 |
Vista des de dalt de l´interior del tubo per on es supera la cascada. |
.jpg) |
El cunyao superant per l´interior de la cascada. |
.jpg) |
En Ricard disfrutant del llarg. La fina capa que cobreix l´aigua no permet picar gaire fort el gel i per aixó obliga a aprofitar els forats i fer la majoria de passos de ganxeig. |
 |
I últim llarg de la Formes du Chaos ,vertical i mantigut´, és la cirereta del pastís ¡¡¡¡ |
.jpg) |
En Ricard , en Pep, el Cunyao i un mateix despres d´ acabar la via. |
.jpg) |
La vall de Ceillac, un paradís de l´esqui de muntanya, de fons i amb unes pistes d esqui . Pel que vam poder veure un entorn no massificat i molt ben conservat. |
.jpg) |
Quan surts de la Formes du Chaos trobes de seguida un GR que et porta en pocs minuts al parking. |
Pero no en vam tenir prou amb una cascada que en vam voler fer dues.. Temps en teniem, ganes no en faltaven i aixins que vam decidir anar a fer la Easy Rider.Però a vegades pequem de ser massa confiats i ens pensem que ho tenim tot controlat.Al matí vaig veure un gran dipòsit de neu provinent d´ un allau que va caure de la Easy Rider .Aixó em va fer creure que el risc d´allaus en aquesta goulotte ja hauria baixat . el meu comentari va ser el següent: si ja ha caigut l´allau ja no pot tornar a caure. Meggggg¡¡¡ Errror....
El Pep i en Ricard fan un abandonament ràpid de la canal.Marxem amb la cua entre cames¡¡
Ja us ho podeu imaginar el que va passar.El cunyao a la primera reunió,on comença la cascada de gel. En Pep una mica per sota seu i en Ricard a 15 metres per sobre fent la primera tirada, i jo a uns cinc metres per sota seu.I tots al costat dret de la cascada.. i aixó és el que ens va salvar.Un allau brutal i destructor ens va passar a un metre de distància.No vam tenir temps de moure una pestanya.El soroll de l´allau és d´aquells sons que no s´obliden.El Ricard va tenir la gran sort que encara no havia sortit a la dreta de la cascada,li faltaven encara no tres metres perque l´allau l´hagues esclafat de ple.I el Cunyao feia tres minuts que m´havia comentat que millor s´atansava a la R per assegurar-se perque si no l´allau l´hagues catapultat barrancada avall, a més de dos-cents metres per sota nostra.
El cunyao que es queixa de la seva orella congelada per la neu que li ha caigut per sobre.
I AL DIA SEGÜENT , ens aixequem d´hora per aprofitar el mati i poder marxar cap a casa al migdia.La Isabel i el Dani han dormit a la seva furgo i ens venen a buscar a l´alberg al voltant de les 8 del matí.Per cert no he comentat cap cosa de la activitat que ells dos varem dur a terme.Varen assolir, amb esquis de muntanya, un cim de la zona que ara no sabria dir el nom.Avui també sortiran amb esquis a fer un tomb per la zona.
Nosaltres escollim anar a fer la "Y", una canal una mica menys mantinguda que la Formes du Chaos però no per aixó menys interessant.
 |
Pirmer ressalt de la "y". |
.jpg) |
El Ricard supera en el que seria el tercer llarg un tram vertical de 90º. |
.jpg) |
El cunyao abans d´arribar al llarg més mantingut de la via. |
 |
5é llarg de la variant dreta de la "y". |
 |
El Ricard opta per anar per la dreta per col.lar-se en una petita cova que capritxosament a format el gel. |
 |
Ültim llarg i que fa que disfrutem de valent la sortida.Un petit resalt de 90º . |
 |
El cunyao superant la petita columneta |
.jpg) |
En Musa,en Jaume "cunyao", en Ricard i jo mateix. |
I AIXÓ ES TOT, A LA BAIXADA ESPEREM CINC MINUTS I ARRIBEN EN DANI I LA ISABEL, FEM TRASTOS I ENFILEM CAP A CALELLA , ENS ESPEREN 680 KMS .
abans però parem a fer una pizza en una paradeta típica de carretera francesa.Amb la panxa plena només cal païr i fer kms dins la furgo.A les nou del vespre arribem a Calella,com si vinguessim del Pirineu, ens enduem de souvenir uns bons records i una lliço apressa que dificilment oblidarem.
ENS VEIEM ¡¡¡