Una vegada més la muntanya impossa les seves condicions i obliga a l´organització a buscar un itinenari més segur per poder realitzar la Travessa d´esquí de muntanya Ransol-La Serrera.La gran innivació que hi ha no fa gens recomanable buscar itineraris per l´alta muntanya per el rics elevat d´allaus .Es per aixó que, per contra i gràcies a la gran quantitat de neu que hi ha es por sortir des del mateix poble de Canillo, al costa mateix del telecabina, per anar enfilant-nos fins les pistes d´esqui del Forn.
Un itinerai exigent i amb quatre canvis de pells fa possar les piles a tothom. La neu tant freda fa que tingui problemes amb les pells , i no portar-ne de recanvi ho pago molt car.Per sort encara hi ha esperit solidari a les curses i un company m´en deixa unes per a poder seguir en cursa.
He trobat un video molt bo a la xarxa fet per l´Alex Claras, no te desperdici, és molt xulo :
Quan fas una via d´aquelles que feia temps que la tenies al cap,d´aquelles que li tens unes ganes especials però que encara no has trobat el moment ni el dia,llavors despres d´aconseguir pujar-hi , et sens que encara en vols més i que, com deia aquell , no t´en queda una menys per fer sino, que has sumat una altre ..
En Marsal em fa la foto en el primer llarg de la via.El fred és intens i fa que perdem ràpidament la sensibilitat a les mans. L´Albert es possa, amb en Toni, en una via del costat, La Cabra Blanca, segons paraules seves, una via poc equipada i molt exigent.
Ressenya de la Necronomicon.
La Necronomicon,no te desperdici.El PRIMER llarg va per una placa tota ratllada amb franges horitzontals i amb unes bústies molt agraïdes.El SEGON llarg,tira,com es pot veure a la ressenya de més amunt, per l´esquerra d´una "entosta" que es deixa superar fàcilment.El TERCER llarg és la reina de la festa; comencem anant cap a la dreta i enfilem ràpidament recte amunt.Les assegurances no estan aprop, però les preses no hi falten, per tant queda possar-li una mica de cara i tirar amunt,i sobretot veure que despres de l´últim seguro haurem d´anar cap a la esquerra i no tirar recte¡¡.El QUART llarg sembla que sigui només per sortir de la pared, però , encara queda escalar una mica, i sobretot no es que sigui dificil però hi han poques assegurances i s´ha de veure per on navega la tirada. Recomano portar uns Aliens i algun Camalot si no es va sobrat de "coco".Els seguros estan lluny en algun moment.
En Marsal aixeca el dit.
Ens reunim amb L´Albert al cotxe ,ara només queda anar a dinar berenar a Artesa de Segre.La resta de companys no han pujat per anar a escalar més aprop .Avui em disfrutat de valent.
Dies de Romeria a Montserrat i per tan toca anar a la Muntanya Sagrada .Per Tota Sants , com cada any i ja des de fa mes de.. vuitanta¡¡ molts calellencs pujen a passar uns dies a les cel.les del monestir.Son dies de panellets i castanyes i també d´escalar, que estem a Montserrat ¡¡
El dijous vam anar amb els meus dos cunyats a la Panxa del Bisbe,voliem fer la Buriles Rojos. Feia molt vent , però tot i aixins vam provar de fer la via. Ja en el segon llarg , el vent era tant fort que ens obliga a tirar avall.
A l´endemà , ens decidim de fer El Cami de l´Alsina, d´aproximació molt comode i curta.Encara bufava el vent però molt menys que el dia anterior.
El primer llarg de la via és el més mantingut i dificil. Amb un grau de 6a + és una tirada exigent i molt xula, tècnica que no te res a veure amb els graus de les tirades de més amunt.Hi ha una variant a la dreta més sencilla que és més recomenable si no es te el grau.
Segon llarg de la via. Pas finet i una mica relliscos per arribar al primer seguro.
Tercer llarg, on es supera un llavi caracteristic cap a l´esquerra, amb bones presses i ben assegurat.
El Cunyao superant en aquestes seqüencies el llavi caracteristic de la tercera tirada.
En Moi i el Cunyao retratant-se a la reunió.
Ultima tirada on una placa ens fa disfrutar de valent.
L´altre cunyao mirant-se el proper llarg.En Moi feia molt temps que no escalava via llarga i per aixó aquest cop va tornar a disfrutar la via com el un nen amb bambes noves.
En Moi disfrutant de l´últim llarg.
En Moi i en Jaume a l´estret pas dels francesos.
En Moi, jo mateix i el Cunyao en el cim de la via, just a dalt del mirador.
i aixó és tot , farts de panellets i castanyes i no tant d´escalar tornem cap a casa despres de passar-ho d´allò més bé a Montserrat. Ens veiem ¡¡¡
BONES A TOTS¡¡Diuen que més val tard que mai ,doncs bé us presento una activitat que ja fa dies que varem fer (el vint-i u de setembre) però que estava en el racó dels mals endreços esperant sortir algun dia a la llum del meu blog.Aquest dia ja ha arribat, espero que em perdonin els companys de cordada,Ricard, Marçal i Musa i la Isabel.
El començamen de la Via Breathlees no te desperdici. Un diedre vertical ,amb poca pressa de peus i amb moviments tècnics, és potser el llarg més bonic de la via.
La segona tirada la fa en Ricard. Ens possem en una reunio tota plena de margallons : per aquí fa temps que no passa ni una ànima en pena ¡¡Tenim al davant una placa amb vàries opcions o vies per escollir. El Ricard s´en va per la via Verger de 6b.Esbufega una mica però se la treu molt dignament.Despres em toca pujar a mi i comprovo que el llarg és un deu.Passos técnics i molt llargs amb bon canto.
Ho sento però la meva càmara va dir que si no la possava a carregar no feia més fotos, i aixins només us puc mostrar les bones fotos que va fer en Ricard però , es clar , ell no en surt a cap ¡¡
Començo la tercera tirada. La veritat es que em pensava que em surtiria més bé del que realment em va anar.. No és una tirada fàcil i a més a més l´has d´anar protegint força.
Pas característic de la tercera tirada.Superació d´un petit extraplom i continuació per una fissura.
La continuació del llarg no baixa en dificultat.Despres de superar una fissura ,anem a buscar una xapa que hi ha despres de superar un altre petit sostret ,molt i molt amunt.Un llarg amb molts metres i poques assegurances fixes.Aixó sí ,ens deixa posar qualsevol catxarret fàcilment.
La cordada veïna, composta pels nostres companys, Marçal, Musa i Isabel.
El Garraf ens ofereix escalades curtes però no per això menyns interesants.L´entorn d´aquest massis tant proper a Barcelona no és sino una petita joia que s´ha de cuidar molt i molt si no volem que es converteixi en una muntanya lletge i sense encant.
Si voleu croqis de les ressenyes clikeu AQUÍ.
Ens veiem ¡¡¡
Tot comença a principis d´agost quan una trucada d´en David em diu que necessita un company per la TRANSALPINE RUN , que el seu company ha tingut un imprevist a última hora i no podrà acompanyar-lo.M´ho penso, les ganes i són però masses inconvenients : els calers ,els nanos ,les guàrdies,buff¡¡les ganes em poden i una oportunitat com aquesta no es presenta cada dia¡¡ finalment i despres que no li surti cap descelebrat més per acompanyar-lo ho podem sol.lucionar i tiro pel davant i..vinga apunta´m a la TRANSALPINE RUN 2012¡¡
Perfil i transcorregut de la T.R.
El nostre equip es dirà DIEDRE 2, L´Equip DIEDRE 1 està format per en Kiko i en Josep Cuadrat.I l´equip DIEDRE 3 està format per en Marc i en Dani.
Per fer-vos una idea, la T.R. és una cursa per etapes , concretament 8 etapes, de 320 kms en total i uns 15.000 metres de desnivell.S´ha de correr en equips de dos i si un plega l´altre membre de l´equip també ha de plegar (pot córrer però no entra a les classificacions).Es una cursa on l´important és acabar cada etapa prou sencer per poder començar-ne una altre al dia següent.I aixins fins a 8 dies..com deiem amb el David quan acabavem cada etapa : aixó és una burrada¡¡¡
Ara bé, ja sabem que quant més costen les coses depres més les valores.I acabar la T.R. no és gratuït.Cada dia és una lluita amb la muntanya on no pots quedar massa ferit per poder estar a totes al dia següent. L´experiència ha estat molt gratificant.El meu company David ha fet més fàcil el que semblava no tenir fi.Tenir un company amb la mateixa "cilindrada" i el mateix perfil és la clau per portar a bon port la fi de la cursa.I jo he tingut la sort de tenir aquest company.
He fet un recull de fotos trobades per internet, us recomano que aneu a aquest enllaç per veure més imatges realment fantàstiques de tota la cursa.
En Juan Zapata i en Marcel Batlle de l´equip AURUN STORE, magnífics companys que a mida que anaven passant les etapes es trobaven més i més forts.
En Kiko, autèntica béstia (posició 1 de la classificació d´individuals) i que formava part de l´equip DIEDRE 1 amb el Josep cuadrat.
I les tipiques marques que em seguit durant 8 dies..
Ültima i espectacular etapa a les tres cimes de Lavaredo.Iker karrera i Philipp Reiter guanyadors absoluts de la T.R.
I tot comença i tot acaba, els currantes de l´ organització recullen els petates dels corredors per traslladar-los a la próxim poble on acaba l´etapa.Pavellons com aquest de la foto fan d´habitació improvitzada per qui ha escollit l´opció Camp .
I aquí teniu una serie de videos que he trobat penjats al You Tube i que estan fets per els nostres contrincans directes ( classificats per davant nostre en 10ena posició i que no vam tenir prou forces per agafar-los, aixó sí, els vam fer patir una estoneta a cada etapa controlant-nos mutuament però que es va traduïr en una amistat quan ens trobavem a meta..)
l´equip es diu SHARXX POWERED BY HIGH5 I els seus components són el FLORIAN GRASEL i en JENS MEYER.
VIDEO DE LA PRIMERA ETAPA RUHPOLDING - SANT JOHANN in Tirol de 49.600 metres i 1663 m.d.p.
VIDEO DE LA SEGONA ETAPA SANT JOHANN - KITZBÜHEL DE 34.800 m i 1849 m.desnivell
VIDEO DE LA TERCERA ETAPA KITZBÜHEL - Neukirchen am Großvenediger/A DE 46 kms i 2.258 m.d.
VIDEO QUARTA ETAPA Neukirchen am Großvenediger/A - Prettau im Ahrntal/I DE 43,300 kms i 1997 m.d.
CINQUENA ETAPA Prettau im Ahrntal/I - Sand in Taufers DE 32,800 m i 1821 m.d. (ho sento però no he trobat el video..)
VIDEO SISENA ETAPA Sand in Taufers - St. Vigil/I DE 38.500 m. i 2.289 m.d.
VIDEO DE LA SETENA ETAPA St. Vigil/I - Niederdorf im Pustertal/I DE 41.800 m. i desnivell de 1950 m.
VIDEO DE LA VUITENA ETAPA Niederdorf im Pustertal/I - Sexten/I DE 33.400 m i desnivell de 1260 m.
En David Julià i jo a l´arribada de l´última etapa.
I si voleu veure les CLASSIFICACIONS CATEGORIA MEN I TOTES LES CATEGORIES clikeu a sobre.
i aixó és tot, una experiència inovidable que m´ha destrossat les cames però m´ha omplert de bons records.
Ens veiem i gràcies aDIEDRE per el seu suport ¡¡¡¡
Amb aquest dies de tanta calor poques alternatives tens per anar a escalar a l´Alt Urgell.Una d´aquestes és la paret Oest de Roca Narieda.Vies molt bones i ombrejades fins passat el mig dia.
El meu company és l´Enric Nadal, l´Enric d´Estana.I la via escollida és una relativament curta i ràpida de fer: Ceremònia Cree.
L´aproximació és molt curta, 10 minuts tirant a llarg.Deixem el cotxe al parking del davant de la Roca Narieda , enfilem pel corriol que ens portaria a la via del Nifo,La Banda del Taco per deixar-lo i anar cap a l´esquerra direcció nord.Avistem el diedre on hi ha la via Ja et Val i a la dreta d´aquest hi ha la nosta via.
El primer llarg és el que està més desequipat de tots.S´ha de possar algun caxarret per acabar de completar les assegurances de la via. Passos xulos i assequibles.
L´Enric de segon escalant el primer llarg.
Abans d´entrar a la primera reunió.
El segon llarg combina una mica el lliure amb algun pas de A0.Està més assegurat que el primer llarg .
L´Enric possa una baga a la sabina per assegurar-se els primers passos del segon llarg.
En aquest punt la cosa es possa més fina i la dificultat aumenta.
El tercer llarg és molt mantigut i si es vol es pot apurar tot en lliure(jo no ho vaig fer).
Tercer llarg.
L´Enric puja de segon i va lliurant tots el passos .
Magnífica entrada a l´última reunió. Exigent i molt bonica.
A remarcar que la via és rapelable en dos rapels (nosaltres portavem cordes de 50 metres).
I aixó és tot ¡¡¡ bonica i recomanable via per fer en combinació amb d´altres del costat o sencillament per anar -se´n aviat cap a casa.. ens veiem ¡¡¡
* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.
* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.
* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplerxar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.
* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.
Amb aquest dies de tanta calor poques 
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
