dimarts, 29 de maig de 2012

VEN-SURI-VEN A LA PASTERETA.AGULLES.MONTSERRAT.


Dissabte de clàssica.Ens reunim en Ricard, en Marçal, en Jaume i jo mateix.No tenim molt clar on anar a trepar i algú deixa anar un nom que a tots ens sona: La Ven-Suri-Ven.Ni en Jaume ni en Marçal mai l´havien fet.El Ricard un parell de vegades i jo la vaig fer l´any 1995 amb el Xavi "petit" i amb el Juanjo.No ha plogut ni res¡¡  O sigui que hem de tornar-hi ¡¡

Una bona foto:cap,braç i peu i  la broma que no falti..

El cunyao que avui no s´ha pogut estar de venir a escalar i saltar-se l´entreno de la Quebrantahuesos..

El Ricard fent la primera tirada.
 La Ven-Suri-Ven és una via que fa molts anys que es va obrir,tants com 50 més o menys.L´equipament no ha canviat gaire.Escara podreu admirar els claus i les falques que els obridors van utilitzar per progressar.Aixó sí, les reunions estan reequipades amb parabolts.

En Marçal en els primers metres de la via.Un cap de buril ens marca línici.

En Ricard a la segona tirada.


Començament de la segona tirada.Ens caldrà una plaqueta recuperable per possar al primer seguro que ens trobem.

El Cunyao fent els últims metres de la segona tirada.


En Marçal arriba a la segona R.per darrera surto jo per fer el llarg.

Increible tercera tirada.Es por fer perfectament tirant dels claus que hi han possats,per superar els passos en A0.Si es vol pujar en lliure surt segons les ressenyes un grau de 6a.




Arribada del cunyao a la tercera R, despres de superar  el llarg  vertical i mantingut .

En Marçal ,a la tercera R. En Ricard és qui fa la foto pujant pel diedre - bosc característic. 

En Marçal arribant a la última R despres de superar el diedre .



En Marçal al cim de la Pastereta.


Rappel de descens encaixonat per anar a buscar el camí de baixada  cap a  les portelles.

En Marçal,en Jaume,en Ricard i jo mateix.
I aixó és tot, penseu en portar una plaqueta recuperable i també és recomanable portar un semàfor de camalots.Nosaltres varem portar catorze cintes i varem fer una mica curt.Ja ho sabeu, una via una  mica amb els cantos més romos del que voldriem peró  molt recomenable¡¡¡ disfruteu de          l´ambient i de l´escalada.. 
ens veiem¡¡

3 comentaris:

llembresku ha dit...

Quina colla de sanganus... Enhorabona per la via!!Segur que les assegurances són de l'època en que el cunyao ens acompanyava els dissabtes... Aixx, és que fa tant que no li toco les cuixes a una reunió...Salut, i a reveure!!!!!!!!!!!!

GERARD ha dit...

ei nanu tu rai que prefereixes no venir amb nosaltres per fer de personal trainer climbing..a jovenetes inexpertes,jeje

llembresku ha dit...

fa de mal dir....