VIA CAMEL VARIANT SLOWHAND A VILANOVA DE MEIA.

 Ens reunim amb en Ricard i en Lluis a Artesa de Segre.Porto tota la família.La Marta i els meu dos nens, en Bernat i en Jan.També venen a esmorçar al forn d´Artesa.Ells,però,seguiran camí direcció a Calella i jo em quedarè a trepar amb els meus dos companys.Tenim una via pendent que ja fa dies que haviem parlat de venir a fer, però aixó en LLuís ho explica molt bé en el seu blogg. Podeu veure més fotos i una molt bona explicació en el blogg  FENT EL MIKU

Ressenya de RESSENYA .NET

 La Camel és una gran classica de Vilanova, totalment recomanable. El Primer llarg està una mica gastat.Les presses no donen molta confiança i dona sensació de tenir que relliscar en qualsevol moment.Les proteccions estan un pel allunyades i no està de més portar algun camalot per acabar de protegir-se una mica entre parabolt i parabolt.

En LLuis i en Ricard en el primer llarg.

Segon llarg de la Camel. En Ricard si possa de ple i empalma el segon i tercer llarg.

En LLuís fent la tercera tirada de segon.Llarg molt xulo i disfruton.

En LLuis a la variant que es pot fer just a la tercera tirada de la Camel.En aquest punt no continuem a la dreta per sota el sostre sino que es supera aquest aprofitant la tirada de 6b+ de la via  slowhand. Una alternativa més exigent però també molt disfrutona.

Gerard, Lluís i Ricard al cim de la paret de Vilanova de Meia.

Una jornada d´alló més plaent ,una via més que possarema la llista.Encara queda molta feina per fer ¡¡¡Però com diu aquell de mica en mica s´omple la pica .
Ens veiem¡¡

VIA BUENAS VIBRACIONES A LA ROCA DELS ARCS.

 ROCA DELS ARCS ens espera de nou.El temps diu que serà un cap de setmana tranquil , l´anticiclò del gener ja fa dies que està instal.lat en el nostre petit país.En  LLuís , l´Albert i en Ricard em comenten que no les tenien totes quan pujaven del Maresme.La boira i el fred de la plana de LLeida no animava a escalar gaire. Ens trovem al Bar Cirera de Vilanova. He baixat de la Seu i arribo una mica abans que els meus companys.L´Albert ja porta ens deures fets. En un plis plas diu el que toca per avui.Es possaran a la Tàrrega junt amb en LLuis, i en Ricard i jo ens possarem a la Buenas Vibraciones .

La B.V. és una via semiequipada (només tres espits i tres o quatre claus en tota la via) .Les reunions estan muntades .Cal portar una bona Ressenya per saber per on hem de passar.La NAVEGACIÓ és fonamental per no perdre´s i anar per el lloc correcte.Nosaltres portavem de tomtom l´Albert. la Tàrrega va al costat esquerra en un principi i despres es creua en el segon llarg per anar paral.lela a la dreta de la B.V. Per aixó el feiem servir constantment de navegador per indicar-nos per on anava la via.

Primer llarg de la Buenas Vibraciones. Primer tram marronos i ràpidament canvia la roca a calcari típic de Vilanova ,per possar-se més vertical i inclús una mica extraplomat amb passos atlètics amb molt bon canto.Un espit protegeix aquesta secció desplomada en els seus primers metres però caldrà possar un camelot del 1 per protegir-nos pocs metres més amunt.

En Ricard al tram desplomat del primer llarg.

Arribant a la primera R per sobre d´un arbre sec.

Començo el segon llarg. Un pas atlètic s´em resisteix i tinc que tirar del tascó empotrat  que ja forma part de la via . El pas no és molt difícil però és bastant bloquero. Un cop superat ,li segueix una secció d´uns 5 metres molt verticals i sense cap altre protecció que els nostres camalots.

Despres de passar el pas de blogg,en el tram vertical.Un cop superat  aquest tram,caldrà anar a buscar uns pitons bastant més amunt en tendència a l´esquerra.Arribarem a un primer diedre bastant marcat on trubarem una reunió de dos caps de burils.La podrem superar per continuar amb el diedre pelat fins a la reunió còmode que es troba a la dreta a sobre una repisa.

En Ricard a la segona reunió.

En Ricard en el tercer llarg. Cal anar a buscar la savina de l´esquerra i tirar-li amunt recte .

Un servidor a la segona reunió tambe.

Quarta tirada que com es veu a la foto comença per anar a buscar aquest diedre fàcil i desprotegit. Nosaltres empalmen la quarta i la cinquena tirada. La cinquena és la cirereta de la via . Una placa desprotegia amb només un espit al final de d´aquesta , amb un pas tibaner  just on es troba l´espit (un cop ja hem xapat).

El meu company de cordada .Lo millor de la via ¡¡¡¡

Foto cimera amb el Ricard. La foto amb el LLembresko i en LLuïs  que també ens vam fer plegats en aquest mateix lloc m´ha desaparescut misteriosament de l´ordinador...

L´Albert  despres de finalitzar la Tàrrega.

El modelito ,foto cimera.En LLuís no surt a cap foto però dono fe que estava entre nosaltres...

OK rectifico el tema de la foto i d´en LLuis.Finalment he trobat aquesta que m´ha passat lo Albert.

 Aixó és tot, com sempre una agradable jornada d´escalada , amb una temperatura fins i tot un mica exagerada (ens sobrava tota la roba d´abric que portavem..) i unes vies que ens han deixat  un gran sabor de boca¡¡¡¡¡ ENS VEIEM AVIAT¡¡

VIA MONTPART A LA MIRANDA DE LES BOHIGUES. 100 metres 6a

 Visita  a Montserrat, més cocretament a agulles, amb els meus companys de la colla Xapoutot Marçal i LLuís.Aprofito que he baixat per festes nadalenques  a Calella a passar uns dies amb la familia  per fer alguna cosa per aquí abaix a part de menjar galets , canalons i turrons.Doncs no sabiem molt bé on acabariem i en Marçal ens propossa de fer aquesta gran classica d´agulles.Jo, l´havia fet fa molts i molts anys ,uns dinou, sí sí no m´he equivocat.. del juny del 1992 ¡¡¡¡(  collons com passa el temps¡¡) amb el meu estimable amic Musa de Sant pol ,  i tenia el record d´una via dura i amb assegurances llunyanes, que em va fer patir molt.. Doncs caldrà torna-hi per veure com està l´asunto ¡¡¡

 

 Vista des de la base de la miranda de les Bohigues en direcció nord, un dia radiant i frescot ens dona la benviguda .El sol escalfa prou i s´agraeix la seva presència.El dia promet i tenim una curta però agradable escalada per davant.

En LLuís fent la primera tirada de la Mompart. Un pas finet i amb poca presa al mig del llarg fa que l´hagis d´escalar amb compte i sense presses.

En LLuis i un servidor a la primera R.

Tercer i  últim llarg en diedre i una mica sobat. Li donen de grau 6a en lliure, però jo li possaria  un modern 6a+ o fins i tot 6b i  no passaria res..Segons una ressenya antiga era un llarg de IV+ amb un pas de A1e.

Despres de passar el tros més vertical i fi, el diedre tomba una mica més  i es fa més humà.

En LLuis fent la tercera tirada.

Arribats al cim i disfrutant del magnífic dia .

 i aixó és tot, despres de quasi dinou anys  de fer la Montpart encara belluguem l´esquelet per aquestes contrades i tornem a pujar una via mítica . L´any que bé,si res no ho impideix, la tornarem a fer amb en Musa
per celebrar aquest vint anys d´escalades i bons moments. 
Aixó és tot ¡¡fins aviat¡¡¡¡
clikeu aqui per veure una ressenya antiga de la via de ressenya.net

MARATÓ DE VALENCIA. 27 De Novembre del 2011.

Ciutats de les Arts i les Ciències.Pont on demà sortirem per fer la maratò.

Cap de setmana de turisme esportiu a la ciutat de Valencia.Cada vegada s´està possant més de moda sortir a voltar pel món amb l´escusa de fer una marató , o una challenge o un raid..etc qualsevol excusa és bona per fer una mica de turisme i combinar-ho amb l´esport. Marxem amb la familia cap a Valencia.Allà hem quedat amb en Martí que hi arribarà amb l´Euromed.Despres de passar-lo a buscar per l´estació ,anem a dinar una paella just al davant de l´estació, en una mena de rambla i en un bar que és força turistic.La paella no guanyaria un concurs de paelles ni al Japó i despres de fer els cafés enfilem a buscar l´apartahotel. Al vespre anem a la Ciutat de les Arts i les Ciències.Ës el punt on hi ha l´entrega de dorsals i una petita fira dedicada al corredor.La ciutat de les Arts és molt guapa.Pavellons amb uns dissenys extraordinaris que  il.luminats a la nit d´una manera exel.lent donen al lloc un encant especial.

Espectacle arquitectònic.

En Jan també està disposat a animar-me,entre teta i teta..

En Bernat m´ajuda a fer els escalfaments previs de la Marató.

Minuts abans de la sortida.

Foto del moment de la sortida.( foto de la pagina web de la Marato Divina Pastora de València )

 

De tot hi ha a la vinya del senyor..

A dos kms de la arribada.

I a pocs metres de creuar la linia d´arribada.

En Martí i jo mateix despres de l´esforç.

 Per mala sort el meu company Martí es veu obligat a abandonar en el km vint-i-u. Per part meva la cosa em va força més bé i faig marca personal. Un crono una mica curiós: 2:59´59". Content per la marca i per el dia tan bonic que ens fa. La cursa ha estat molt ben organitzada.

Arribada de la meta.

 

I despres de la Marató en Bernat i en Jan es preparen per retornar cap a la Seu..

 Si voleu veure les classificacions clikeu AQUÍ.

  Aixó és tot.La meva tercera maratò ja està a la saca. Ara fins la propera:
la Marató de Barcelona 2012  .