Blogg per els fanàtics de la muntanya i aficionats pel tema bomberil.
dijous, 17 de maig del 2012
TRANSVULCANIA 2012 o córrer per la lluna..
Nois ja ho tenim¡¡ ja tenim la TRANSVULCANIA al sac¡¡ 83kms de patiment barrejats amb una sensació d´eufória per estar corrent en un indret tan i tan guapo.Son moltes les sensacions que hem deixat enrera.Correr entre volcans ,entre boscos de pi canari ,trepitjar terra negra i compartir aquestes sensacions amb bons amics, aixó no té preu..
L´ illa de la Palma ens dona la benvinguda.Ens trobem allotjats a Puerto Nao.Al costat mateix de l´hotel hi ha una platja amb la sorra negra com el carbó.Algú s´entreté fitant el no res..
Platja de Tazacorte.
La Marta aguanta en Jan , en Bernat rinxolat més content que una patufa.
Far de Fuencaliente. Des de aquest far es fa la sortida de la Transvulcania.Centenars de llums substituexent el protagonisme al Far per formar un gran i llarg cuc de llumetes que s´enfilen cap al Nord de l´illa.
Plantacions de plataners invaeixen l´illa, el típic Platano de canarias.
FOTO DE SAÚL SANTOS.
El Felix i el David son els meus companys d´aquesta aventura. Trobar-se a Fuencaliente a les quatre i mitja del matí rodejat per més de set-centes persones imposa molt i els nervis comencen a invair-te.Ja hem acordat que cadascú faria la seva cursa. No triguem gens en separar-nos. El David és el més ràpid dels tres.Jo el segueixo i el Felix be per darrera meu.L´arribada dels 21primers kms coincideix amb el Refugio del Pilar.L´ambient és una passada.Molta però que molta gent.El recorregut és molt simple, una aresta divideix l´illa en dos, est i oest, i la cursa va sempre enfilant-se per l´aresta, fins arribar al cim del Roque de los Muchachos on l´aresta comença a pendra la direcció cap a l´oest per tancar-se altre vegada en direcció sud formant l´olla del Tamburiente.
Abans d´arribar al cim ja he atrapat al David.La panxa li fa una mala passada i no pot menjar gaire be res.Intento animar-lo.Ens queden uns pocs kms per arribar al cim.Un cop allà, ,2426 metres de desnivell de baixada.Despres de 60kms ,la baixada t´acaba de reventar.la calor a mitja baixada no ens ajuda gens.Al arribar a la Torreta de "el Time " uns militars es volquen per ajudar-nos en l´avituallament.quires meter la cabeza en el cubo de agua con hielo ? -no gracias ,responc jo; i la gorra ?mete la gorra que te ira bien..bueno al final accedeixo. Sembla que no ens queda res, veiem els terrats de les cases de Tazacorte.La baixada ens pot.Ja ho hem donat tot i no acabem d´arribar mai.
Baixada espectacular a Tazacorte. FOTOS DE LUIS MIMARLO.
Però el control de Tazacorte no era l´últim.Semblava que la cursa s´hauria d´acabar allà però no.Encara ens queden 6 kms molt i molt durs.Els primers metres en un asfalt abrasador, les cames ja no volen correr. El David està emprenyat per aquest final de cursa.Per fi s´acaba l´asfalt.Ara queden uns tres-cents metres de desnivell que representen l´infern.El David no vol més. Te les pulsacions a tope i està més clavat que un clau.Jo no se que fer.. només queden un parell de kms ¡¡¡ trec la manta térmica per protegir-lo de la calor, està assegut intentant recuperar-se.VINGA DAVID QUE JA HO TENIM ¡¡ i per aquelles coses de la vida ens agafa el meu jefe de la feina , el Sebas, que ni ho sabia que també estava fent la cursa.Ens veu apurats i s´ofereix a donar-li un bany d´aigua fresca que portava al camel ,barrejada amb glaçons, i li possa pel cap per refrescar-lo.I també li dona un gel que l´acaba de ressucitar.Ei Sebas tu sí que vals¡¡ VINGA DAVID QUE JA HO TENIM ¡¡¡ i ARA sí que ens veiem enfilant el passeig de Los LLanos de Ariadne per creuar la linea de meta. OHHjeahhhhh¡¡¡¡¡¡¡
I PER FI L´ARRIBADA A LOS LLANOS D´ARIADNE¡¡¡
El Felix arriba una mica més tard que nosaltres.
Encara que no ho sembli per aquesta pared baixa un camí empedrat i vertiginós.
Foto de família .
Aquí teniu i un vídeo espectacular de la cursa i el blog d´en Jordi Saragossa amb unes fotos increïbles..No te´ls perdis ¡¡¡¡Ens veiem..
* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.
* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.
* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplerxar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.
* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.
3 comentaris:
Gerard!!!!!!!!! Putu amo!!!! Moltes felicitats!!!! esteu fets uns maquines. Records a la família, i a reveure!!!!!!!
Merci nanu , tu si que vales¡¡¡¡¡ja tinc ganes de tornar a fer una trepada amb la colla..
ens veiem¡
Felicitats noi, que bé que t´ho pases, fins aviat i records.
Publica un comentari a l'entrada