GEL AL PEDRA.

És dissabte i amb el Marc ens hem escapat al Pedra.Els de la colla,en Ricard, en Marçal i L´Albert han anat a Vilanova de MEIÀ  ( http://llembresku.blogspot.com/), uns altres s´en van a fer jornada gastronòmica a Tarragona ( o sigui a ficar-se fins al c.. de calçots ).

  Amb el Marc no les tenim totes: per una part sabem del cert que avui serà un dia de molta afluència al Pedra i per altre part la pujada de temperatura de fa uns dies ens fa pensar que les cascades no estraran en óptimes condicions.

 

Quan arribem al mirador comprovem que efectivament avui és un dia de gran afluència de gent, aixó està a petar¡¡¡Teniem diferents alternatives per anar a picar però deseguida descartem les més conegudes.Optem per anar més a munt del barranc del Verdet , a mig km aproximadament continuant la pista fins arribar a un altre barranc molt evident despres de passar una tanca de fusta.

Primer resalt del barranc gelat.

Pel que fa a l´altre gran dubte que teniem, l´estat del gel, ens adonem de seguida que " no estamos  tan mal ".. el gel encara es mante en força bon estat, de fet practicament ni ens mullem en tota la cascada.

Segon resalt de la cascada.

Tercera tirada , em torna a tocar a mi. La dificultat no és gran però si que et dona per disfrutar i passar-ho bé.

Només, quan estem a punt de baixar ,veiem una cordada per darrera nostre que fan mitja volta al fer el primer resalt. Tot un èxit si es te en compte que avui estan totes les altres cascades plenes de punxaires del piolet.Nosaltres hem pogut escalar tranquil.lament i disfrutar de l´entorn.

Descens de la cascada.Hem baixat en tres rapels que no estan equipats però que no hi ha problema en muntar-los en qualsevol arbre de la zona.

 I aqui teniu un petit video de l´últim rapel que et codueix  al sector més pla del començament de la cascada. I aixó és tot amics , ens veiem ¡¡¡¡¡¡¡¡

GEL AL PEDRA. LA VILA DEL PINGÜÍ.

Contiunen les temperatures gèlides i aprofitem per anar a visitar un torrent que fins ara s´ens havia resistit, la Vila del Pingüí. Oberta l´any 2005 per en Ricard Balaguer, en Iban Bessa, en Joan Cunill i en Jordi Francés,necessita temperatures molt baixes perque s´arribi a formar.Almenys en dues ocasions ens haviem atansat fins el final del barranc per intentar remuntar-lo però les condicions no eren les més favorables.

 

Aquesta vegada ,però, en Ricard , en Pep i en Jaume alies "Cunyao", pugen per veure com està el gel. Jo vinc amb el meu company Arnau de la Seu.Estem de reforç de la Guardia,o sigui que no estem de primera sortida en cas d´un avis d´accident.Arribem i just estan aparcant. Ens preparem i comencem nosaltres primers a remuntar el barranc .

El gel esta més que acceptable, els primers resalts son curtets però mantinguts.Aixó promet..

Aquest és el ressalt mes llarg de la Vila. Uns 50 metres aproxiadament amb trams de 90 graus.

Aquest sóc jo pujant de segon, abans de fer el tram més vertical.

En Pep iniciant el segon ressalt on ens encordavem.

En Pep arribant al tram vertical.

Cunyaoooo¡¡¡¡

En Jaume fa un segon atac al ressalt.

Ultim ressalt de la Vila. Més curt però no per aixó menys interesant.

En Jaume pujant l´últim ressalt.

Per fi hem fet la Vila.Una més que podem apuntar-nos i que no ens  ha decepcionat gens. Segur que la tornarem a fer .. Ens despedim dels meus companys , abans, però ,en Ricard em dona una alegria al trovar-me un cargol que havia perdut de l´arnes . Res,  doncs ,nosaltres tirem cap al parc de la Seu i la colla s´en va cap al Maresma. I aixó és tot , ens veiem ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

GEL AL PEDRA.CASCADA DEL MINER.

Per fi podem treure la pols dels piolos i anar a picar  una mica de gel.El fred ha arribat de sobte i amb molta intensitat.Temperatures glacials que ho han paralitzat tot de cop.. No es pot dir el mateix de la neu.Ha nevat en llocs inusuals com ara la costa gironina i en canvi al Pirineu i al prepirineu no ha caigut ni una volva,exceptuant la vessant atlàntica. Un cap de setmana en que segons el nostre conseller d´interior i també ratificat per la meva mare en un video enviat per watsup,queda prohibida tota la activitat esportiva a l´aire lliure.

 En aquesta sortida som quatre gats: en Ricard, en Pep , el Cunyao i un servidor.Els altres han fet cas al conseller i s´han quedat a casona ben calentonets.

En Ricard fa la senyal de victoria quan en realitat el que vol dir es que esta més gelat que un..

El cunyao que se sent lliure com un ocell..

 Estem una mica arrasserats del vent dins el barranc.Però bufa de valent i fa un fred de mil dimonis.

El cunyao supera amb estil un ressalt.

Gel trencadis i que no dona masa confiança com per pujar de primer fan que escalem tots els ressalts amb la corda per dalt.

Columna de l´últim resalt abans d´arribar a la pista .

i aixó és tot.Un dia fred i ventós.L´escalada ha estat curta però productiva. Si més no ens hem tret una   mica el mono de l´escalada en gel. Ara fins la propera.
Ens veiem¡¡¡¡¡

VIA CAMEL VARIANT SLOWHAND A VILANOVA DE MEIA.

 Ens reunim amb en Ricard i en Lluis a Artesa de Segre.Porto tota la família.La Marta i els meu dos nens, en Bernat i en Jan.També venen a esmorçar al forn d´Artesa.Ells,però,seguiran camí direcció a Calella i jo em quedarè a trepar amb els meus dos companys.Tenim una via pendent que ja fa dies que haviem parlat de venir a fer, però aixó en LLuís ho explica molt bé en el seu blogg. Podeu veure més fotos i una molt bona explicació en el blogg  FENT EL MIKU

Ressenya de RESSENYA .NET

 La Camel és una gran classica de Vilanova, totalment recomanable. El Primer llarg està una mica gastat.Les presses no donen molta confiança i dona sensació de tenir que relliscar en qualsevol moment.Les proteccions estan un pel allunyades i no està de més portar algun camalot per acabar de protegir-se una mica entre parabolt i parabolt.

En LLuis i en Ricard en el primer llarg.

Segon llarg de la Camel. En Ricard si possa de ple i empalma el segon i tercer llarg.

En LLuís fent la tercera tirada de segon.Llarg molt xulo i disfruton.

En LLuis a la variant que es pot fer just a la tercera tirada de la Camel.En aquest punt no continuem a la dreta per sota el sostre sino que es supera aquest aprofitant la tirada de 6b+ de la via  slowhand. Una alternativa més exigent però també molt disfrutona.

Gerard, Lluís i Ricard al cim de la paret de Vilanova de Meia.

Una jornada d´alló més plaent ,una via més que possarema la llista.Encara queda molta feina per fer ¡¡¡Però com diu aquell de mica en mica s´omple la pica .
Ens veiem¡¡

VIA BUENAS VIBRACIONES A LA ROCA DELS ARCS.

 ROCA DELS ARCS ens espera de nou.El temps diu que serà un cap de setmana tranquil , l´anticiclò del gener ja fa dies que està instal.lat en el nostre petit país.En  LLuís , l´Albert i en Ricard em comenten que no les tenien totes quan pujaven del Maresme.La boira i el fred de la plana de LLeida no animava a escalar gaire. Ens trovem al Bar Cirera de Vilanova. He baixat de la Seu i arribo una mica abans que els meus companys.L´Albert ja porta ens deures fets. En un plis plas diu el que toca per avui.Es possaran a la Tàrrega junt amb en LLuis, i en Ricard i jo ens possarem a la Buenas Vibraciones .

La B.V. és una via semiequipada (només tres espits i tres o quatre claus en tota la via) .Les reunions estan muntades .Cal portar una bona Ressenya per saber per on hem de passar.La NAVEGACIÓ és fonamental per no perdre´s i anar per el lloc correcte.Nosaltres portavem de tomtom l´Albert. la Tàrrega va al costat esquerra en un principi i despres es creua en el segon llarg per anar paral.lela a la dreta de la B.V. Per aixó el feiem servir constantment de navegador per indicar-nos per on anava la via.

Primer llarg de la Buenas Vibraciones. Primer tram marronos i ràpidament canvia la roca a calcari típic de Vilanova ,per possar-se més vertical i inclús una mica extraplomat amb passos atlètics amb molt bon canto.Un espit protegeix aquesta secció desplomada en els seus primers metres però caldrà possar un camelot del 1 per protegir-nos pocs metres més amunt.

En Ricard al tram desplomat del primer llarg.

Arribant a la primera R per sobre d´un arbre sec.

Començo el segon llarg. Un pas atlètic s´em resisteix i tinc que tirar del tascó empotrat  que ja forma part de la via . El pas no és molt difícil però és bastant bloquero. Un cop superat ,li segueix una secció d´uns 5 metres molt verticals i sense cap altre protecció que els nostres camalots.

Despres de passar el pas de blogg,en el tram vertical.Un cop superat  aquest tram,caldrà anar a buscar uns pitons bastant més amunt en tendència a l´esquerra.Arribarem a un primer diedre bastant marcat on trubarem una reunió de dos caps de burils.La podrem superar per continuar amb el diedre pelat fins a la reunió còmode que es troba a la dreta a sobre una repisa.

En Ricard a la segona reunió.

En Ricard en el tercer llarg. Cal anar a buscar la savina de l´esquerra i tirar-li amunt recte .

Un servidor a la segona reunió tambe.

Quarta tirada que com es veu a la foto comença per anar a buscar aquest diedre fàcil i desprotegit. Nosaltres empalmen la quarta i la cinquena tirada. La cinquena és la cirereta de la via . Una placa desprotegia amb només un espit al final de d´aquesta , amb un pas tibaner  just on es troba l´espit (un cop ja hem xapat).

El meu company de cordada .Lo millor de la via ¡¡¡¡

Foto cimera amb el Ricard. La foto amb el LLembresko i en LLuïs  que també ens vam fer plegats en aquest mateix lloc m´ha desaparescut misteriosament de l´ordinador...

L´Albert  despres de finalitzar la Tàrrega.

El modelito ,foto cimera.En LLuís no surt a cap foto però dono fe que estava entre nosaltres...

OK rectifico el tema de la foto i d´en LLuis.Finalment he trobat aquesta que m´ha passat lo Albert.

 Aixó és tot, com sempre una agradable jornada d´escalada , amb una temperatura fins i tot un mica exagerada (ens sobrava tota la roba d´abric que portavem..) i unes vies que ens han deixat  un gran sabor de boca¡¡¡¡¡ ENS VEIEM AVIAT¡¡