VIA CADE A LA ROCA DEL 92 .V+ obli. 6b/A0.AGULLES NORD.

Poques vegades arribar a dalt d´un cim no m´havia fet tanta il.lusió com aquest cop.A l´arribar al cim ens hem felicitat d´una manera especial amb els meus dos companys en Ramon Cot i en Marçal ..Fer una via com la CADE  de la Roca del 92 ens ha possat a prova..

La CADE DE LA ROCA DEL 92

I es que la ressenya ens la pintava una mica més factible de la que ens l´hem trobada.La Cade és una via molt mantinguda amb la roca en algun tram una mica dubtosa.Les assegurances en algun lloc disten força per no dir molt..i L´ autoprotecció es fa necessària en molt trams, diriem que  no és una via per a principiants.

Primers metresde la via.La roca no és molt bona però en canvi és fàcil de  possar  "caxarrets " per assegurar-se.

El PRIMER LLARG es caracteritza per fer uns primers passos en A0 per tot seguit anar a buscar una fissura vertical i un petit desplomet. Es fàcil de protegir amb camalots i també hi ha algun pitonet que ens ajuda a superar els trams més finets.

En Ramon Cot em fotografia en els primers passos del primer llarg.

En Marçal superant el tram de la savina del primer llarg.

SEGONA TIRADA , la més curta de totes on un pas de 6a+ ens possa a prova per situarnos ràpidament en una fissura fàcil fins la segona Reunió.

Primera reunió de la via.

En Ramon que disfruta molt i molt..

En Ramon i per darrera seu en Marçal.

A baix, la TERCERA tirada ,llarguissima i difícil on ens obligara a escalar entre assegurança i assegurança.

Primers metres del tercer llarg,on la fissura no té bona roca.A mida que guanyes alçada,però , la roca guanya consistència i es torna de més bona qualitat.

Passos previs abans no et passes a la fissura SUPERMAN.

La fissura imposa..

I cada cop més lluny..

Fissura "SUPERMAN", que en lliure li donen 6b ? però que es pot  passar  fent A0.

Aixó és el que s´en diu un fissurote.

Ultims metres abans d´entrar a la tercera reunió.

En Marçal arribant a la tercera reunió.

I a sota les imatges de l´últim llarg, EL QUART.Crec que la cirereta del pastis.Les forces em comencen a fallar i comença a passar pel cap la idea d´ abandonar la via.Va hem dic¡¡ vaigs a  provar fins el següent parabolt i despres ja veure..el que més por em feia és la xemeneia-diedre final, de v grau .I efectivament és el que més m´ha costat i  m´ha fet suar de valent ,jeje : sense ser una xemeneia dificil les assegurances disten molt i aixó fa que em bellugui molt lentament .Per fi assoleixo la reunió i s´acaba una mena de patiment barrejat amb la felicitat d´haver superat el llarg.

Quart i últim llarg. No deixa de ser un llarg exigent i que em fa treure tot el millor de mi per superar-lo.

En Ramon que encara tenia més ganes que jo de sortir per dalt..

En Marçal fent els últims metres de la via.

Ultims metres de xemeneiaper arribar a la quarta reunió.Assegurances  molt llunyanes  i és d´aquelles escalades que depen de com s´et donguin ho pots fer molt fàcil o et pots complicar molt la vida..

Aquest cop l´alegria ens desborda.. i es que ens ha fet suar de valent..

i aixó és tot ¡¡¡una via cinc estrelles peró que en absolut és apte per tots el públics ¡¡¡ Aqui teniu la ressenya molt ben feta dels companys d´ESCALATRONCS.

RESSENYA ESCALATRONCS

ENS VEIEM¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

VEN-SURI-VEN A LA PASTERETA.AGULLES.MONTSERRAT.

Dissabte de clàssica.Ens reunim en Ricard, en Marçal, en Jaume i jo mateix.No tenim molt clar on anar a trepar i algú deixa anar un nom que a tots ens sona: La Ven-Suri-Ven.Ni en Jaume ni en Marçal mai l´havien fet.El Ricard un parell de vegades i jo la vaig fer l´any 1995 amb el Xavi "petit" i amb el Juanjo.No ha plogut ni res¡¡  O sigui que hem de tornar-hi ¡¡

Una bona foto:cap,braç i peu i  la broma que no falti..

El cunyao que avui no s´ha pogut estar de venir a escalar i saltar-se l´entreno de la Quebrantahuesos..

El Ricard fent la primera tirada.

 La Ven-Suri-Ven és una via que fa molts anys que es va obrir,tants com 50 més o menys.L´equipament no ha canviat gaire.Escara podreu admirar els claus i les falques que els obridors van utilitzar per progressar.Aixó sí, les reunions estan reequipades amb parabolts.

En Marçal en els primers metres de la via.Un cap de buril ens marca línici.

En Ricard a la segona tirada.

Començament de la segona tirada.Ens caldrà una plaqueta recuperable per possar al primer seguro que ens trobem.

El Cunyao fent els últims metres de la segona tirada.

En Marçal arriba a la segona R.per darrera surto jo per fer el llarg.

Increible tercera tirada.Es por fer perfectament tirant dels claus que hi han possats,per superar els passos en A0.Si es vol pujar en lliure surt segons les ressenyes un grau de 6a.

Arribada del cunyao a la tercera R, despres de superar  el llarg  vertical i mantingut .

En Marçal ,a la tercera R. En Ricard és qui fa la foto pujant pel diedre - bosc característic. 

En Marçal arribant a la última R despres de superar el diedre .

En Marçal al cim de la Pastereta.

Rappel de descens encaixonat per anar a buscar el camí de baixada  cap a  les portelles.

En Marçal,en Jaume,en Ricard i jo mateix.

I aixó és tot, penseu en portar una plaqueta recuperable i també és recomanable portar un semàfor de camalots.Nosaltres varem portar catorze cintes i varem fer una mica curt.Ja ho sabeu, una via una  mica amb els cantos més romos del que voldriem peró  molt recomenable¡¡¡ disfruteu de          l´ambient i de l´escalada.. 
ens veiem¡¡