Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VIA LLARGA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VIA LLARGA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 d’octubre del 2012

VIA BREATHLESS, PIC DEL MARTELL GARRAF.

BONES A TOTS¡¡Diuen que més val tard que mai ,doncs bé us presento una activitat que ja fa dies que varem fer (el vint-i u de setembre) però que estava en el racó dels mals endreços esperant sortir algun dia a la llum del meu blog.Aquest dia ja ha arribat, espero que em perdonin els companys de cordada,Ricard, Marçal i Musa i la Isabel.
El començamen de la Via Breathlees no te desperdici. Un diedre vertical ,amb poca pressa de peus i amb moviments tècnics, és potser  el llarg més bonic de la via.


La segona tirada la fa en Ricard. Ens possem en una reunio tota plena de margallons : per aquí fa temps que no passa ni una ànima en pena ¡¡Tenim al davant una placa amb vàries opcions o vies per escollir. El Ricard s´en va per la via Verger de 6b.Esbufega una mica però se la treu molt dignament.Despres em toca pujar a mi i comprovo que el llarg és un deu.Passos técnics i molt llargs amb bon canto.
Ho sento però la meva càmara va dir que si no la possava a carregar no feia més fotos, i aixins només us puc mostrar les bones fotos que va fer en Ricard però , es clar , ell no en surt a cap ¡¡

Començo la tercera tirada. La veritat es que em pensava que em surtiria més bé del que realment em va anar.. No és una tirada fàcil i a més a més l´has d´anar protegint força.


Pas característic de la tercera tirada.Superació d´un petit extraplom i continuació per una fissura.
 



La continuació del llarg no baixa en dificultat.Despres de superar una fissura ,anem a buscar una xapa que hi ha despres de superar un altre petit sostret ,molt i molt amunt.Un llarg amb molts metres i poques assegurances fixes.Aixó sí ,ens deixa posar qualsevol catxarret fàcilment.

La cordada veïna, composta pels nostres companys, Marçal, Musa i Isabel.
El Garraf ens ofereix escalades curtes però no per això menyns interesants.L´entorn d´aquest massis tant proper a Barcelona no és sino una petita joia que s´ha de cuidar molt i molt si no volem que es converteixi en una muntanya lletge i sense encant.
Si voleu croqis de les ressenyes clikeu AQUÍ.
Ens veiem ¡¡¡
 

dimarts, 14 d’agost del 2012

STOC DE COC AMB SORTIDA PER MONGES MASCLES V+ 160m i INTEGRAL FARIGOLA INDÒMITA MD+ 110m MALANYEU.

A l´agost els xapautot s´en van de vacances.Alguns com l´Albert i el Cunyao pujen uns dies a pendre la fresca per la Cerdanya.Aprofitant la  distància tant curta que ens separa de la Seu,on  jo hi estic visquent, decidim fer alguna coseta conjunta.El Cunyao,però no pot apuntar-se i el que sí que no falla és en LLembresco.
  Ens decidim per unes petites parets properes i en un entorn idíl.lic: Malanyeu ens espera.Tot i ser una escola amb orientació sud i no gens recomanable per aquesta época de l´any ,ens la juguem i decidim anar-hi.Es cert que les temperatures han baixat uns quants graus i que pel matí s´està fresquet, o sigui que serà qüestió de llevar-se d´hora¡¡
La primera via que fem és una gran clàssica de la zona:Stoc de Coc.  Es una via fàcil i mantinguda amb assegurances no molt llunyanes.Aixó de fàcil no vull que es malinterpreti ¡¡ al loro¡¡ No és una via amb passos tècnics ni difícils ,però si que és vertical i pot esgotar si no ens col.loquem correctament,estic parlant bàsicament del segon llarg,i pensant que les distancies entre assegurances son de uns tres metres o una mica més ,en alguns llocs, vol dir que podem fer volades de uns quatres a cinc metres i aixó si que ho haurem de tenir-ho  en compte.

Primer llarg de la Stoc de Toc.
 El Primer llarg no té gaire a comentar, està molt ben assegurat i amb passos que es deixen fer molt bé.La sort o la mala sort fa que li toqui a l´Albert obrir-lo.Per mi serà el magnífic segon llarg ¡¡ jeje
 La segona tirada és una joia de l´escalada¡¡ amb molta pressa per escollir,i una pedra exel.lent fa que sigui una disfrutada enfir-se per aquí ¡¡

En LLembresko disfrutant del segon llarg.






Quin casco més bonic ¡¡ llàstima que la perxa no ho és tant ..jejeje

Arribada a la segona reunió.
 La tercera tirada és del mateix pal que la segona ,potser una mica més fàcil.
Tercera tirada i sortida de la via per la Monges Mascles.


En LLembresko i jo a punt de preparar el segon rappel de la via.



Ressenya de la STOC DE COC I SORTIDA PER LA MONGES MASCLES


 La INTEGRAL FARIGOLA INDÓMITA  ja és una altre história.Es tracta  d´un via semiequipada (sobretot  i principalment el  primer llarg) on ens caldrà portar algun alien i  camalot i també un joc de fissurers. El segon i tercer llarg estan força ben assegurats.
Primer llarg de la Farigola.Encara que trobem algun que altre parabolt cal possar-hi algun catxarret entre mig per assegurar-nos.



L, Albert a punt d´entrar a la primera reunió.
 La segona tirada també és molt vertical i xula. Té un caire més esportiu que la primera i per aixó trobem més expansions.Un flanqueig a esquerres per anar a buscar una aresta una mica massa poblada de vegetació, li treuen una mica de continuïtat al llarg.

El d´ARENYS DE MUNT superant el segon llarg i abans de fer el flanqueig.

 i el tercer llarg,que no tinc cap foto, és la cirereta del pastis¡¡ un 6a de l´epoca (jejeje) ens possa a prova en l´art de l´escalada.45 metres mantinguts amb passos finets des de el primer fins l´últim  i que només per la llargària de la tirada , la graduació ja es queda curta.


Els mestres de la verticalitat fent-se  un autoretrato al cim on surt la via.

 I AIXÓ ES TOT ¡¡¡ La calor només ens ha atacat en l´últim llarg de la Farigola Indòmita i aixó està molt bé tenint en compte  que estem en ple més d´agost i escalant en una escola amb orientació sud.Ens hem lliurat d´una bona ¡¡ ara recollim trastos i cap a la cerdanya¡¡
BONES ESCALADES ¡¡¡

dimecres, 27 de juny del 2012

VIA LLORENÇ JOAN A LA PARET DE PRIMAVERA (ROCA NARIEDA) 285metres, obli.V+ oblig.


 Nova via a l´Alt Urgell, a la Paret de Primavera,a l´esquerra de la Paret de Roca Narieda.La via ha estat oberta per J.Asín i LLorençs Valles.
El Franc i el Marcel Lavaquiol són els meus companys de cordada.També ens acompanyarà una xafogor que ens deixa ben xops a l´aproximació de la via.La intensa calor que fa aquest dies no dóna gaires alternatives per escalar a la comarca.Ës per aixó que en Franc ,xafardejant per internet i més concretamet al Blog de La Noche del Lloro ha trobat aquesta nova via, que té bona pinta i el més important : està a l´ombra  (que ja sabem el que els hi passa als bombons quan els hi toca el sol..jeje)¡¡¡
La via està encara força bruta.Malahuradament encara hi ha molts llargs bruts de terra i sorreta que fan que s´hagui d´anar en compte i no es pugui disfrutar al cent per cent de l´escalada.Cada  llarg té algun tram,algun passet que te l´has de mirar un parell de vegades per superar-lo.
El Franc  al peu de via on és veritat i com diu la ressenya hi han dues motxilles dels bombers abandonades.


El Marcel a la primera tirada ,on el primer pas ja és una mica finet.

El Marcel superant els primers metres de la via. Mecatxisdena¡¡¡ No tinc cap foto seva que estigui  més aprop..


Tercera tirada ,on dos parabolts bastant juntets protegeixen els primers passos delicats.
Jo mateix assegurant en  Franc.

El Franc fent la setena tirada, força més netes que les anteriors,
El Franc que s´ho pensa una mica abans de fer el pas..

Aquest sóc jo començant també la setena tirada.Podeu empalmar aquesta tirada amb l´última sense cap problema.
 Al arribar a dalt de l´últim llarg ,hi ha un pot de ressenyes; La nostre ascenció ha sigut la quarta de la via¡¡¡
Felicitem als obridors de la via i esperem que de mica en mica es vagi netejant per els pas de les cordades.
Aqui teniu la ressenya de la via.
i aixó és tot ¡¡ una altre via al sac¡¡¡i despresde l´escalada marxo cap a Coll de Nargó on la famili m´espera a la piscina.. ohhh aquesta si que és bona¡¡ jeje

dimarts, 29 de maig del 2012

VEN-SURI-VEN A LA PASTERETA.AGULLES.MONTSERRAT.


Dissabte de clàssica.Ens reunim en Ricard, en Marçal, en Jaume i jo mateix.No tenim molt clar on anar a trepar i algú deixa anar un nom que a tots ens sona: La Ven-Suri-Ven.Ni en Jaume ni en Marçal mai l´havien fet.El Ricard un parell de vegades i jo la vaig fer l´any 1995 amb el Xavi "petit" i amb el Juanjo.No ha plogut ni res¡¡  O sigui que hem de tornar-hi ¡¡

Una bona foto:cap,braç i peu i  la broma que no falti..

El cunyao que avui no s´ha pogut estar de venir a escalar i saltar-se l´entreno de la Quebrantahuesos..

El Ricard fent la primera tirada.
 La Ven-Suri-Ven és una via que fa molts anys que es va obrir,tants com 50 més o menys.L´equipament no ha canviat gaire.Escara podreu admirar els claus i les falques que els obridors van utilitzar per progressar.Aixó sí, les reunions estan reequipades amb parabolts.

En Marçal en els primers metres de la via.Un cap de buril ens marca línici.

En Ricard a la segona tirada.


Començament de la segona tirada.Ens caldrà una plaqueta recuperable per possar al primer seguro que ens trobem.

El Cunyao fent els últims metres de la segona tirada.


En Marçal arriba a la segona R.per darrera surto jo per fer el llarg.

Increible tercera tirada.Es por fer perfectament tirant dels claus que hi han possats,per superar els passos en A0.Si es vol pujar en lliure surt segons les ressenyes un grau de 6a.




Arribada del cunyao a la tercera R, despres de superar  el llarg  vertical i mantingut .

En Marçal ,a la tercera R. En Ricard és qui fa la foto pujant pel diedre - bosc característic. 

En Marçal arribant a la última R despres de superar el diedre .



En Marçal al cim de la Pastereta.


Rappel de descens encaixonat per anar a buscar el camí de baixada  cap a  les portelles.

En Marçal,en Jaume,en Ricard i jo mateix.
I aixó és tot, penseu en portar una plaqueta recuperable i també és recomanable portar un semàfor de camalots.Nosaltres varem portar catorze cintes i varem fer una mica curt.Ja ho sabeu, una via una  mica amb els cantos més romos del que voldriem peró  molt recomenable¡¡¡ disfruteu de          l´ambient i de l´escalada.. 
ens veiem¡¡