dijous, 6 d’octubre del 2011

VIA LA INTREPIDA SIRENA. V+ 103 metres.

Dissabte 1 d´octubre.No sembla que ja estiguem a la tardor .Fa un dia radiant i la temperatura és força agradable. Tampoc no diriem que anem a escalar.Estem a punt de salpar amunt d´una barqueta direcció la Punta Milà, passada Cala Montgó.L´Enric Panoi  ( telf 636264600 ), és l´amo de l´embarcació i qui ens durà fins al peu de via o millor dit fins al bot de l´aigua que fa de peu de via. L´Intrepida Sirena ens està esperant.

A punt de sortir del port de l´Escala direcció Punta Milà.

En Ramon Cot fent de capità.


Aprofitem per esmorçar a dalt de la barqueta, el trajecta fins la Punta Milà dura aproximadament 20 minuts.



Ens apropem a la via.Si la mar està picada podem tenir problemes per atansar-nos a la roca

LLoc on ens va deixar la barca. Tots vam possar els peus en remull, per aixó és recomanable portar sabatilles lleugeres de bany, tipus xancletes.

La Intrèpida Sirena és una via  assegurada amb Rings.Nosaltres vam possar algut camalot del nº1 i 2.Però no són imprescindibles.La via es caracteritza per tenir grans presses i tirar una mica cap enrrera.A mida que vas pujant notes com fas força amb els braços i aquest comencen a escalfar-se.
En Ramon fent el primer llarg de la via.

En Pep fent de primer a la segona tirada.A mida que puges la roca es torna de més bona qualitat.

En Ricard a la primera reunió.









El cap que surt és el meu; al darrera en Pep escalant la quarta tirada que no és molt dificil però ja vas amb els braços força escalfats.En Pep va caure uns metres abans de xapar l´últim ring.Un friend li va parar la caiguda en un primer moment però inmediatament es va arrencar i va cantinuar caient uns metres més fins que l´últim ring xapat el  va parar definitivament.

En Ricard que pujava per darrera nostre fent cordada amb l´Isabel i en Ramon Cot.



En Musa abans d´arribar a la quarta reunió.

Pas final en sostret abans d´arribar al mirador del cim.

En Pep despres de superar el sostre.



En Ramon ,L´Isabel i en Ricard a l´última reunió per sota del cim.

Pas de sostre final.No és gaire complicat,jo diria que és més aviat estrany..



Una avioneta fa vàries passades just per sota els nostres peus.

En Ricard sortint de la via.



Des de la via no pares de veure barquetes, kayaks passejat i disfrutant de la navegació.


En Cot possant-se be per sortir a la foto..


En Ramon, feliç i content felicita al Pep .

 
Ultims passos ..

L´Isabel a punt d´arribar al final de la via.

Foto cimera ,d´esquerra a dreta: Gerard,Ricard,Isabel,,Ramon i en Pep.
Ressenya extreta del blog del C.E.R.  DE L´ESCALA.

I aixó és tot amics, un via que cal fer-la.Felicitats als obridors Xeve Feliu i Isaac Royo.Si voleu més informació clikeu AQUÍ  .
Fins aviat ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡