VIA DISMI A LA SERRA DE SANT JOAN. MONTANISELL.

AMISTADES PELIRROJAS.PERLES. 6a+ 125mtres

PER FI ENS TORNEM A TROBAR AMB ELS DE LA COLLA.Despres de molts dies sense veurens quedem al bar Thaussa de Coll de Nargó.Uns a dins i els altres esperant a fora prenent la fresca ,a dos quarts de nou del matí ,els de fora decideixen entrar al Bar per trobar-se en Ricard, en Marçal i en LLambresco tot calentonets.Despres de les salutacions i explicar-nos que han fet mig viatge acompanyats per una boira que no veien ni el volant de cotxe, comencen a fer via amb l´esmorçar .I despres amb la panxa plena decidim una mica les vies on ens podem possar.L´Albert descarta la possibilitat d´anar a la Pareimare.Fa molt fred i sembla que els núvols no tenen intenció de marxar.L´alternativa més sencilla és possar-se a les dues vies més conegudes de Perles: La Putes mosques i la Amistades Pelirrojas, amb GARANTIA  de passar-ho d´allò més bé.

El Ricardito junt amb l´Albert a la segona reunió de la P.M.

Tercer llarg de la A.P. Tos els llargs son força mantiguts.

En Jaume fent la sortida al cim.

En Jaume i un servidor fent-nos la foto a la sortida de la via.

En Marçal a la última reunió de la P.M.

La colla pessigolla despres de fer l´escalada.

Teniu més informació de la Putes Mosques al bloc de l´Albert: COLLA XAPOUTOT. Dia genial per la bona companyia i amenitzada per una bona escalada.Nomes cal ramatar-ho amb una coca del Thaussa¡¡ Vinga som-hi.Ens veiem.

VIA QUERALT-ONA A LA PEDRA D´ESPARRAGUERA., 120m V+/6a,MONTSERRAT.

Ressenya de la via Queralt Ona feta per en LLembresko.

JA FEIA DIES QUE TENIA GANES D´ANAR A FER LA VIA OBERTA PEL CUNYAO JAUME I L´ALBERT ,EN LLEMBRESKO

Per Tot Sants la gent de Calella i Pineda pujen a Montserrat en romeria per passar-hi uns dies de descans i reflexió.Nosaltres també hi pujem per  descansar POC I REFLEXIONAR MENYS  i poder escalar una miqueta amb el meu Cunyao.I ES QUE QUALSEVOL EXCUSA ÉS BONA PER PUJAR A MONTSERRAT ¡¡El primer dia aprofitem per anar a fer aquesta via que feia temps tenia pendent.En Ricard ,en LLembresko i en Marçal també pujen per escalar i escullen la via propera Gaston va bufat al Dru.
Les fotos que veureu a sota no són de la via nostra sino de la del costat,la via Gaston va bufat.

L´Albert en el primer llarg de la Gaston va bufat del Dru.

La via Queralt Ona es caracteritza per anar a buscar unes plaques discontinues i de passos fins amb cantells de pressa petita on caldrà possarse bé per anar a buscar les expansions distants entre sí.
LA VIA QUERALT -ONA, ESTA MOLT APROP DEL MONESTIR I AMB UNA APROXIMACIÓ MOLT CURTA.Es una via de tres llargs, el primer  és on es concentra el pas més difícil de la via que es pot superar fàcilment amb un A0,el segon llarg està encara una mica brut a falta de que hi passin més cordades per acabar de netejarlo una mica més.Te una entrada a la segona reunió una mica matojera i delicada.La tercera tirada és la perlita de la via.Una placa molt xula i mantinguda.

El cunyao a la primera reunió de la via Queralt-ona.

A sota ,serie de fotos de la via en Gaston va bufat.En Ricard puja de primer obrint el llarg ,nosaltres teniem una vista privilegiada de la cordada veïna.

En Ricard de Mataró.

En Marçal i l´Albert esperen a la reunió el seu torn per pujar .

Ultim llarg de la via on l´Albert ajuda al Marçal a fer els primers passos de sortida.

La Queralt Ona transcorre just pel mig del collet que es veu a la foto.Comença per un bombo dificil a l´esquerra dels arbres ,per anar a buscar la placa més evident que acava a la canal on es veuen les alcines grans.

Despres de fer les vies ens reunim les dues cordades i comenten la jugada .La Queralt Ona ja es al sac i ben lligat¡¡¡¡¡ Felicitats als obridors¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡CUNYAOOOOOOOOO......................

VIA CADE A L´AGULLA DEL CENTENARI. 220 MD. (27 SET.2011)

AQUEST COP QUEDAVEM ENTRE SETMANA  AMB EN MARÇAL PER ANAR A FER UNA GRAN CLASSICA DE LA PARET NORD DE MONTSERRAT: LA CADE DE L´AGULLA DEL CENTENARI.
Passo per Arenys de Munt per deixar la furgo i pujar al cotxe del Marçal.Ens espera una gran jornada escaladora.El dia abans el Jaume i en Musa em passen els friends necessaris per anar més tranquils  per la ruta.En Marçal també porta força ferralla.Enfilem doncs direcció al Bruc per fer el café i despres dirigir-nos al parking de Can Massana o acabarem destriar el material que ens endurem i el que no caldrà portar.

Vista panoràmica del pany de paret per on s´enfila la Cade. La segona esquerda per la dreta ,la que té una sabina enmig que quasi no es veu és la linea per on va la Cade.

Ressenya de la via de Rocaineu.

En Marçal arribant a peu de via.

Primer llarg de la via.La reunió es fa a la sabina.El Marçal està a punt d´arribar.El primer llarg és per fer un tastet d´allò que vindrà més endavant.Comença per una placa que no és dificil, per anar a buscar un tram d´A0 seguit de una travessa que et condueix a la fissura d´abans d´entrada de la reunió.

Segon i magnífic llarg de fissura.El primer tram és una mica sobat i dona mal rotllo.Els friends entren a discrecció.

En Marçal a l´alçada de la segona  reunió.Aquesta no cal fer-la i anar directament a la tercera .

En Marçal arriba a la tercera Reunió.

Arribada d´en Marçal a la tercera reunió.No tinc les fotos de la magnífica tirada i reina de tota la via : fisura en diagonal a la dreta ,amb poques assegurances i no tan de canto com es diu,ara, es deixa fer.Una tirada d´aquellas que no s´obliden..

Quarta tirada en fisura -diedre.Vista des de abaix i despres de fer la tercera tirada sembla molt fàcil,però un cop la fas no la trobes tan senzilla, és un llarg amb trams amb roca dolenta que  l´has de protegir amb friends.

Arribada del cim del Frare d´en Marçal.

Foto del cim del Frare.

Un dia d´escalada d´aquells que no s´obliden.M´ho he passat molt bé amb la companyia i també he disfrutat de l´escalada.i ara cap a casa a veure la canalla. Ens veiem...

VIA LA INTREPIDA SIRENA. V+ 103 metres.

Dissabte 1 d´octubre.No sembla que ja estiguem a la tardor .Fa un dia radiant i la temperatura és força agradable. Tampoc no diriem que anem a escalar.Estem a punt de salpar amunt d´una barqueta direcció la Punta Milà, passada Cala Montgó.L´Enric Panoi  ( telf 636264600 ), és l´amo de l´embarcació i qui ens durà fins al peu de via o millor dit fins al bot de l´aigua que fa de peu de via. L´Intrepida Sirena ens està esperant.



A punt de sortir del port de l´Escala direcció Punta Milà.



En Ramon Cot fent de capità.



Aprofitem per esmorçar a dalt de la barqueta, el trajecta fins la Punta Milà dura aproximadament 20 minuts.



Ens apropem a la via.Si la mar està picada podem tenir problemes per atansar-nos a la roca

LLoc on ens va deixar la barca. Tots vam possar els peus en remull, per aixó és recomanable portar sabatilles lleugeres de bany, tipus xancletes.

La Intrèpida Sirena és una via  assegurada amb Rings.Nosaltres vam possar algut camalot del nº1 i 2.Però no són imprescindibles.La via es caracteritza per tenir grans presses i tirar una mica cap enrrera.A mida que vas pujant notes com fas força amb els braços i aquest comencen a escalfar-se.

En Ramon fent el primer llarg de la via.

En Pep fent de primer a la segona tirada.A mida que puges la roca es torna de més bona qualitat.

En Ricard a la primera reunió.

El cap que surt és el meu; al darrera en Pep escalant la quarta tirada que no és molt dificil però ja vas amb els braços força escalfats.En Pep va caure uns metres abans de xapar l´últim ring.Un friend li va parar la caiguda en un primer moment però inmediatament es va arrencar i va cantinuar caient uns metres més fins que l´últim ring xapat el  va parar definitivament.

En Ricard que pujava per darrera nostre fent cordada amb l´Isabel i en Ramon Cot.

En Musa abans d´arribar a la quarta reunió.

Pas final en sostret abans d´arribar al mirador del cim.

En Pep despres de superar el sostre.

En Ramon ,L´Isabel i en Ricard a l´última reunió per sota del cim.

Pas de sostre final.No és gaire complicat,jo diria que és més aviat estrany..

Una avioneta fa vàries passades just per sota els nostres peus.

En Ricard sortint de la via.

Des de la via no pares de veure barquetes, kayaks passejat i disfrutant de la navegació.

En Cot possant-se be per sortir a la foto..

En Ramon, feliç i content felicita al Pep .

 

Ultims passos ..

L´Isabel a punt d´arribar al final de la via.

Foto cimera ,d´esquerra a dreta: Gerard,Ricard,Isabel,,Ramon i en Pep.

Ressenya extreta del blog del C.E.R.  DE L´ESCALA.

I aixó és tot amics, un via que cal fer-la.Felicitats als obridors Xeve Feliu i Isaac Royo.Si voleu més informació clikeu AQUÍ  .
Fins aviat ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡