BONES A TOTS¡¡Diuen que més val tard que mai ,doncs bé us presento una activitat que ja fa dies que varem fer (el vint-i u de setembre) però que estava en el racó dels mals endreços esperant sortir algun dia a la llum del meu blog.Aquest dia ja ha arribat, espero que em perdonin els companys de cordada,Ricard, Marçal i Musa i la Isabel.
El començamen de la Via Breathlees no te desperdici. Un diedre vertical ,amb poca pressa de peus i amb moviments tècnics, és potser el llarg més bonic de la via.
La segona tirada la fa en Ricard. Ens possem en una reunio tota plena de margallons : per aquí fa temps que no passa ni una ànima en pena ¡¡Tenim al davant una placa amb vàries opcions o vies per escollir. El Ricard s´en va per la via Verger de 6b.Esbufega una mica però se la treu molt dignament.Despres em toca pujar a mi i comprovo que el llarg és un deu.Passos técnics i molt llargs amb bon canto.
Ho sento però la meva càmara va dir que si no la possava a carregar no feia més fotos, i aixins només us puc mostrar les bones fotos que va fer en Ricard però , es clar , ell no en surt a cap ¡¡
Començo la tercera tirada. La veritat es que em pensava que em surtiria més bé del que realment em va anar.. No és una tirada fàcil i a més a més l´has d´anar protegint força.
Pas característic de la tercera tirada.Superació d´un petit extraplom i continuació per una fissura.
La continuació del llarg no baixa en dificultat.Despres de superar una fissura ,anem a buscar una xapa que hi ha despres de superar un altre petit sostret ,molt i molt amunt.Un llarg amb molts metres i poques assegurances fixes.Aixó sí ,ens deixa posar qualsevol catxarret fàcilment.
La cordada veïna, composta pels nostres companys, Marçal, Musa i Isabel.
El Garraf ens ofereix escalades curtes però no per això menyns interesants.L´entorn d´aquest massis tant proper a Barcelona no és sino una petita joia que s´ha de cuidar molt i molt si no volem que es converteixi en una muntanya lletge i sense encant.
Si voleu croqis de les ressenyes clikeu AQUÍ.
Ens veiem ¡¡¡
Tot comença a principis d´agost quan una trucada d´en David em diu que necessita un company per la TRANSALPINE RUN , que el seu company ha tingut un imprevist a última hora i no podrà acompanyar-lo.M´ho penso, les ganes i són però masses inconvenients : els calers ,els nanos ,les guàrdies,buff¡¡les ganes em poden i una oportunitat com aquesta no es presenta cada dia¡¡ finalment i despres que no li surti cap descelebrat més per acompanyar-lo ho podem sol.lucionar i tiro pel davant i..vinga apunta´m a la TRANSALPINE RUN 2012¡¡
Perfil i transcorregut de la T.R.
El nostre equip es dirà DIEDRE 2, L´Equip DIEDRE 1 està format per en Kiko i en Josep Cuadrat.I l´equip DIEDRE 3 està format per en Marc i en Dani.
Per fer-vos una idea, la T.R. és una cursa per etapes , concretament 8 etapes, de 320 kms en total i uns 15.000 metres de desnivell.S´ha de correr en equips de dos i si un plega l´altre membre de l´equip també ha de plegar (pot córrer però no entra a les classificacions).Es una cursa on l´important és acabar cada etapa prou sencer per poder començar-ne una altre al dia següent.I aixins fins a 8 dies..com deiem amb el David quan acabavem cada etapa : aixó és una burrada¡¡¡
Ara bé, ja sabem que quant més costen les coses depres més les valores.I acabar la T.R. no és gratuït.Cada dia és una lluita amb la muntanya on no pots quedar massa ferit per poder estar a totes al dia següent. L´experiència ha estat molt gratificant.El meu company David ha fet més fàcil el que semblava no tenir fi.Tenir un company amb la mateixa "cilindrada" i el mateix perfil és la clau per portar a bon port la fi de la cursa.I jo he tingut la sort de tenir aquest company.
He fet un recull de fotos trobades per internet, us recomano que aneu a aquest enllaç per veure més imatges realment fantàstiques de tota la cursa.
En Juan Zapata i en Marcel Batlle de l´equip AURUN STORE, magnífics companys que a mida que anaven passant les etapes es trobaven més i més forts.
En Kiko, autèntica béstia (posició 1 de la classificació d´individuals) i que formava part de l´equip DIEDRE 1 amb el Josep cuadrat.
I les tipiques marques que em seguit durant 8 dies..
Ültima i espectacular etapa a les tres cimes de Lavaredo.Iker karrera i Philipp Reiter guanyadors absoluts de la T.R.
I tot comença i tot acaba, els currantes de l´ organització recullen els petates dels corredors per traslladar-los a la próxim poble on acaba l´etapa.Pavellons com aquest de la foto fan d´habitació improvitzada per qui ha escollit l´opció Camp .
I aquí teniu una serie de videos que he trobat penjats al You Tube i que estan fets per els nostres contrincans directes ( classificats per davant nostre en 10ena posició i que no vam tenir prou forces per agafar-los, aixó sí, els vam fer patir una estoneta a cada etapa controlant-nos mutuament però que es va traduïr en una amistat quan ens trobavem a meta..)
l´equip es diu SHARXX POWERED BY HIGH5 I els seus components són el FLORIAN GRASEL i en JENS MEYER.
VIDEO DE LA PRIMERA ETAPA RUHPOLDING - SANT JOHANN in Tirol de 49.600 metres i 1663 m.d.p.
VIDEO DE LA SEGONA ETAPA SANT JOHANN - KITZBÜHEL DE 34.800 m i 1849 m.desnivell
VIDEO DE LA TERCERA ETAPA KITZBÜHEL - Neukirchen am Großvenediger/A DE 46 kms i 2.258 m.d.
VIDEO QUARTA ETAPA Neukirchen am Großvenediger/A - Prettau im Ahrntal/I DE 43,300 kms i 1997 m.d.
CINQUENA ETAPA Prettau im Ahrntal/I - Sand in Taufers DE 32,800 m i 1821 m.d. (ho sento però no he trobat el video..)
VIDEO SISENA ETAPA Sand in Taufers - St. Vigil/I DE 38.500 m. i 2.289 m.d.
VIDEO DE LA SETENA ETAPA St. Vigil/I - Niederdorf im Pustertal/I DE 41.800 m. i desnivell de 1950 m.
VIDEO DE LA VUITENA ETAPA Niederdorf im Pustertal/I - Sexten/I DE 33.400 m i desnivell de 1260 m.
En David Julià i jo a l´arribada de l´última etapa.
I si voleu veure les CLASSIFICACIONS CATEGORIA MEN I TOTES LES CATEGORIES clikeu a sobre.
i aixó és tot, una experiència inovidable que m´ha destrossat les cames però m´ha omplert de bons records.
Ens veiem i gràcies aDIEDRE per el seu suport ¡¡¡¡
Amb aquest dies de tanta calor poques alternatives tens per anar a escalar a l´Alt Urgell.Una d´aquestes és la paret Oest de Roca Narieda.Vies molt bones i ombrejades fins passat el mig dia.
El meu company és l´Enric Nadal, l´Enric d´Estana.I la via escollida és una relativament curta i ràpida de fer: Ceremònia Cree.
L´aproximació és molt curta, 10 minuts tirant a llarg.Deixem el cotxe al parking del davant de la Roca Narieda , enfilem pel corriol que ens portaria a la via del Nifo,La Banda del Taco per deixar-lo i anar cap a l´esquerra direcció nord.Avistem el diedre on hi ha la via Ja et Val i a la dreta d´aquest hi ha la nosta via.
El primer llarg és el que està més desequipat de tots.S´ha de possar algun caxarret per acabar de completar les assegurances de la via. Passos xulos i assequibles.
L´Enric de segon escalant el primer llarg.
Abans d´entrar a la primera reunió.
El segon llarg combina una mica el lliure amb algun pas de A0.Està més assegurat que el primer llarg .
L´Enric possa una baga a la sabina per assegurar-se els primers passos del segon llarg.
En aquest punt la cosa es possa més fina i la dificultat aumenta.
El tercer llarg és molt mantigut i si es vol es pot apurar tot en lliure(jo no ho vaig fer).
Tercer llarg.
L´Enric puja de segon i va lliurant tots el passos .
Magnífica entrada a l´última reunió. Exigent i molt bonica.
A remarcar que la via és rapelable en dos rapels (nosaltres portavem cordes de 50 metres).
I aixó és tot ¡¡¡ bonica i recomanable via per fer en combinació amb d´altres del costat o sencillament per anar -se´n aviat cap a casa.. ens veiem ¡¡¡
A l´agost els xapautot s´en van de vacances.Alguns com l´Albert i el Cunyao pujen uns dies a pendre la fresca per la Cerdanya.Aprofitant la distància tant curta que ens separa de la Seu,on jo hi estic visquent, decidim fer alguna coseta conjunta.El Cunyao,però no pot apuntar-se i el que sí que no falla és en LLembresco.
Ens decidim per unes petites parets properes i en un entorn idíl.lic: Malanyeu ens espera.Tot i ser una escola amb orientació sud i no gens recomanable per aquesta época de l´any ,ens la juguem i decidim anar-hi.Es cert que les temperatures han baixat uns quants graus i que pel matí s´està fresquet, o sigui que serà qüestió de llevar-se d´hora¡¡
La primera via que fem és una gran clàssica de la zona:Stoc de Coc. Es una via fàcil i mantinguda amb assegurances no molt llunyanes.Aixó de fàcil no vull que es malinterpreti ¡¡ al loro¡¡ No és una via amb passos tècnics ni difícils ,però si que és vertical i pot esgotar si no ens col.loquem correctament,estic parlant bàsicament del segon llarg,i pensant que les distancies entre assegurances son de uns tres metres o una mica més ,en alguns llocs, vol dir que podem fer volades de uns quatres a cinc metres i aixó si que ho haurem de tenir-ho en compte.
Primer llarg de la Stoc de Toc.
El Primer llarg no té gaire a comentar, està molt ben assegurat i amb passos que es deixen fer molt bé.La sort o la mala sort fa que li toqui a l´Albert obrir-lo.Per mi serà el magnífic segon llarg ¡¡ jeje
La segona tirada és una joia de l´escalada¡¡ amb molta pressa per escollir,i una pedra exel.lent fa que sigui una disfrutada enfir-se per aquí ¡¡
En LLembresko disfrutant del segon llarg.
Quin casco més bonic ¡¡ llàstima que la perxa no ho és tant ..jejeje
Arribada a la segona reunió.
La tercera tirada és del mateix pal que la segona ,potser una mica més fàcil.
Tercera tirada i sortida de la via per la Monges Mascles.
En LLembresko i jo a punt de preparar el segon rappel de la via.
Ressenya de la STOC DE COC I SORTIDA PER LA MONGES MASCLES
La INTEGRAL FARIGOLA INDÓMITA ja és una altre história.Es tracta d´un via semiequipada (sobretot i principalment el primer llarg) on ens caldrà portar algun alien i camalot i també un joc de fissurers. El segon i tercer llarg estan força ben assegurats.
Primer llarg de la Farigola.Encara que trobem algun que altre parabolt cal possar-hi algun catxarret entre mig per assegurar-nos.
L, Albert a punt d´entrar a la primera reunió.
La segona tirada també és molt vertical i xula. Té un caire més esportiu que la primera i per aixó trobem més expansions.Un flanqueig a esquerres per anar a buscar una aresta una mica massa poblada de vegetació, li treuen una mica de continuïtat al llarg.
El d´ARENYS DE MUNT superant el segon llarg i abans de fer el flanqueig.
i el tercer llarg,que no tinc cap foto, és la cirereta del pastis¡¡ un 6a de l´epoca (jejeje) ens possa a prova en l´art de l´escalada.45 metres mantinguts amb passos finets des de el primer fins l´últim i que només per la llargària de la tirada , la graduació ja es queda curta.
Els mestres de la verticalitat fent-se un autoretrato al cim on surt la via.
I AIXÓ ES TOT ¡¡¡ La calor només ens ha atacat en l´últim llarg de la Farigola Indòmita i aixó està molt bé tenint en compte que estem en ple més d´agost i escalant en una escola amb orientació sud.Ens hem lliurat d´una bona ¡¡ ara recollim trastos i cap a la cerdanya¡¡ BONES ESCALADES ¡¡¡
* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.
* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.
* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplerxar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.
* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.
Amb aquest dies de tanta calor poques 
Ens decidim per unes petites parets properes i en un entorn idíl.lic: Malanyeu ens espera.Tot i ser una escola amb orientació sud i no gens recomanable per aquesta época de l´any ,ens la juguem i decidim anar-hi.Es cert que les temperatures han baixat uns quants graus i que pel matí s´està fresquet, o sigui que serà qüestió de llevar-se d´hora¡¡ 
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
