dilluns, 20 de febrer del 2012

GEL AL PEDRA.

És dissabte i amb el Marc ens hem escapat al Pedra.Els de la colla,en Ricard, en Marçal i L´Albert han anat a Vilanova de MEIÀ  ( http://llembresku.blogspot.com/), uns altres s´en van a fer jornada gastronòmica a Tarragona ( o sigui a ficar-se fins al c.. de calçots ).
  Amb el Marc no les tenim totes: per una part sabem del cert que avui serà un dia de molta afluència al Pedra i per altre part la pujada de temperatura de fa uns dies ens fa pensar que les cascades no estraran en óptimes condicions.
 
Quan arribem al mirador comprovem que efectivament avui és un dia de gran afluència de gent, aixó està a petar¡¡¡Teniem diferents alternatives per anar a picar però deseguida descartem les més conegudes.Optem per anar més a munt del barranc del Verdet , a mig km aproximadament continuant la pista fins arribar a un altre barranc molt evident despres de passar una tanca de fusta.
Primer resalt del barranc gelat.
Pel que fa a l´altre gran dubte que teniem, l´estat del gel, ens adonem de seguida que " no estamos  tan mal ".. el gel encara es mante en força bon estat, de fet practicament ni ens mullem en tota la cascada.

Segon resalt de la cascada.

Tercera tirada , em torna a tocar a mi. La dificultat no és gran però si que et dona per disfrutar i passar-ho bé.


Només, quan estem a punt de baixar ,veiem una cordada per darrera nostre que fan mitja volta al fer el primer resalt. Tot un èxit si es te en compte que avui estan totes les altres cascades plenes de punxaires del piolet.Nosaltres hem pogut escalar tranquil.lament i disfrutar de l´entorn.
Descens de la cascada.Hem baixat en tres rapels que no estan equipats però que no hi ha problema en muntar-los en qualsevol arbre de la zona.

 I aqui teniu un petit video de l´últim rapel que et codueix  al sector més pla del començament de la cascada. I aixó és tot amics , ens veiem ¡¡¡¡¡¡¡¡

dimarts, 14 de febrer del 2012

GEL AL PEDRA. LA VILA DEL PINGÜÍ.

Contiunen les temperatures gèlides i aprofitem per anar a visitar un torrent que fins ara s´ens havia resistit, la Vila del Pingüí. Oberta l´any 2005 per en Ricard Balaguer, en Iban Bessa, en Joan Cunill i en Jordi Francés,necessita temperatures molt baixes perque s´arribi a formar.Almenys en dues ocasions ens haviem atansat fins el final del barranc per intentar remuntar-lo però les condicions no eren les més favorables.
 
Aquesta vegada ,però, en Ricard , en Pep i en Jaume alies "Cunyao", pugen per veure com està el gel. Jo vinc amb el meu company Arnau de la Seu.Estem de reforç de la Guardia,o sigui que no estem de primera sortida en cas d´un avis d´accident.Arribem i just estan aparcant. Ens preparem i comencem nosaltres primers a remuntar el barranc .
El gel esta més que acceptable, els primers resalts son curtets però mantinguts.Aixó promet..

Aquest és el ressalt mes llarg de la Vila. Uns 50 metres aproxiadament amb trams de 90 graus.


Aquest sóc jo pujant de segon, abans de fer el tram més vertical.


En Pep iniciant el segon ressalt on ens encordavem.



En Pep arribant al tram vertical.

Cunyaoooo¡¡¡¡



En Jaume fa un segon atac al ressalt.



Ultim ressalt de la Vila. Més curt però no per aixó menys interesant.

En Jaume pujant l´últim ressalt.

Per fi hem fet la Vila.Una més que podem apuntar-nos i que no ens  ha decepcionat gens. Segur que la tornarem a fer .. Ens despedim dels meus companys , abans, però ,en Ricard em dona una alegria al trovar-me un cargol que havia perdut de l´arnes . Res,  doncs ,nosaltres tirem cap al parc de la Seu i la colla s´en va cap al Maresma. I aixó és tot , ens veiem ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

dimarts, 7 de febrer del 2012

GEL AL PEDRA.CASCADA DEL MINER.

Per fi podem treure la pols dels piolos i anar a picar  una mica de gel.El fred ha arribat de sobte i amb molta intensitat.Temperatures glacials que ho han paralitzat tot de cop.. No es pot dir el mateix de la neu.Ha nevat en llocs inusuals com ara la costa gironina i en canvi al Pirineu i al prepirineu no ha caigut ni una volva,exceptuant la vessant atlàntica. Un cap de setmana en que segons el nostre conseller d´interior i també ratificat per la meva mare en un video enviat per watsup,queda prohibida tota la activitat esportiva a l´aire lliure.
 En aquesta sortida som quatre gats: en Ricard, en Pep , el Cunyao i un servidor.Els altres han fet cas al conseller i s´han quedat a casona ben calentonets.
En Ricard fa la senyal de victoria quan en realitat el que vol dir es que esta més gelat que un..

El cunyao que se sent lliure com un ocell..

 Estem una mica arrasserats del vent dins el barranc.Però bufa de valent i fa un fred de mil dimonis.


El cunyao supera amb estil un ressalt.

Gel trencadis i que no dona masa confiança com per pujar de primer fan que escalem tots els ressalts amb la corda per dalt.

Columna de l´últim resalt abans d´arribar a la pista .

i aixó és tot.Un dia fred i ventós.L´escalada ha estat curta però productiva. Si més no ens hem tret una   mica el mono de l´escalada en gel. Ara fins la propera.
Ens veiem¡¡¡¡¡