EL CAMI DE L´ALSINA, SANT BENET,MONTSERRAT,150 metres 6A+

 

   Dies de Romeria a Montserrat i per tan toca  anar a la Muntanya Sagrada .Per Tota Sants , com cada any i ja des de fa mes de.. vuitanta¡¡ molts calellencs pujen a passar uns dies a les cel.les del monestir.Son dies de  panellets i castanyes i també d´escalar, que estem a Montserrat ¡¡
El dijous vam anar amb els meus dos cunyats a la Panxa del Bisbe,voliem fer la Buriles Rojos. Feia molt vent , però tot i aixins vam provar de fer la via. Ja en el segon llarg , el vent era tant fort que ens obliga a tirar avall.
A l´endemà , ens decidim de fer  El Cami de l´Alsina, d´aproximació molt comode i curta.Encara bufava el vent però molt menys que el dia anterior.
El primer llarg de la via és el més mantingut i dificil. Amb un grau de 6a + és una tirada exigent i molt xula, tècnica que no te res a veure amb els graus de les tirades de més amunt.Hi ha una variant a la dreta més sencilla que és més recomenable si no es te el grau.



 

Segon llarg de la via. Pas finet i una mica relliscos per arribar al primer seguro.

Tercer llarg, on es supera un llavi caracteristic cap a l´esquerra, amb bones presses i ben assegurat.



El Cunyao superant en aquestes seqüencies el llavi caracteristic de la tercera tirada.





 

En Moi i el Cunyao retratant-se a la reunió.

                                       Ultima tirada on una placa ens fa disfrutar de valent.

L´altre cunyao mirant-se el proper llarg.En Moi feia molt temps que no escalava via llarga i per aixó aquest cop va tornar a disfrutar la via com el un nen amb bambes noves.



En Moi disfrutant de l´últim llarg.



En Moi i en Jaume a l´estret pas dels francesos.




En Moi, jo mateix i el Cunyao en el cim de la via, just a dalt del mirador.

i aixó és tot , farts de panellets i castanyes i no tant d´escalar tornem cap a casa despres de passar-ho d´allò més bé a Montserrat. Ens veiem ¡¡¡



                             

                                         Ressenya extreta  de RESSENYES.NET

ESPERÓ MÀGIC A LA PRENYADA. V+ 100m

Si una via no us deixarà indiferents és l´Esperó Màgic a la Prenyada.Verticalitat en tots els seus llags,però acompanyada d´uns magnífics cantos que eviten que caiguem a l´infern.Un primer llarg que desencaixa i no fa justicia amb el que trobarem més amunt,i que ens avisa que no és una via apte per a tots els públics ,on l´escalada mantinguda i de dificultat moderada ve acompanyada per molt pocs parabolts..

En Ramon i en Ricard a punt de començar la via.

Primer llarg de la via; es caractericza per un flanqueig al principi a la dreta per anar a buscar una fissura  fàcil de protegir  i  per acabar en una placa fina on l´últim seguro  s´allunya i cada cop es  veu més petit, fins que arribem a la R.

En Ricard en el primer llarg, un flanqueig  a dreta  no gaire difícil però que tampoc no val a badar..

Jo mateix a punt d´arribar a la primera R on hi ha un tram amb uns bons alejillos..

En Marçal i jo a la primera Reunió.

En Ramon a punt d´entrar a la primera Reunió.

Començan la segona tirada.

En Ramon a punt d´entrar a la segona tirada.

En Marçal disfrutant de la verticalitat del llarg.

En Ramon s´aixuga les babes , ha disfrutat més que la Heidi a la muntanya..

En Ricard, en Gerard,en Ramon i en Marçal.

AQUI TENIU DUES RESSENYES DE LA MATEIXA VIA, COMPAREU I TRIEU PERÒ JO CREC MÉS ENCERTADA ELS GRAUS QUE LI DONA LA PRIMERA RESSENYA QUE US PROPOSO,LA DE ESCALATRONCS:

RESSENYA D´ESCALATROCS

RESSENYA DE RESSENYES .NET

I aixó és tot, si voleu disfrutar més que els meus nanus en un xiquiparc ja ho sabeu, ah per cert ¡¡ no espereu trovar parabolts a dojo .. i còrre molt d´aire entre parabolt i parabolt però aixó sí per canto no patiu..

ens veiem¡¡

VIA LLORENÇ JOAN A LA PARET DE PRIMAVERA (ROCA NARIEDA) 285metres, obli.V+ oblig.

 Nova via a l´Alt Urgell, a la Paret de Primavera,a l´esquerra de la Paret de Roca Narieda.La via ha estat oberta per J.Asín i LLorençs Valles.
El Franc i el Marcel Lavaquiol són els meus companys de cordada.També ens acompanyarà una xafogor que ens deixa ben xops a l´aproximació de la via.La intensa calor que fa aquest dies no dóna gaires alternatives per escalar a la comarca.Ës per aixó que en Franc ,xafardejant per internet i més concretamet al Blog de La Noche del Lloro ha trobat aquesta nova via, que té bona pinta i el més important : està a l´ombra  (que ja sabem el que els hi passa als bombons quan els hi toca el sol..jeje)¡¡¡
La via està encara força bruta.Malahuradament encara hi ha molts llargs bruts de terra i sorreta que fan que s´hagui d´anar en compte i no es pugui disfrutar al cent per cent de l´escalada.Cada  llarg té algun tram,algun passet que te l´has de mirar un parell de vegades per superar-lo.

El Franc  al peu de via on és veritat i com diu la ressenya hi han dues motxilles dels bombers abandonades.

El Marcel a la primera tirada ,on el primer pas ja és una mica finet.

El Marcel superant els primers metres de la via. Mecatxisdena¡¡¡ No tinc cap foto seva que estigui  més aprop..

Tercera tirada ,on dos parabolts bastant juntets protegeixen els primers passos delicats.

Jo mateix assegurant en  Franc.

El Franc fent la setena tirada, força més netes que les anteriors,

El Franc que s´ho pensa una mica abans de fer el pas..

Aquest sóc jo començant també la setena tirada.Podeu empalmar aquesta tirada amb l´última sense cap problema.

 Al arribar a dalt de l´últim llarg ,hi ha un pot de ressenyes; La nostre ascenció ha sigut la quarta de la via¡¡¡
Felicitem als obridors de la via i esperem que de mica en mica es vagi netejant per els pas de les cordades.

Aqui teniu la ressenya de la via.

i aixó és tot ¡¡ una altre via al sac¡¡¡i despresde l´escalada marxo cap a Coll de Nargó on la famili m´espera a la piscina.. ohhh aquesta si que és bona¡¡ jeje

VIA PUYAL - BENAVENT A LA BITLLA i LA VIA D´EN JORDI A LA BOLA DE LA PARTIO. AGULLES. MONTSERRAT.

En  un dels llibres de ressenyes que correr per casa ,classifica les escoles d´escalada segons la volada que es  pugui fer en cas de caiguda..L´escala va des de l´helicopter,per escoles ben assegurades, avioneta,per escoles on en cas de caiguda voles una miqueta, el Boing 747 on les volades són considerables, i el cohet..ja s´enten no?.Montserrat té una classificació de Boing 747. Doncs doncs be, la Puyal-Benavente fa honor a aquesta classificació ¡¡ 

 La via es situa a la dreta  de la BLUESNAKE, que varen fer la Glòria i l´Albert.La nostra via té un primer llarg  on només  hi han quatre parabolts en trenta-cinc metres .El Ricard comença el llarg.La distància entre el primer bolt i el segon és una auténtica flipada.Per anar a xapar el segon seguro ho has de tenir molt clar, no s´ hi val a badar..

Pujo de segon el primer llarg.No paro de pensar en lo lluny que estan les assegurances..aqui hay tomate¡¡

El segon llarg és curt i desplomat.es pot tirar de les cintes per superar-lo i si no diria que surt un llarg de 6c.

En Ricard superant el segon llarg.

En Ricard m´assegura en el segon llarg.

En Ricard superant el segon llarg.

L´Albert assegura a la Glòria que està fent el segon llarg.

La cordada Glòria - Albert.

Pas clau del tercer llarg de 6c.El Ricard s´el va treure molt bé.

 Despres de rappelar La Bitlla fins el peu de via de la Bola de la Partió decidim pujar-la per la via oberta pel Ricard i el Roberta ja fa uns anys : la Via d´en Jordi.Només té un llarg i empalma amb la Siddharta.

En LLambresko s´enfil.la per la via d´en Jordi.La graduació és de v+.Les assegurances allunyen una mica bastant ..però res que no desentoni amb lo que hi ha pels voltants.

La Gloria pujant per la Via d´en Jordi

Ara em toca a mi¡¡.La veritat és que despres de veure l´Albert com es feia la via i els comentaris que deia respecte els seguros no tinc moltes ganes de possar-m´hi.Pero que carai los cobardes al rio¡¡

La via d´en Jordi és totalment recomanable.No és molt dificil i es deixa fer.Només cal anar en compte per xapar el segon seguro.

La Glòria fent amb molta elegància els passos d´artifo de Siddharta.

El llarg d´artifo que et porta al cim de la Bola de la Partió.L´ artificial se li entravessa una mica a l´Albert i necessita d´un pas d´ombros per super-se.

Fotos de l´Albert Roig i d´en Ricard Valor.  

i aixó és tot, una combinació de dues vies magnífiques que per superar-les cal una petita dosis de valentia .Avui em conegut a la Glòria i ens ha fet el pes.Una gran escaladora i encara sembla més bona persona.Espero que tornem a compartir escalades ¡¡. El Ricard ens ha tornat a deixar clar que té el pot de la por buit i que quan cal li fot molt de morro.. 

En Ricard, Gerard, Albert i Glòria

Ens veiem ¡¡