BONES A TOTS, US PRESENTO LES FOTOS DE L´ULTIMA PRACTICA GRAE, A LA POLARIS DE LA VALL DE BOI. UNA CANAL DE NEU AMB RESALT INTERESSANTS DE GEL O MILLOR DIT ,UNS RESALTS DE GEL AMB ALGUN TRAM DE NEU..
En Marc i en Dani Leon amb un somriure entre llavis.
Primera reunió de la canal. Per arribar fins aquí s´haurà de sortir en ensamble un troset ,les cordes no donen per llargària.Hi ha una primera reunió una mica més per sota però val la pena estalviar-la i arribar-se fins aquesta reunió.
L´Albert just a la reunió del segon tram més vertical.L´escassetat de neu fa que la progressió per dins la canal sigui fàcil.
Segon mur vertical.
En Marc en el segon mur més vertical. El gel es presenta en força bon estat.
Sortida per la canal de neu amb unes rampes d´uns 50 graus per arribar a la columna final de la Islandis.
Columna final de la Islandis. Els primers metres estan força mullats i el gel regalima força.La temperatura a la vall esta per sota cero però la inversió termica fa que dins la canal no faci gens de fred.
L´Albert Martorell i un servidor esperant que en Marc ens muntes la corda per probar el primer llarg del mur de l´Islandis.
L´Oriol.
Variant a la dreta de l´Islandis. Val la pena possar-hi ,és un tram prou interessant.
Tenia moltes ganes de fer aquesta via.La colla del Maresme, els Xaputot, ja hi van estar-hi i segons ells era molt recomanable.Es una bona via per coneixer el sector més poc visitat de Vilanova de Meia.
El primer llarg de la via és el més caracteristic i el més guapu. Es tracta d´un 6à de fisura vertical molt mantinguda, et deixa els avantbraços a bona temperatura.Pel que fa a l´equipament, aquest llarg ja està força ben equipat,però pels no tan valents caldrà possar algun friends en algun punt en concret.Jo en vaig possar un parell, i el Furi,que feia cordada per darrera nostra amb l´Emma,no li va caldre possar res.
Seqüència de fotos del primer llarg, en Marcel puja per darrera meu,es queixa molt però ell va fent sense agafar-se enlloc..
A sota en Marcel tira de primer la segona tirada.Nosaltres no ho vam fer, però aquesta tirada i la tercera es poden empalmar.
En Marcel arribant a la tercera tirada. La dificultal de la segona i el tercer llarg baixa bastant comparant-los amb el primer llarg.
Marcel en el quart llarg.Cal portar una bona ressenya de la via.Hi ha algun tram que sense la ressenya no sabries per on anar.
Marcel a l´últim llarg. Cal pujar una placa fàcil i vertical i sense cap seguro per anar a buscar un diedre característic a la dreta on hi ha el primer parabolt del llarg i on comencen les dificultats d´aquest últim llarg : un parell de passos de 6a+ molt xulos.
El Furi arribant a la penúltima reunió.
sortida de la via.
lo Rocaspana en el cim .
en Miquel white fent una reflexió del dia d´escalada.
el nostre caporal ,en Marcel, un pou de ciència..
sense comentaris ,dia genial.
en Mikel fent de les seves..
i una mica de peliculeta per ensenyar-vos les esplèndides vistes que varem gaudir des de el cim de la Roca Alta.
i el premi pel nen i la nena ,un croissantet d´Artesa de Segre.
RESCAT DE PARET A ROCA DELS ARCS. UN ESCALADOR CAU UNS 20 METRES DESPRES QUE SE LI TRENQUI UNA PRESSA.ES TROBEN A L´ÚLTIMA REUNIÓ DE LA MIGRAÑA PROFUNDA. EL SEU COMPANY ACONSEGUEIX PUJAR-LO FINS LA REUNIÓ. TÉ UNA FRACTURA AL TURMELL ESQUERRA I EL CANELL DE LA MÁ TAMBÉ EL TÉ TRENCAT.
L´ENRIC NADAL I JO ESTAVEM ESCALANT A COLL DE NARGÓ QUAN ELS COMPANYS DE POBLA ENS AVISSEN QUE S´EN VAN A VILANOVA A FER UN RESCAT EN PARET,QUE ESTIGUEM ALERTA PER SI DE CAS..
I AL CAP DE CINC MINUTS ENS TORNEN A TRUCAR ELS COMPANYS I ENS DIUEN QUE ENS ENVIEN L´HELICOPTER QUE LA COSA ÉS COMPLICADA I S´HA DE FER UN GRUATGE DIRECTE A PARET..
I PA ESO ESTAMOS¡¡ L´OCELL DE FERRO ENS RECULL EN UN TRES I NO RES A LES AGULLES DE COLL PIQUER , A COLL DE NARGO.UN COP A DINS DE L´HELICOPTER, FEM UN PETIT BRIFING DE LA SITUACIÓ QUE ENS TROBAREM I EN POCS MINUTS MÉS JA ESTIC PENJANT DEL CABLE DE LA GRUA, A UNS 150 METRES DEL TERRA I VEIENT EL LLOC ON ESTA L´ACCIDENTAT A POCS METRES MEUS.
SI M´ENCANTA LA MEVA FEINA ÉS PERQUE DE TAN EN TAN ET TROBES EN AQUESTES SITUACIONS: DE LA TRANQUILITAT A UNA SITUACIÓ ESTRESSANT I PERILLOSA EN POCS MINUTS..
I TAMBÉ EN POCS MINUTS VAM ACONSEGUIR QUE EL FERIT PASSES D´ESTAR PENJAT A 150 METRES DEL TERRA A ESTAR ATÈS CÒMODAMENT PER UN METGE AL PARKING DE VILANOVA.
ELS COMPANYS DE LA POBLA S´ENCARREGUEN D´ AJUDAR A PUJAR L´ALTRE COMPANY DEL FERIT, QUE PRESENTAVA CREMADES A LA MA DEGUDES AL FREGAMENT DE LA CORDA .
I ENCARA MÉS BO , VA SER TROBAR-ME L´ALBERT LLEMBRESKO I EN RICARD ALLÀ MATEIX A L´APARCAMENT , QUE EVIDENMENT VENIEN DE TREPAR, AMB CARA D´HAVER-HO PASSAT D´ALLÓ MÉS BÉ , DESPRES DE FER LA VIA AMATISTA. UNA AGRADABLE SORPRESA. EL VIDEO I LA FOTO ME L´HA PASSAT EL RICARD , LO PUTO CRAK.
Dia de pràctiques a la feina, el Marc ,el Guilla i jo ,però, estem de guàrdia i aixó vol dir que hem d´estar localitzables i disponibles per si hi ha un servei. Els nostres companys tenen unes practiques assignades. Aquest cop toca fer un simulacre de rescat al costat de la via No t´ho perdis ,de la Paret del Grau.
Els de guàrdia pujem per la via Cainejo per anar a muntar les cordes fixes per on pujaran els nostres companys. A les fotos podeu veure com els GRAES comencen a remuntar les cordes fixes que els hi hem muntat.
El primer tram és molt espectacular.Una tirada d´uns 50 metres volats fins el primer fraccionament.
L´Oriol i el Pinyol esperen el seu torn per començar a pujar per la corda. Un cop arribin a dalt , s´haurà de muntar un contrapès per pujar el suposat ferit i despres traslladar-lo fins una tirolina que anirà des de la via No t´ho perdis fins a la tempi moderni.
A punt d´arribar al primer fraccionament.
Lo GRAE distribuits per les diferents seccions de la corda de pujada.
Penjats com xoriços..
Coll de Nargó i el cim del Turb al fons, unes vistes esplèndides..
A la magnífica placa de la via No t´ho perdis, un 6c obert per en Marcel i el Franc i que pertany al club de les 100 millors vies de Catalunya.
Els últims en pujar ja estan a punt d´arribar al cim . No tinc les fotos de les altres maniobres ,nosaltres vam aprofitar per fer unes vies d´esportiva a Coll Piquer, mentres observàvem com trajinaven la camilla amb el Marc a dins per tota la paret.
* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.
* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.
* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplerxar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.
* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
