar¡¡¡Teniem diferents alternatives per anar a picar però deseguida descartem les més conegudes.Optem per anar més a munt del barranc del Verdet , a mig km aproximadament continuant la pista fins arribar a un altre barranc molt evident despres de passar una tanca de fusta.
Primer resalt del barranc gelat.
Pel que fa a l´altre gran dubte que teniem, l´estat del gel, ens adonem de seguida que " no estamos tan mal ".. el gel encara es mante en força bon estat, de fet practicament ni ens mullem en tota la cascada.
Segon resalt de la cascada.
Tercera tirada , em torna a tocar a mi. La dificultat no és gran però si que et dona per disfrutar i passar-ho bé.
Només, quan estem a punt de baixar ,veiem una cordada per darrera nostre que fan mitja volta al fer el primer resalt. Tot un èxit si es te en compte que avui estan totes les altres cascades plenes de punxaires del piolet.Nosaltres hem pogut escalar tranquil.lament i disfrutar de l´entorn.
Descens de la cascada.Hem baixat en tres rapels que no estan equipats però que no hi ha problema en muntar-los en qualsevol arbre de la zona.
I aqui teniu un petit video de l´últim rapel que et codueix al sector més pla del començament de la cascada. I aixó és tot amics , ens veiem ¡¡¡¡¡¡¡¡
* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.
* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.
* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplerxar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.
* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.
2 comentaris:
Molt bé Gerard, aquests dies ja som uns quants que hem aprofitat les torrenteres gelades del Pedra. Llàstima que no duraran gaire...
lo bo poc dura diuen , i més amb aquestes calorades..
ens veiem Xavi.
Publica un comentari a l'entrada